Nibiònn

De Wikipedia
(Rimandad de Nibion)



Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Cuurdinàde geogràfiche: 45° 45' N 9° 15' E

Nibiònn
Comun
Nibiònn - Stema
Nibiònn - Sœmeanza
Nibiònn - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Lombardia
Provinça Provincia de Lecch
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°45′05.21″N 9°15′42.16″E / 45.751447°N 9.26171°E45.751447; 9.26171
OSM 45964
Voltituden 306 m s.l.m
Superfix 3,51 km²
Abitants 3 571 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 1017.38 ab./km²
Confin Bülciagh, Cassagh, Còsta Masnaga, Inverigh, Vedücc cun Culzàn e Lambrugh
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 031
Codex postal 23895
Sigla autom. LC
Codex ISTAT 097056
Codex catastal F887
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Nibiònn - Localizazion
Nibiònn - Localizazion
Sit istituzional


«A Nibionn bella la terra e brutt i donn»
(proverb del loeugh)

Nibionn (nom ufizial in italian Nibionno) l'è on comun de la Provincia de Lecch che'l cunta 3 702 abitant (dato del Desember 2015[1]), cont ona superfiss de 3,6 km² e ona densità de 1 028 ab./km².

L'è tacaa ai comun de Bülciagh, Cassagh, Còsta Masnaga, Inverigh (CO), Lambrugh (CO), Veduggio con Colzano (MI).

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I trii nucli del paes a hinn Nibionn, Tabiagh (el center comunal) e Zibron, oltra ai frazzion minor de Gagg e Mongodi.
El se troeuva in del center de la Brianza, in mez ai bricch. De la strada che la va de Milan a Lecch a se ved la collina de Tabiagh.
Inoltra, ghe passa arent el Lamber e la Bevera.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Se cred che i primm insediament del paes i se troeuven propi lì arent al fiumm: per vess precis, in de la zona de Gagg, indè che hann trovaa i rest de 'na palafitta e di osedei de bronz e de preja.
El territori l'è staa abitaa anca di Roman: arent a Tabiagh hann trovaa, in del 1897, ona camera sepolcral.
Semper a Tabiagh, in del XIII secol a gh'era ona torr, considerada vuna di pussee fort de la Brianza: l'è staa lì che hinn scappaa 900 nobei milanes che eren andaa via de la città per via de la guerra in tra i Torrian e i sò nemis. A la fin gh'è rivaa el capitani Ubert Pravesin cont on'armada de soldaa che la rivava anca de Bressa, Cremona e Noara, e che l'ha assediaa el paes. I nobei s'hinn renduu, e tanti de lor hinn staa coppaa; la torr l'è stada trada giò. Al dì d'incoeu l'è anmò lì in pee, anca se con tanti rangiament.
A partì del XIV secol Nibionn l'è staa el center de ona "squadra", vuna di circoscrizzion ministrativ e religios del Milanes. In del 1537 el territori l'è passaa in de la man de la fameja di Sfondraa, che l'hann tegnuu fina al 1788.

Monument[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giamò a partì del XIII secol a gh'emm di testimonianz di ges de San Protas a Nibionn e de San Fedee a Tabiagh. Quella chì l'è deventada parocchia invers a la metà del Cincent, e l'è stada dedicada ai Sant Simon e Giuda. Poeu l'è stada modificada e rangiada su in del Vottcent, con la forma che la gh'ha anmò incoeu.

Economia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per l'economia del paes, el gh'ha 'vuu ona granda importanza el Lamber, indove che on temp a gh'era on bell poo de morin. Inoltra a gh'era ona produzzion de forment, formenton, ortaj: inoltra a gh'era i vidor per el vin e i moron per fà la seda. Incoeu inveci l'è importanta l'industria, soratutt quella tessil.



Evoluzion demografega[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'andament del numer de abitant del comun de Nibiònn l'è mustraa in de la tabela chi de sota



Abitant censid

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Enciclopedia dei comuni d'Italia. La Lombardia paese per paese, vol. IV, Fiorenza, ed. Bonechi, 1985

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.