Musee de la Diocesi (Bari)

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Musee de la Diocesi
Museo diocesano
La sed de Bari
Sit
Stat
Italia
LocalitàBari
AdressaVia Dottula, - Bari, Strada Dottula, 70122 Bari (BA) e Strada Dottula, 70122 Bari
Coordinade41°07′40.85″N 16°52′07.14″E / 41.128014°N 16.86865°E41.128014; 16.86865
Carateristeghe
TipoArt e storia sacra
ProprietàArcidiocesi de Bari-Bitonto
Visitator5 000 (2019) e (2022)
Sitt web
This box: view  talk  edit

El Musee de la Diocesi a l'è un musee religios de Bari, dedicad al patrimoni de l'Arcidiocesi de Bari-Bitonto, con sed al prim pian del Palazzi Arcivescovil e del Seminari.

El gh'ha una sed destacada a Bitonto, con sed in del vegg convent arent a la Gesa de San Franzesch.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El musee l'è stad volud de l'Andrea Mariano Magrassi e l'è stad fad su el 7 de sgiugn 1981, con la sezzion de Bitonto che l'è verta del 1986, grazzia anca a l'impegn del Francesco Cacucci.

Collezzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Statov di Sant Medegh a Bitonto

La sezzion de Bari a l'è spartida in cinch sezzion:

  • Sala di scolture: con dent la storia architetonega del Dom de Bari, de l'origin paleocristiana ai evoluzzion lombarde e bizantine, se noten i oeuvere de l'Anseramo da Trani e del Peregrino da Salerno
  • Pinacoteca: con dent quader de la Catedral e de alter gese de la cità veggia che vann del secol XVI al XVIII, gh'è di oeuvere de maester compagn del Tintoretto, del Veronese, de l'Andrea Bordone, del Corrado Giaquinto e del Paris Bordon. Gh'è anca una sezzion de iconografia russa
  • Sala del tesor, indova che gh'è vari manufat per la liturgia con di materia prezzios, cont anca di bust reliquiari e di porta-oeuli
  • Sale di Exultet e del Benedizzional, al center de l'esposizzion, con di test pasquai de l'area beneventana del secol XI
  • Sala di parament, indova che gh'è di parament de vari tipi di secoi XV al XX

In la sezzion de Bitonto se scomincia de l'influenza bizantina per rivà poeu a di esempi rari de coltura francescana in Bassitalia, gh'è poeu di esempi de art sciora de la Contrareforma e di ared sacher e di vestiment.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]