Modernism

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Forme uneghe de la continuità in de l'ispazzi (1913) de l’Umberto BoccioniMoMA, Noeuva York

El modernism a l'è stad un moviment filosofegh e coltural de nivell internazzional di prim deseni del secol XX, che l'ha cambiad la leteradura, la poesia, la musega, l'architetura, la pitura, la scoltura, el cinema e i oltre art.

I modernista voleven s'cepà la continuità cont el passad, per podé lavorà in su di noeuv tema 'me l'urbanizazzion, la tecnologia, la guerra, la velocità e i comunicazzion de massa.

Questa noeuva vision coltural la gh'ha i so radis in di noeuve teorie filosofeghe e scentifeghe che eren dree a desvilupàss. Per esempi la psicoanalisi del Sigmund Freud, inscì coma anca i teorie del Williams James in sul "fluss de conscenza" de la ment de l'om e de l'Henri Bergson in su la relatività del temp, che adess el podeva vesser considerad anca 'me sogetiv e interna.

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]