Metallica

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

I Metallica i en un grupp thrash metal american, nassud a Los Angeles ind el 1981.

El logo di Metallica


I en stads vun di grupp q'han fondad el so jener musegal insema ai Megadeth, ai Slayer e ai Anthrax.

Ind el cors di ann, i han vint noev Grammy Awards e cinq di so album i en stads piazzads al prim post de la classifega Billboard 200 al prim colp. Cont plussee de 100 milion de disc venduds (60 milion ind i Stats Unids d'Ameriga), i Metallica i en considerads vun di grupp plussee importants de la storia de l'heavy metal e del rock del dì d'incoe.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

I inizi (1981-1983)[Modifega | modifica 'l sorgent]

El grupp al s'è formad ind el 28 d'Otober del 1981 per oevra del cantant e gitarista James Hetfield e del batarista danes Lars Ulrich. Ind i prim mes del 1982 i Metallica i registren la so prima canzon, Hit the Lights, qe l'è andada dent ind la regolta Metal Massacre per voler del Lars, e poei i toelen su ind el grupp Dave Mustaine 'me gitara solista. A Lui i registren el demo No Life 'Til Leather. El pass sucessiv a l' è qel de toeler el bassista Cliff Burton ind el grupp e de nar a San Francisco.

I Metallica a Londra

El prim album[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 1983 i qater i van a Rochester, New York, per tacar su a registrar el prim disc per la Megaforce Records, ma el Dave Mustaine al se toel foer subit per fondar i Megadeth e al ven sostituid cont el Kirk Hammett, ex-member de Exodus. L'album al se poedeva ciamar Metal up your ass (Metal su per el cul) ma poei el nom definitiv a l'è stad Kill 'em all (Fài foera tuts). El disc a l'è anca incoe vun di plussee important del thrash metal, cont di bindei storic come Hit the lights, The four horsemen, Jump in the fire, Whiplash e Seek & destroy. Ind un zic de temp el grupp l'ha vendud 5 milion de copi.

Ind el 1984 a ven foera el segond album Ride the lightning (Cavalca el tron), sortid a Copenaghen insema al produtor Flemming Rasmussen de la Elektra Records. Inscambi de Kill 'em all, qest qì a l'è un disc plussee mist, cont di son melodic ind el bindel Fade to black, o di son enerjic de Kirk 'me in Trapped under ice, Creeping death o Fight fire with fire. Anca i tests i en plussee curad, qel de For whom the bell tolls al s'è inspirad al sermon del John Donne. Ride the lightning l'ha vendud brec 8 milion de copi.

La mort de Cliff Burton (1986-1987)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 1986 i Metallica i han fad l'album qe un badaloec de gent la pensa qe al sia el plussee bon de tuts: Master of puppets (El boratiner), produt anca qest per Flemming Rasmussen e pien de canzon lung (Master of puppets, Disposable heroes e Orion i duren plussee de vot minuts). Du di so cantor i han avud una certa riusida a la radio: la title track l'è Welcome Home (Sanitarium). El disc al s' è piazzad al 29° post ind la classifega amerigana e l'ha vendud 12 milion de copi. Al tour promozional l'ha vedud el grupp sonar insema a l'Ozzy Osbourne. Ind el 27 de Setember del 1986, durant el tour europee in Svezia, la suced ona disgrazia a Ljungby: el pullman di Metallica al scarliga sovra una strada jasada e al se rebalta su. Ind l'incident, el Cliff Burton l'è nad foera del fenestrin e a l'è mort sqiçad.

Fopa del Cliff Burton. "Cannot the kindom of salvation take me home[1]." (10 Febrar 1962 - 27 Setember 1986)

A l'è un brut colp per el grupp: i Metallica i pensen anca de lassar perder tut, ma la famija de Cliff l'è la prima a sostener-i e a dar-g el coraj per nar inants.

Tants i en i grupp q'i han dedicad di canzon al bassista desfortunad: i Anthrax, per esempi, i han fad Among the living, menter i Megadeth i han cantad in so onor In my darkest hour (da l' album So Far, So Good... So What!?).

...And Justice for All (1987-1991)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 28 d' Otober del 1986 al toel part el Jason Newsted ind el grupp, per sostituir Cliff. Cont el noev bassista, i Metallica i tachen el Damaged Inc tour e i publegan un EP (Garage Days Re-Revisited) de cover de var grupp metal e hardcore punk 'me Misfits e Diamond Head.

Ind el 1988 el quartett californian al fa venir foera el disc ...And Justice for All (...E justizia per tuts). El disc a l'è considerad, anca al dì d' incoe, el lavor plussee tecneg dal grupp e l'ha vendud 14 milion de copi, anca per merit del Damaged Justice tour, vun di lavorar plussee bei.

