Marano di Valpolicella
Aspet
|
Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda. |
| Marano di Valpolicella Comun | |||||
|---|---|---|---|---|---|
|
| |||||
| Dats aministrativ | |||||
| Nom ofiçal | Marano di Valpolicella | ||||
| Stat | Itàlia | ||||
| Rejon | Vèneto | ||||
| Provinça | Provincia de Verùna | ||||
| Capolœg | Marano di Valpolicella | ||||
| Politega | |||||
| Sindeg | Giovanni Viviani (25 magg 2014) | ||||
| Orgen lejislativ | Consili comunal | ||||
| Territore | |||||
| Coordinade | 45°33′N 10°55′E / 45.55°N 10.916667°E | ||||
| OSM | 45233 | ||||
| Voltituden | 350 m s.l.m | ||||
| Superfix | 18,62 km² | ||||
| Abitants | 3 086 ab. (1º genar 2023) | ||||
| Densitaa | 165.74 ab./km² | ||||
| Confin | Fumane, Negrar, San Pietro in Cariano e Sant'Anna d'Alfaedo | ||||
| Fus orari | UTC+01:00 e UTC+02:00 | ||||
| Varie | |||||
| Prefiss | 045 | ||||
| Codex postal | 37020 | ||||
| Sigla autom. | VR | ||||
| Codex ISTAT | 023046 | ||||
| Codex catastal | E911 | ||||
| Sant protetor | San Peder | ||||
| Cl. climatega | |||||
| Cl. sismega | |||||
| Localizazion | |||||
| Sit istituzional | |||||
Marano di Valpolicella (Maran in vèneto) l’è ‘n cümü italià, de la regiù del Vèneto, en Pruvìncia de Verùna. El g’ha presapóch 2.882 abitàncc e ‘l g’ha ‘na superfìce de 18,64 km², per ‘na densità de 160 ab./km². El cunfìna coi cümü de Fumane, Negrar, San Pietro in Cariano, Sant'Anna d'Alfaedo.
De èt
[Modifega | modifica 'l sorgent]
- La céza de San March al Pós del sécol XIII;
- La céza parociàl de Valgatara de San Fìrem e Röstech del sécol XIV;
- La céza de San Zórs del sécol XV;
- La céza de Santa Maréa de Valverde de sécol XVII;
- La céza parociàl de Marano del sécol XX;
.
- La éla Guantieri, éla venesiàna del sécol XV
- La éla Lorenzi de la fì del sécol XVIII, progetàda dal architèt Luigi Trezza.
- La éla Rizzini del sécol XVIII
- La éla ol Castèl del sécol XVIII fòrse fàcia sö sö ü vècc castèl, de ‘ndóe l’avrès ciapàt ol nòm.
- La éla Graziani, fàcia sö in del 1826 sö dizègn del architèt Giuseppe Barbieri.
- La éla Campagnola del sécol XIX, zamò ciamàda éla Soardi.
- La éla Raisa Rimini del sécol XIX, fàcia sö in del 1880.
- La éla Silvestri del sécol XIX.

I trumbù de Santa Maréa
[Modifega | modifica 'l sorgent]I trumbù de Santa Maréa i è di füzìi a avancarica originare de la Lesinia che i regórda i archibügi e colübrine del méla e sés (1.600) e del méla e sèt (1.700). I piza 50 chili e i gh’à öna cana che la se dèrf fò a campana che la la ocór per pogiài ‘n tèra e fai stà ‘mpé. Al de dé ‘ncö i è dovràcc in di fèste e cargàcc a salve e i pèta fò öna gran s-ciopetàda, töta rumùr e föm.

