Và al contegnud

Ornithogalum umbellatum

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Ornithogalum umbellatum
or.: Ai de luf, Fiur de la Madóna

Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Subclassa: Liliidae
Ùrden: Asparagales
Famìa: Asparagaceae
Sota-famìa: Scilloideae
Zèner: Ornithogalum
Spéce: O umbellatum
Nomm binomial
Ornithogalum umbellatum
L.
Distribusiù 'ndel mónt de Ornithogalum umbellatum
Distribusiù 'ndel mónt de Ornithogalum umbellatum

Ornithogalum umbellatum (conusìt en bresà coi nòm de: Ai de luf e Fiur de la Madóna[1]) l'è 'na piantìna bulbùza perène de la famìa botànica de le Asparagaceae, uriginària de l'Europa centrala e meridiunala, del nordèst de l'Àfrica e sudòvest de l'Asia.[2] Endel'America setentriunàla, l'è cultiàda come pianta ornamintàla ma la s'è apò a 'ngeneràda e natüralizàda en divèrse regiù.[3]

Enfiurescènsa
Ilüstrasiù

L'è la spéce modèl per el sò zèner, la g'ha bùlbi de 15÷25 mm de longhèsa per 18÷32 mm de diàmetro. La g'ha de 6 a 10 fòie lineàre condena bànda biànca sö la fàcia del endrìt de 30 ghèi de longhèsa y 8 mm de larghèsa e 'n gambì de 10÷30 ghèi. I fiùr i reünìcc enden curìmp a gratilìna furmàt de 6÷20 fiurilì biànch condena sfrànza vérda.[4][5]

L'è 'na piantìna che g'ha bezògn de 'n bèl pó de ümidità d'envéren e 'n primaéra, ma 'l sopórta bé la söta 'n istàt. Se pöl fàl nì sö endèn giardì de tipo buscùs come sórt de mèter a mèza ómbra. La fiorés endei més de bril-màgio endel'Euròpa meridiunàla. L'è 'na piànta vilinùza.

  • Hyacinthus umbellatus (L.) E.H.L.Krause
  • Ornithogalum affine Boreau
  • Ornithogalum angustifolium Boreau
  • Ornithogalum boraeanum Jord. & Fourr.
  • Ornithogalum campestre (Savi) Prain
  • Ornithogalum cespititium Jord. & Fourr.
  • Ornithogalum comosum subsp. garganicum (Ten.) Nyman
  • Ornithogalum corymbosum Gaterau
  • Ornithogalum dioscoridis Bubani
  • Ornithogalum garganicum Ten.
  • Ornithogalum horologicum Stokes
  • Ornithogalum minus L.
  • Ornithogalum nanum Ten.
  • Ornithogalum parviflorum Jord. & Fourr.
  • Ornithogalum praetextum Steven ex Kunth
  • Ornithogalum preumbellatum Candargy
  • Ornithogalum rusticum Jord. & Fourr.
  • Ornithogalum stellare Salisb.
  • Ornithogalum tardans Jord. & Fourr.
  • Ornithogalum vulgare Sailer
  • Scilla campestris Savi
  • Stellaris corymbosa (Gaterau) Moench[6][7]


  1. Elisa Zersi, Prospetto delle piante vascolari spontaneee o comunemente coltivate nella provincia di Brescia, 1871 - Brescia, in Commentari dell'Ateneo di Brescia, per gli anni 1868 e 1869. (pò a sö google.books)
  2. Euro+Med Plantbase: Ornithogalum umbellatum Arqiviad qé: [1]
  3. Ornithogalum umbellatum Linnaeus - Flora of North America
  4. Flora of NW Europe: Ornithogalum umbellatum
  5. Blamey, M. & Grey-Wilson, C. (1989). Flora of Britain and Northern Europe. ISBN 0-340-40170-2.
  6. Ornithogalum umbellatum en PlantList Arqiviad qé: [2]
  7. [http://apps.kew.org/wcsp/namedetail.do?name_id=283298 Ornithogalum umbellatum en World Checklist of Selected Plant Families}}

Bibliografìa

[Modifega | modifica 'l sorgent]
  1. Cronquist, A.J., A. H. Holmgren, N. H. Holmgren & Reveal. 1977. Vascular Plants of the Intermountain West, U.S.A. 6: 1–584. In A.J. Cronquist, A. H. Holmgren, N. H. Holmgren, J. L. Reveal & P. K. Holmgren (eds.) Intermount. Fl.. Hafner Pub. Co., New York.
  2. Fernald, M. 1950. Manual (ed. 8) i–lxiv, 1–1632. American Book Co., New York.
  3. Flora of North America Editorial Committee, e. 2002. Magnoliophyta: Liliidae: Liliales and Orchidales. Fl. N. Amer. 26: i–xxvi, 1–723.
  4. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1968. The Pteridophytoa, Gymnospermae and Monocotyledoneae. 1: 1–482. In H. A. Gleason Ill. Fl. N. U.S. (ed. 3). New York Botanical Garden, New York.
  5. Gleason, H. A. & A.J. Cronquist. 1991. Man. Vasc. Pl. N.E. U.S. (ed. 2) i–910. New York Botanical Garden, Bronx.
  6. Great Plains Flora Association. 1986. Fl. Great Plains i–vii, 1–1392. University Press of Kansas, Lawrence.
  7. Radford, A. E., H. E. Ahles & C. R. Bell. 1968. Man. Vasc. Fl. Carolinas i–lxi, 1–1183. University of North Carolina Press, Chapel Hill.
  8. Scoggan, H. J. 1978 [1979]. Pteridophyta, Gymnospermae, Monocotyledoneae. 2: 93–545. In Fl. Canada. National Museums of Canada, Ottawa.
  9. Small, J. K. 1933. Man. S.E. Fl. i–xxii, 1–1554. Published by the Author, New York. View in BotanicusView in Biodiversity Heritage Library
  10. Voss, E. G. 1972. Gymnosperms and Monocots. i–xv, 1–488. In Michigan Fl.. Cranbrook Institute of Science, Bloomfield Hills, Michigan.
Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a: