Treno Alta Frequentazione

De Wikipedia
(Rimandad de TAF (treno))
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Treno Alta Frequentazione
Eletrotreno

TAF in livrea LeNord
Agn de projetazion 1993-1996
Agn de costruzion 1996-2000
Agn de esercizi dal 1997
Quantitaa produxida 127
Costruidor AnsaldoBreda
Motris MH
Lungeza 25 895 mm
Largeza 2 828 mm
Alteza 4 300 mm
Capacitaa 83 settaa
Quota del pian del pestar 365 mm
Interperno 18 590 mm
Motris M
Lungeza 25 895 mm
Largeza 2 828 mm
Alteza 4 300 mm
Capacitaa 1000 settaa
Quota del pian del pestar 365 mm
Interperno 18 590 mm
Remorciada
Lungeza 26 090 mm
Largeza 2 828 mm
Alteza 3 000 mm
Capacitaa 146 settaa
Quota del pian del pestar 365 mm
Velocitaa massema omologada 140 km/h
Alimentazion 3 kV CC

El Treno Alta Frequentazione (TAF) a l'è on elettrotreno per el servizzi regional doperaa dal 1997. A ghe n'è 100 de la Trenitalia e 27 de la Trenord. A gh'è dò variant: Vuna a l'è el Treno Servizi Regional, e l'altra l'è doperada di Ferrovij del Marocch.

Costruzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El TAF a l'è on treno bloccaa a 4 cass: Vuna a l'è motris (M), dò hinn remorciaa e vuna l'è motris attrezzada per i disabil (MH).

A l'è bipian, e ogni carrozza la gh'ha quater compartiment passegee. I impiant elettrich e i toalett a hinn ai capi del treno.

A gh'è di sistema de redondanza per permett al treno de continuà la corsa se gh'è di guast specifich.

Anca se l'è lent a acelerà o decelerà, l'è doperaa assee in di servizzi urban, anca se on us metropolitan al saria squasi impossibil.

I Ferrovij del Stat Italian han classifegaa ALe 506 (M) e ALe 426 (MH) e i remorciaa Le 736, inveci Ferrovij Nord Milan EB 760 (M) ed EA 761 (MH), e i remorciaa EB 990.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Vittorio Mario Cortese, Ma li chiamano TAF, in I Treni, nº 175, 1996, pp. 12-20.


Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]