Parada di sovranità

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La parada di sovranità (Парад суверенитетов in russ) a l'è stad un period storegh de l'Union Sovietega indova che varie republeghe, in tra el 1989 e 'l 1991, hann tacad a deciarà la soa sovranità, vist el perder de controll de part del Partid Comunista de l'Union Sovietega, che l'ha provad a tegnì in pè l'Union in d'una manera diferenta ma l'ha fallid.

'Sti deciarazzion chì hann menad sia al borlà de l'URSS che a vari rebellot in di Stat noeuv: el Naxçıvan l'ha scernud de deciarà l'indipendenza de l'Azerbaigian, anca se poeu l'Heydar Aliyev i ha convint a restà denter, Abcasia e Ossezzia del Sud hann lassad la Georgia, e hann otegnud domà un recognossiment limitad, la Transnistria l'ha mollad la Moldavia, senza nissun recognossiment, la Crimeja l'ha deciarad la soa sovranità ma l'è integrada ancamò in l'Ucraina, fina al 2014, quand che la Russia, in d'una mossa minga recognossuda de la comunità internazzional, l'ha anetuda.

In Russia la gh'è stada una stagion de deciarazzion de independenza de varie republeghe, roba che l'ha menad al tratad de federazzion indova che tucc i republeghe, foeura che la Cecenia e 'l Tatarstan, hann acetad la sovranità de Mosca, con vari nivei de autonomia. La Cecenia, inveci, l'ha conservad la soa independenza de facto fina a la segonda guerra cecena, quand che 'l Cremlin l'è bon de ciapà ancamò el controll de la Region, anca se gh'ha havud de dàgh un frach de autonomia e de daner, el Tatarstan el se acordarà pussee inanz cont el governo central.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • The Revenge of the Past: Nationalism, Revolution, and the Collapse of the Soviet Union, Ronald Grigor Suny, Stanford University Press, 1993, ISBN 0-8047-2247-1

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]