Metropolitana de Turin

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Metropolitana de Turin
Tipolojia Metropolitàna ligera (VAL)
Stats Itàlia
Territore Piemont
Vertura 2006
Part de Trasporti a Torino
Linie linea M1 e linea M2
Operador GTT
Sit ofiçal www.gtt.to.it/cms/linee-e-orari/torino-e-cintura/urbana/240-metropolitana
Scartament scartament normal
N. stazion e fermade 23
Lungeza 15,1[1] km
Traçad
istruzion 

La metropolitana de Turin a l'è 'l primm sistema de metropolitana VAL costruii in Italia e che la serv la cittaa de Turin. El sistema che 'l dopera la metro chì, VAL, a l'è 'l istess che alter cittaa frances, comè Lilla e Rennes, doperaven gemò. E primm tocch de le metropolitana de Turin a l'è staa dervii per i XX Olimpiad invernaj, el 4 de fevree 2006. A la fin de l'ann 2013, la linea a l'era longa 13,2 km.[1]

La metropolitana a l'è gestida, comè i mezz de strapòrt de la superficia, dal Gruppo Torinese Trasporti (GTT), e a l'è conligada cont el servizzi ferroviari metropolitan de Turin, cont la red di tram e cont i lign de corrier urban e extra-urban.

Red[Modifega | modifica 'l sorgent]

La red metropolitana de Turin a l'è componnuda domà de ona linia:

Linia Percors Inaugurazion Ultem slongament Longhezza Stazion
M1 Fermi - Bengasi 2006 2011 15,1 km 23

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Monorodaja de Turin, fada-sù in di agn '60.

Progett di agn '20[Modifega | modifica 'l sorgent]

Menter i alter principaj cittaa talian gh'aveven gemò desvilupaa on servizzi de metropolitana, a Turin l'era staa faa-sù minga.
Tutavia, gemò in di agn '30, menter a l'eren dree a sistamaa la centrala Via Roma, a l'era staa fada-sù ona galeria che la sarïa dovuda deventà part de la prima linia sòtterania; el progett chì a l'è staa, però, bandonaa subet. Al dì d'incoeu la galeria chì la fà part d'on sistema de parchegg sòtteranii gestii da l'ACI e dal GTT.

Progett di agn '60[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di agn '60, depos el falliment de la monorodaja, la prima costruida in Italia, realizada per on tocch in ocasion de Italia 61, a l'è stada costituida la Societaa per la Metropolitana de Turin (SMT) cont l'obietiv de costruì anca inde la capital piemonees questa infrastrutura chì; in di agn chì a hinn staa presentaa i primm studi de fatabilità e hinn staa faa i primm scav esplorativ in de la zona de la Crosetta sora on progett che 'l voeureva on sistema de galeri de circa sett chilometer sòtta el center storegh. On quaj temp pussee tard, el progett chì a l'è staa bandonaa a favor de ona solusion che la voeureva on conligament sòtta terra intra i stabiliment de la FIAT Mirafiori cont i grand quarter operari de la periferia; in de l'autunn del 1975 la noeuva giunta comunala, guidada dal Diego Novelli, ha deciduu de sarà-sù la SMT e anca l'ultem progett presentaa a l'è staa bandonaa[2].

Progett di agn '80[Modifega | modifica 'l sorgent]

Al principi di agn '80 a s'è valutaa de dotà la cittaa de on sistema alternativ: se sarïa dovuu fà ona metropolitana lingera e on sistema de metrotranvii che averïen dovuu curr sora la superficia (su corsi riservaa) o sòtta-terra, longh i strad pussee importat. El progett el prevedeva de fà-sù cinq lign, numeraa da l'1 al 5, ma domà la linia 3 a l'è stada costruida cont i caratteristigh che se voeureven, menter l'1 e 'l 4 eren diventaa lign de tram normaj e per la 2 e la 5 se doperaven di corrier. A la fin del 2013, i lign chì eren ancamò in funzion (a eccezion de la linia 1, che a l'è stada sostituida da la M1).

Progett 1990 e costruzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Schema de la linia in di treni, quand la rivava domà a Porta Neuva (2009).

In del noember 1995 a l'è staa aprovaa el progett de ona linia Campo Volo - Pòrta Noeuva, dal confin ovest de la cittaa (tra Colègn e Turin) a la principala stazion ferroviaria de la cittaa, ma i danee stanziaa eren minga assee e, donca, el progett a l'è staa sospenduu. Se g'ha de spetà l'april del 1999 per vedè el progett del 1995 vess ciapaa anmò in considerazion: in del ann chì a l'è stada fada la fusion de l'ATM de Turin cont la SATTI per fà el Gruppo Torinese Trasporti (GTT), cont l'obietiv de creà on noeuv sistema VAL (Véhicule automatique léger, che in francees 'l voeur dì "Veicul Automatich Liger") e ciappà on finanziament statal del 60%. Semper in del 1999 a l'è staa aprovaa on'olterior cambiament del progett, che a l'è staa slongaa de 3,6 km da Pòrta Neuva a la stazion de Lingot.

I lavô de costruzion de la linua M1 a hinn scomincia ofizialment el 19 de december 2000 e sarïen dovuu vess finì per i Olimpiad invernaj del 2006.
El 4 de fevree 2006 a l'è staa dervii el tocch da Fermi a Piazza XVIII Desember.

El 5 de otober 2007, a l'è staa dervii el slongament da Piazza XVIII Desember a la stazion de Pòrta Neuva, cont i stazion in mezz de Cors Vinsaj e de Cors Re Umbert (e pussee tard, in del 2011, anca la stazion de Pòrta Susa, indue se pà fà on inter-scambi cont la red ferroviaria taliana). L'inaugurazion del tocch Pòrta Neuva - Lingòt.

Cronologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Data Sezion Linea
4 fevree 2006 Fermi - XVIII dë Dzèmber M1
5 utuber 2007 XVIII dë Dzèmber - Pòrta Neuva M1
6 mars 2011 Pòrta Neuva - Lingòt M1
23 april 2021 Lingòt - Bengasi M1

Cost[Modifega | modifica 'l sorgent]

El cost per la realizazion de la linia che l'è gemò dervida al dì d'incoeu l'è staa in total de 1.046 miliard de euro, 741 milion di quaj per el tocch Fermi - Pòrta Neuva (de 9,6 km, quindi 77 milion de euro per km) e 305 milion per la banda Pòrta Neuva - Lingòt (de 3,6 km, quindi 85 milion de euro per km). El cost preveduu per la banda Lingot - Piaza Bengasi a l'è de circa 193,6 milion de euro per 1,88 km (donca, 103 milion per km).[1][3]

El cost de gestion a l'è de 25,6 milion de euro a l'ann.[4], numer da indue se g'ha de trà-indree i introit da bijett venduu per 7,5 milion de euro[5]

Critich e risültaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Passegger che a hinn dree a spetà la metropolitana a la stazion de Piazza XVIII Desember.

In del 2006, la metropolitana a l'è stada criticada in del comun dal capo de la minoranza perchè diseven che a l'era minga doperada assee e che a l'era costosa.[6] Segond i prevision, el numer de personn che averïen dovuu doperaa la red sarïa de circa 40.000 passegger al dì, ansa se, al principi, domà in 20.000 la doperaven. Depos on primm period che, per davera, la gent che doperava la metropolitana l'era minga assee, a partì de april, i passegger hinn aumentaa fin a vess 28.000 al dì, e 'l 2 de ottober 2006 a l'è staa battuu per la prima voeulta el numer de 40.000[7]. A la fin del 2007, la media di passegger a l'era de 67.000 personn al dì[8] e, nel 2009, i passegger che doperaven la metropolitana a hinn rivaa a vess 90.000 al dì e, poeu, 130.000, anca grazzi al slongament del percors in del 2011[9]. In del 2012, 38,6 million de passegger hann doperaa la red[10], e l'agn depos, in del 2013, in media 107.000 passegger al dì (39 million de passegger straportaa a l'agn)[10], anca se menter a gh'eren event speciaj, anca 200.000 person la doperaven.

La linia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Linea M1[Modifega | modifica 'l sorgent]

Maopa de la linia M1.

La linia M1 de la metropolitana de Turin la conliga la cittaa dal ovest, cont el capo-linia a Fermi (in del comun de Colègn), al sud, cont el capo-linia a Lingott (in del comun de Turin).

La linea a l'è longa 13,2 km e la g'ha 21 stazion. La linia la se troeuva tota in del comun de Turin, foeura del capo-linia "Fermi", la stazion de "Paradis" e 'l deposet che a hinn in del comun de Colègn. Chì, i edifiz e la sistemazion de foeura del deposet a hinn staa progettaa di architett Tommas Muirhead, de Londra, e Giovann Brino, de Turin, e comprenden minga el deposet apena, ma anca sì i offizzi direzionaj, el center computerizaa del sistem e i ofizzin de manutenzion.

Al contrari di red de alter cittaa talian, a Turin a gh'hinn minga destinguament ofiziaj de color per i lign de la metropolitana e di lign de la superficia. Tutavia, si come el gialt a l'è 'l color doperaa da la GTT in su la metro, ona quaj voeulta, la linia a l'è segnada del color chì.

A gh'hinn di inter-scambi cont ona quaj stazion ferroviaria, comè la stazion de Pòrta Susa (lign SFM1, SFM2, SFM4, SFM6 e SFM7, tren regionaj e nazionaj) e la stazion de Pòrta Nueva (linia SFM3, tren regionaj, nazionaj e internazionaj). On inter-connesion intra la stazion de la metropolitana de Lingott e la stazion de Lingott a l'era dree a vess studiada inscì che 'l sarïa diventaa possibel l'inter-scambi cont la stazion de Lingott e i lign SFM1, SFM2, SFM4, SFM6 e SFM7, i treni regionaj e nazionaj.

