Partii Conservator del Regn Unii

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Partii Conservator
Conservative and Unionist Party
Archivi:Conservativesworkmark.png
GuidaBoris Johnson
Stat Regn Unid
Sede30 Millbank, London, SW1P 4DP
Fondazion1834
IdeolojiaConservatorism liberal
Euroscetticism
Liberism
CollocazionCenter-destra
Partid europeeLianza di Conservator e Reformista Europee
Grup parlamentar europeeGrupp di Conservator e Reformista Europee
Cadrege Cambra di Comun
364 / 650
Cadrege Cambra di Lord
258 / 786
Organizazion di jovenYoung Conservatives
Inscrivids250'000 (2008)
ColorBloeu
$fine
This box: view  talk  edit

El Partii Conservator e Unionista l'è vun di partii principai del Regn Unii, de ispirazion conservatora e unionista. Incoeu el gh'ha la maggioranza relativa a la Cambra di Comun e al governo cont el sò leader Theresa May, confermada di elezion generai del Regn Unii del 2017.

Nassuu di cender del storich Partii Tory, che l'è anmò el sò soranomm, incoeu l'è avversari del Partii Laborista, in del bipartitism tipich del Sistema Westminster.

Posizion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Partii Conservator el supporta el liber mercaa e l'individualism in del cress 'me manera pussee bòna de garantì prosperità economega. Praticament tutt el partii a l'è contrari a l'ingress in la moneda unega europea.

I Conservator hinn a favor de 'n sbassà di tass e di spes del governo.

Società[Modifega | modifica 'l sorgent]

Prima de la leadership del David Cameron el partii a l'éra ligaa fiss al concett de conservatorism societari, cont el sò governa el partii l'ha scernuu 'na vìa pussee progressista, a favor per esempi di matrimoni gay, ma semper cont l'ideja de rafforzà i ligamm familiari.

Droeuga[Modifega | modifica 'l sorgent]

In sui quistion ligaa a la droeuga el partii a l'è s'ceppaa: ona part del partii la ghe va adree a la question in manera libertariana e l'è donca a favor de permett de drogàss e de vend la droeuga, di àlter a hinn contrari a la possibilità de doperàlla, di àlter a hinn inveci a mità, a favor per esempi de legalizzà l'us ma mìnga el vend.

Salud[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del 1945 i Conservator a hinn staa i primm a vorè la sanità universala in del Regn Unii: In di governi de la Margaret Thatcher e del David Cameron gh'hinn staa di propòst e di azion per la privatizzazion parziala de la sanità.

Relazion forèst[Modifega | modifica 'l sorgent]


Union Europea[Modifega | modifica 'l sorgent]


Forma de Stat[Modifega | modifica 'l sorgent]

I Conservator supporten l'unità del Regn Unii e la possibilità di gent de scernì, per referendum, se vess independent o in del Regn Unii.

Voeuren no 'na Costituzion scriccia.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]