Oscillazion artica

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
L'andadura de l'Indes AO intra i ann 1899 e 2011.
Rappresentazion schematica de la fase positiva e negativa de l'indes AO

L'oscillazión àrtica o ìndes AO ( de la lengua inglesa "Artic Oscillation") a l’è on indés descrittiv che ‘l fa part di teleconnession atmosferegh. Quèll’indes chì el varia in manera minga stagionàl e minga periòdica. L’ìndes AO a l’è calcolàa segond la differenza de pression tra l’artich e i latitudin medio-bass, generalment comprès tra el 37° e ‘l 45° paralleli. La differenza de pression tra el pòl nòrd e i latitudin de mèzz la descrìv la fòrza del vòrtes polar.[1]L'ìndes AO è a l’è ligà insèma a l’indes NAM. L'oscillazion intra i pression a livèll del mare ai latitudin polar e temperàd l’è stada reconossùda de l’Edward Lorenz[2] e accettada a la definitiva in del 1998 del David WJ Thompson e John Michael Wallace.[3]La struttura del vòrtes polar a l’è importanta soratùtt d’invèrna, quand che la decid i sòrt meteorològich de l’Europa, l’Asia centrosettentrional e de l’America settentrional, de già che la mètt giò i condizion per i quàj l’aria frèccia l’è bona de influenzà el clima di latitudin de mèzz. A l’è fada su de dò fasi: fase positiva e fase negativa[4].

Fase positiva[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gradient positiv, o ben alta pression ai latitudin de mèzz e bassa pression ai latitùdin polàr. Quèst el fa de manera che ‘l vòrtes polar el sia assée profond e attiv e ‘l ruza assosènn fòrt i corrent occidentaj; sti chì iscì resulten tiràd, pòch ondàd e quèl el limita i scambi de calor. El frècc el ven concentràa ai alt latitudin e soratutt sora l’Europa, i corrent téved altalntich occidentaj dòminen.

Fase negativa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gradient negativ o ben bassa pression ai medi latitudin e alta in di region polàr. El vòrtes polar a l’è donca destabilizzàa. A segonda de la fòrza del fenòmen il vòrtes polar el pò ciapà la forma de n’ellisse o s’ceppàss in dò o trè part (scission del vòrtes polar). Quèj part chì emìgren a sud e caosen di ondad de frègg sevér.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Arctic Oscillation (AO) time series, 1899 – June 2002 Arqiviad qé: [1]
  2. Edward N. Lorenz, SEASONAL AND IRREGULAR VARIATIONS OF THE NORTHERN HEMISPHERE SEA-LEVEL PRESSURE PROFILE, in Journal of Meteorology, vol. 8, nº 1, 1951, pp. 52–59, Bibcode:1951JAtS....8...52L, DOI:10.1175/1520-0469(1951)008<0052:SAIVOT>2.0.CO;2, ISSN 1520-0469. URL consultato il 28 agosto 2010.
  3. David W. J. Thompson, John Michael Wallace, The Arctic oscillation signature in the wintertime geopotential height and temperature fields, in Geophysical Research Letters, vol. 25, nº 9, 1998, pp. 1297–1300, Bibcode:1998GeoRL..25.1297T, DOI:10.1029/98GL00950. URL consultato il 28 agosto 2010.
  4. James Hansen, Reto Ruedy, Makiko Sato, Ken Lo, If It’s That Warm, How Come It’s So Damned Cold? (PDF), 2009, DOI:10.1.1.183.2305. URL consultato il 17 luglio 2013.

Vos correlate[Modifega | modifica 'l sorgent]