Servizzi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bijett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bijett doperaa 2011

El bigliett per domà on viagg, in del 2016 el costa 1,50 euro e 'l var per 90 menut sura tucc i corrier, i tram del comun de Turin. Se poden comprà anca alter tip de bijett, comè quej 24h, 48h, 72h e per la nocc. Anca se i stazion de Fermi e de Paradis hinn in del comun de Colègn, se pò doperà on normal bijett urban[11].

Orari de avertura[Modifega | modifica 'l sorgent]

El servizzi el scomincia tutt i dì a i cinq e mezza de la matinna, foeura de la dumenega e di dì de festa che 'l scomincia ai sett or. El lundesdì, el servizzi el finiss ai des, mezz'ora prima del mardì, mercurì e gioeubia; el venardí e 'l sabet el servizzi el finiss a l'ona e mezza de nocc, menter la dumenega e di dì de festa el finiss a l'ona[12].

Freguenz[Modifega | modifica 'l sorgent]

I freguenz di treni a vann, in di vor de ponta, di trii menut (da i sett e mezza de la matinna a i noeuv or) a i ses/noeuv menut in di alter orari.

El temp total de percorenza da on capo-linia a l'alter a l'è de circa 21 menut.

Caratteristigh tecnigh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Galeria de la metropolitana indue curren i treni automatigh VAL.

La metropolitana de Turin a l'è ona metropolitana ligera automatica su gomma costruida cont el sistema VAL inventaa da la societaa francesa Matra, depos vess stada comprada da la Siemens e mettuda-insemma inde la societaa Siemens Transportation System. Al dì d'incoeu, la linia M1 de la metropolitana la g'ha 52 convoj del model VAL 208.

I stazion, che a hinn lontan vuna de l'altra de 550 meter in media, a gh'hann ona longhezza de circa 60 meter e a hinn, donca, giust per fà fermà i treni, che a hinn longh 52 meter e gh'hann 440 post de setas-giò. Domà i stazion de scambi de Pòrta Neuva e de Pòrta Susa a hinn pussee grand. Tucc i stazion a hinn staa disegnaa del studi de architecc Bernhard Kohn & Associés.

El sistema VAL doperaa per la metropolitana de Turin l'è 'l primm al mond in configurasion 52 meter.

Progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

I progett d'incoeu a hinn el slongament de la linia che la gh'è gemò e l'avertura d'ona linia noeuva, la linea M2.

Slongament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Linia Tocch Staa Fin di lavô preveduda Longhezza Stazion
M1 FermiCassin-e Vica aprovaa - 3,4 km 4
M1 FermiCassin-e Vica aprovaa - 3,4 km 4
M1 Cassin-e Vica - Rosta dree a vess studiaa - 12 km 6

Lign noeuv[Modifega | modifica 'l sorgent]

Linia Tocch Staa Fin di lavô preveduda Longhezza Stazion
M2 Cimiteri Parch - Rebaudengo Fossata aprovaa - 13 km 26

Nòt e alter progett[Modifega | modifica 'l sorgent]

Wikimedia Commons
al gh'a dent roba culegada a:
  1. 1,0 1,1 1,2 La linea 1 di metropolitana. Comune di Torino. URL consultad in data 22 maggio 2015.
  2. La Stampa - Consultazione Archivio
  3. Metropolitana di Torino - Linea 1. Osservatorio Territoriale Infrastrutture Piemonte, 31 gennaio 2013. URL consultad in data 22 maggio 2015.
  4. «Metropolitana di Torino: costi pubblici e benefici privati». Libero mercato, 6 febbraio 2008.
  5. «Allarme Gtt: Il metrò rischia di fermarsi». La Stampa, 16 giugno 2010.
  6. Articolo Carissimo Metró ci rovini su La Stampa, riportato dal sito Eco dalle Città [1] Arqiviad qé: [2]
  7. Il Metró con orario ridotto, in La Stampa, 10 ottobre 2006, Cronaca di Torino, pag. 47 Arqiviad qé: [3]
  8. Metro', corse più lunghe e 100 milioni da Roma, in La Stampa, 17 ottobre 2007, Cronaca di Torino, pag. 52 Arqiviad qé: [4]
  9. Cosa si fa per la qualità dell'aria (InformAmbiente)
  10. 10,0 10,1 Metrò, un milione e mezzo di passeggeri in più Arqiviad qé: [5]
  11. [6] Arqiviad qé: [7]
  12. GTT | Servizi |Torino e cintura | Metropolitana Arqiviad qé: [8]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]