Nintendo Entertainment System

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El Nintendo Entertainment System a l'è stada 'na console de videogioeugh a 8 bit de la terza generazion sortida in del 1983 in Giappon e in del 1985 in di Stat Unii.

A l'è considerada la console che l'ha risollevaa el mercaa dòpo de la crisi di videogioeugh del 1983 cont di tìtoi 'me Super Mario Bros. e The Legend of Zelda e dònca forsi la console pussee importànta de la storia, oltra che la pussee venduda.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Finna di primm agn '80 la Nintendo, vist el success di gioeugh arcade, l'ha pensaa a 'na soa console a cartocc removibij. Vist che in Giappon eren no di novità el President de la Nintendo l'ha voruu 'na console inscì potenta de podè no vess superada prima de on ann e men costosa di alter.

Per fàll a l'è staa doperaa el MOS 6502, insemma a on coprocessor grafich, che sbassaven i cost del sistema e 'l faseven pussee potent de la concorrenza e bon de gestì on mugg de sprite. Per el design a l'è staa subit scernuu on design arent a quell di gioeugh.

Dal 15 de luj 1983 a l'è stada venduda per 65 dollar, l'ha surclassa a la svelta l'Atari 2600 e la SG-1000 ma poeu on circuitt faa mal l'ha impost el reciamà de tucc i console, che però l'ha ripagaa Nintendo in termen de credibilità.

El lanz in America[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nintendo la voreva fà vend el Famicom in America a la Atari, e i dò aziend s'eren squasi accordaa per fàll. Quand che però i reppresentant de la Atari han vist el Donkey Kong in su 'n Coleco Adam, de che gh'even la licenza lor, han pensaa che la Nintendo la fuss dree a fà el dobbi gioeugh, e han molla la trattativa. La Nintendo l'ha donca scernuu de commercializzà indeperlee la console.

In del giugn 1985 a l'è presentada al mercaa statunitens, e grazia ai sò gioeugh e al controll de qualità anca se costos el gh'ha avuu on success determinant a salvà i videogioeugh dopo de la crisi del 1983.

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Specifich[Modifega | modifica 'l sorgent]

Controller[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gamepad NES

El gamepad standard a l'è rettangolar cont i botton "A" e "B" a drizza, i fresc a manzina e al center i botton de fonzion, ispiraa a quell del Game & Watch. A l'era possibil doperà di accessori 'me el NES Zapper, che se podeva doperà cont el famos gioeugh Duck Hunt e di alter titoi.

In d'ona revision successiva a l'è staa miss on controller different a forma de oss.

Cartocc[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Game Pak.
Cartoccia del NES

I cartocc, ciamaa Game Pak, gh'even i dimension 13,3×12×2 cm e gh'even i informazion in sul gioeugh: Originariament saraa cont 5 vid, a hinn staa poeu faa di sistema messedaa cont di linguett per fà pussee gramm dervìj.

La pupart di cartocc a l'era grisa, gh'eren anca di cartocc dor con dent 'na batteria tampon per salvà record e salvatagg, di cartocc negher o celest per i clon o giald, per i test de la Nintendo.

Quej del Famicom, inveci, eren pussee piscinintt, per via di pieditt in men, eren 7×10,8 cm.

Clon[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di primm agn '90 a gh'è staa on gran mercaa di clon, ciamaa informalment "Famiclones", dovuu anca al facc che la Nintendo l'ha venduu no el sò NES in d'on quaj Stat 'me el Brasil.

In l'ex Union Sovietega el gh'ha avuu gran success el clon taiwanes Dendy, che el gh'ha avuu on success compagn de l'original in Ocident, tant de vess toleraa de la Nintendo in cambi de la commercializzazion esclusiva di sò prodott e minga de quej de la Sega.

El mercaa di clon a l'è sutaa anca dopo de la fin del NES e l'ha menaa a di console compatibij pussee potent de l'original, on monitor integraa o el BASIC.

Gh'eren anca di console senza cartoccia ma cont i gioeugh integraa, particolarment perseguii de la Nintendo. Han avuu success finna al 2000 e anca pussee innanz, per i appassionaa o per di console senza tropp pretes.

Famicom[Modifega | modifica 'l sorgent]

Famicom

El Famicom a l'era la version giapponesa del NES. Anca se l'hardware a l'era sostanzialment l'istess a gh'eren di differenz:

  • I cartocc del Famicom a hinn different de quej del NES e pòden supportà anca l'audio integraa. I cartocc del NES han 'na protezion anticopia, ossia la 10NES
  • I controller del Famicom eren saldaa direttament, eren numeraa e 'l segond controller l'era senza tast de "start" e "select" ma cont on microfon e 'n regolator de volumm
  • El sistema Famicom a l'era dotaa de Family BASIC, modem e Famicom Disk System, ossia el lettor di dischett
  • La version americana ed europea la gh'aveva la Miracle Piano Teaching System, ossia 'na tastadura MIDI

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]