De qel album qì l' è stad tolud via el prim singol di Metallica, One, un bindel ispirad de un scridor qe l'aveva subid l' oestracism del so paes e l'era stad metud in prixon ind el dopo guera.

L'album al g'ha anca un bindel dedicad al Cliff, To Live Is To Die, l'ultem composizion de lor. De notar anca Blackened (q'la parla de la mort) e Harvester of sorrow.

I prim ann noevanta (1991-1995)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ind el 1991 i Metallica i han dad vida a un noev album, l' omonem Metallica, fad su per Bob Rock, qe l'ha lavorad anca cont el Mötley Crüe, el Bon Jovi e 'l Cher.

El disc a l è nad subit al prim post de la classifega Billboard e l' è conossud anca come black album (album neger) per via del color de la covertina.

L'album Metallica l' è stad la so riussida plussee granda de tuts i temp (38 milion de copi venduds) anca per via de i singoi Enter Sandman, Sad but true, Wherever I may roam e Nothing else matters.

Desposs al disc precedent, qest qì al g'ha la part del bass bela marcada, qe al voel dir qe la contribuzion del Jason Newsted l' è stad bon, anca per la critega. Anca se tants fans del grupp i henn minga stads aleger per el fatt q'a g'è devera manc trash de prima, el grupp l'è rivad a un sucess mai vedud.

Ind el 1992 i han cantad al Freddie Mercury Tribute a Wembley per regordar el cantant de i Queen mort de AIDS, el Freddy Mercury, insema al Robert Plant di Led Zeppelin, l'Elton John, el David Bowie, el Roger Daltrey di Who, el George Michael, el Zucchero, la Liza Minnelli, el Tony Iommi di Black Sabbath e i Guns N' Roses.

In tra Lui e Otober del 1992, i Metallica van in tour ind i Stats Unids insema a i Guns N' Roses per el GNR-Metallica Stadium Tour. Lung una esibizion in Canada a Montreal, in tant che l'è dree a cantar Fade to black, l'Hetfield al se fa mal a i braç a la man per via de on efett special nad mal. El cantant l' è obligad a mocar de sonar per un toc de temp, insì durant i concerts al canta domaa e al se fà sostitüii per sonar delJohn Marshall di Metal Church.

L'ann apos i descomincian el Nowhere Else To Roam Tour e ind el 22 de Jugn i en jamò a Turin. A November al sortiss el prim disc live, Live Shit: Binge & Purge, un bel disc, ma q'a l'era carett.

Load and Reload, Garage Inc., S&M (1996, 2000)[Modifega | modifica 'l sorgent]

En del 1996 l' è el bott[2] de Load, on disch on pö divers da i olter, cunt di son ch'i s visinan a l' hard rock e on logo töt nöf. Anca l' aspect di Metallica al cambia: mò i henn püssé arent a on gener de strada, cunt tatüagg e i metten adoss pagn en stile street, donca i dupran mea pö chel look hard rock.

I test, scriüü da Hetfield, i tratan di argument persunaj. Until it Sleeps, el prüm singul, al discut dela lutga perdüta fra sò mader e el cancer. El litratt en covertina al se ciama Semen and Blood III. L' è staat fatt en del 1990 da Andres Serrano, un fotograf american famus per i sò lavuur dibott discüss. En del disch al se ved on liqud de bröj[3] de vaca e dela sò sböra cunt en del mezz a dü föj de plexiglas.

En del 1998 i quater i fann venì fö' on album dupi de cover, Garage Inc.. El prüm CD al gh'à denter vöndes bindell scognossüü cunt di canti di Black Sabbath, Blue Öyster Cult, Misfits e alter e i singul Turn the page de Bob Seger e Whiskey in the jar de Thin Lizzy (che l' haa vint el Grammy 'mè Best Hard Rock Performance en del 2000), tüt rigistraat en del 1997 e 1998. El segund CD al met insema sesdis bindell de Garage days re-revisited e di alter canzun e b-side. I püssé impurtant, perchè sunaj on frach de volte dal vif, i henn Am I evil? di Diamond Head, Stone cold crazy di Queen e So what dela punk band Anti-Nowhere League.


Formaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]

En del dé d' incö[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vecia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de fö'[Modifega | modifica 'l sorgent]

Di sit uficial[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferimencc[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Al poel no el regn del salit portar-m a cà.
  2. "Lessico.ch Anca volta, dupraat per cunservaa i parol ch'i henn en vià a balcaa"
  3. "Lessico.ch Anca sangh, dupraat per cunservaa i parol ch'i henn en vià a balcaa"

Te pö anca enteressaa:[Modifega | modifica 'l sorgent]