Pizzoccherera

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La pizzoccherera (localment [pitsuke'rɛra] o [pitsuku'rɛra]) l'era ona veggia tradizzion grosina del 23 de dicember.
A l'era in us, soratutt in Val Grosina, almanch fina al princippi di Agn Cinquanta, quand che on gran numer de famili la restava ancamò in di mmaggengh per la pupart de l'ann. El period de descargament de l'alp, infatt, l'era comprenduu in tra Sant Antoni (17 de genar) e San Grigoeu (13 de marz) o Sant Isepp (19 de marz).
La pizzoccherera l'era, in sostanza, on scenon bondanzios (mestee rar, a quell temp) che 'l podeva vess a bas de pizzoccher, opura de polenta de formenton, opura de macaron e past sbojaa, condii cont el ragô. In alternativa el podeva trattàss d'ona menestra de lacc, indè che la farina in sul fond (in grosin: i menedei) la 'gniva sostituida d'on pugn de ris, e 'l lacc el 'gniva tajaa domà cont on quartin de aqua, inscambi de mes'ciàll a metà, come al solet. El tutt poeu el vegniva daquaa cont on poo pusse de vin.
'Sto scenon, che l'era ligaa a l'Antivigilia de Nedal, in part l'era giustificaa del fatto che, per el dì dopo, se gh'eva de mangià minga: ma l'era minga domà quest, anca perchè in d'ona società contadina el capitava despess de mangià poch. In realtà la pizzoccherera l'era vuna di fest pussee sentii de la gent de Gros, de grand e piscinitt, che la specciaven tucc trepillent per i dodes mes de l'ann.
Semper in Val Grosina se usava fà anca la pizzoccherera di vacch, cioè ona majada pussee bondanziosa per i besti la sira de Pasquetta (ses de genar).

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Remo Bracchi, Gabriele Antonioli, Max Pfister, Dizionario etimologico grosino, 1995.