Abcasia

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Abcasia
Territori contestad
Abcasia - Bandera Abcasia - Stema
Abcasia - Localizazion
Abcasia - Localizazion
Dats aministrativ
Nom intreg Republega de l'Abcasia
Nom ofiçal
Lengue ofiçale
Capitala Sukhumi
Politega
Forma de govern republega semi-presidenzial
Posizion in sul status
Superfix
Totala 8 665 km²
Popolazion
Totala 245 246 ab.(2018)
Densitaa 28.3 ab./km²
Jeografia
Continent Europa
Confin Kraj de Krasnodar, Karačaj-Circassia e Mingrelia-Alta Svanezia
Fus orari UTC+03:00
Economia
Valuda
Varie
TLD
Prefiss tel.
In nazional
Evoluzion storega
stat de prima Republega Socialista Sovietega Georgiana
 

L' Abcasia (Аҧсны/Apsny in abcas; Абхазия/Abchazija in russ; აფხაზეთი/Apkhazeti in georgian) l'è on paes de l'Asia, cont on status minga ciar. Per i Georgian e per la pupart di statt del mond la saria ona region de la Georgia, anca se cont on'autonomia bella granda; inveci lee, insema a la Russia e a on quai alter paes, la dis de vess on statt indipendent.

Se inscì el fuss, el confinaria con la Russia, la Georgia e 'l Mar Negher. La soa capital a l'è, in ogni cas, Sukhumi. In del paes ghe viven 242.862 personn.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Abcasia l'è semper vivuda sotta l'influenza georgiana e russa. In del 1992, a la fin de l'URSS, l'Abcasia la s'è deciarada indipendenta; per quest a gh'è stada ona guerra fina al 1993, che l'ha viduu el genocidi di georgian che viveven in la region.

Al dì d'incoeu, anca se quasi nissun ghe recognoss l'indipendenza, l'Abcasia la viv come se la fuss libera.

Organizzazion politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'Abcasia (nomm offizial: Аҧсны Аҳәынҭқарра/Apsny Ahwyntkarra) a l'è ona repubblega.
El president a l'è Aleksandr Ankvab (del 2011).
El primm minister a l'è Leonid Lakerbaia (del 2011).