Passant ferroviari de Milan

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El passant ferroviari de Milan l'è 'n infrastruttura ferroviaria gestida de RFI che la collega i ferrovij a Ovest de Milan, comé la Milan-Turin e i regionai tant 'me la Milan-Saronn e i ferrovij ad Est de Milan, comé quej per Genoa e Venezia.

L'è anca el coeur del servizzi ferroviari suburban de Milan, vist che l'è doperada di lign S1, S2, S5, S6, S12 e S13, e in di pont pussee frequentaa el riva ogni 5 minut on treno.

Per el servizzi a hinn doperaa i TAF e i TSR.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giamò de la vertura de la noeuva Stazion Centrala, in del 1931, l'era staa solevaa el problema del traffich local de la capital lombarda.

In di agn '60 hinn scominciaa i progett per on passant ferroviari, che però, per di reson de danee, tacchen a fàll circa 20 agn dòpo, intorna al 1983 a la stazion de Milan Repubblica, in corrispondenza di lavorà per la Linia 3 e l'omonima stazion.

Cronologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Informazion tecnegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gallerij[Modifega | modifica 'l sorgent]

La pupart di gallerij a hinn staa scavaa cont el metod EBP, che 'l consist in l'iniezion de 'n liquid in del terren per poeu toeull via 'me on liquid, in manera de scavà men de la superfis.

Per la stazion de Pòrta Venezia, per evità de sarà Cors Buenos Aires, a l'è staa faa in scav interno.

I àlter stazion, inveci, a hinn staa faa sù a ciel vert.

Segnalament[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Passant el dopera 'n adattament del classich segnalament ferroviari italian pensaa per la bassa velocità massima in la linia.

A l'è differenta la sequenza de svesinament al ross: In tra ogni stazion a gh'è on semafer, e in tra el verd e 'l ross gh'è el giald che 'l lampeggia, el giald e 'l dobbi giald.

Àlter dacc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Cost total: 915 milion de euro
  • Longhezza tunnel (Villapizzon - Porta Vittoria): 7,8 km
  • Stazion sotta terra: 6
  • Stazioni in superfiss: 4
  • Longhezza di banchin: 250 m
  • Capacità massima de trasport: 33k pphpd
  • Distanza minima in tra treni: 3 menut e 20 segond
  • Velocità massima: 60 km/h (50 km/h in tra P. Vittoria e P. Venezia)
  • Alimentazion: 3 000 V cc
  • Linia de contatt: aerea
  • Sottastazioni elettrich: 2
  • Sezion di gallerij: policentrich
  • Regimm de circolazion: blocch automatich a corrent codificaa mìnga banalizzaa
  • Sezion de blocch: minim 450 meter
  • Regimm di esercizi: Dirigent Central Operativ (sed: Milan Grech)

Lancetti e Porta Vittoria hinn stazion de diramazion impresenziaa. In la tratta central a gh'è domà di stazion.

Stazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Schema de la linia

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Fernando Malusardi, Il passante ferroviario di Milano, in Ingegneria Ferroviaria, luglio 1982, pp. 478-484.
  • Pietro Ferrari, Le gallerie del Passante, in I Treni, nº 151, Salò, Editrice Trasporti su Rotaie, agosto 1994, pp. 30-34, ISSN 0392-4602.
  • Pietro Ferrari, Milano e il suo Passante, in I Treni, nº 152, Salò, Editrice Trasporti su Rotaie, settembre 1994, pp. 16-21, ISSN 0392-4602.
  • Andrea Canale, ...finalmente Passante!, in I Treni, nº 268, Salò, Editrice Trasporti su Rotaie, marzo 2005, pp. 12-19, ISSN 0392-4602.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]