Lazise

De Wikipedia

Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt, ortograféa orientàl unificàda.


Cuurdinàde geogràfiche: 45° 31' N 10° 44' E


Lazise
Comun
Lazise - Stema
Lazise - Sœmeanza
Lazise - Sœmeanza
Dats aministrativ
Stat Itàlia
Rejon Vèneto
Provinça Provincia de Verùna
Capolœg Lazise
Politega
Sindeg
Orgen lejislativ Consili comunal
Territore
Coordinade 45°30′19″N 10°43′57″E / 45.505278°N 10.7325°E45.505278; 10.7325
OSM 45105
Voltituden 76 m s.l.m
Superfix 63,15 km²
Abitants 6 852 ab.
(1º genar 2023)
Densitaa 108.5 ab./km²
Confin Pastrengo, Bardolin, Castelnuovo del Garda, Bussolengo, Padènghe e Sirmiù
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 045
Codex postal 37017
Sigla autom. VR
Codex ISTAT 023043
Codex catastal E502
Sant protetor San Martin
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Lazise - Localizazion
Lazise - Localizazion
Sit istituzional


Lazise l’è ‘n cümü italià, de la regiù del Vèneto, en Pruvìncia de Verùna. El g’ha presapóch 6 053 abitàncc e ‘l g’ha ‘na superfìce de 64,95 km², per ‘na densità de 95 ab./km². El cunfìna coi cümü de Bardolino, Bussolengo, Castelnuovo del Garda, Padènghe (BS), Pastrengo, Sirmiù (BS).

De èt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol castèl e i müre[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol castèl

Ol castèl i l’ l’à fai sö al tép de i signùr de Erùna Bartolomeo II e Antonio de la Scala o fòrse apéna prima al tép del pàder de chès-ce, ol Cansignorio de la Scala, dezà che la pórta Nöa la gh’à sö la data del 21 de mas del 1376.

I müre che i cór töt intùren al paìs vècc e i gh’à sèmper vüt trè pórte con tat de put leatòi:

  • a matina (èst) gh’è la Pórta Superiore, ‘ncö ciamàda de töcc Pórta de San Zeno;
  • a mesdé gh’è la Pórta Lion isé ciamàda, dezà che la gh’éra l’istèma col leù de San March de la Serenisima;
  • a mut (nòrt) gh’è la Pórta Nöa, isé ciamada dezà che l’è stacia facia sö per öltima, ‘ncö ciamàda da töcc la Pórta del Cansignorio.

Ol pòrt[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol pórt ècc de Lazise

Ol pòrt zamò presènt in del sécol X l’éra öna ólta fortificàt, tat che a la fì del pòrt gh’éra dò tur (che i gh'è piö) e da lé i partìa i müra che i l’la sircondàa e i l’ la ligàa al castèl di Scaligeri.

Sèmper in del pòrt la se tróa la Dogana Èneta facia sö in del 1607, che al dé de ‘ncó l’è ü locàl adóma de 900 méter quàder, ólt 10 méter e dovràt per tèngega di conferènse.

I cézé del paìs[Modifega | modifica 'l sorgent]

La céza de Zenù e San Martì.
  • La céza de San Nicolò.
  • La céza de Zenù e San Martì.
  • La céza di SS. Fìrem e Röstech in mès a i cap, romanica, sécol XXII.
  • La céza di SS. Faüstì e Giovìta, céza del sécol XII.
  • La céza de San Gaetà da Thiene, oratòre fai sö ‘n del 1711, con de dét öna bèla tìla de San Gaetà co la Ergine e l’iscetì pitürada dal Edoardo Perini.
  • La céza de San Gioàn Batìsta.

Éle[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Pergolana
  • Éla La Pergolana, che l'è la piö cognusìda e 'mportànta.
  • Éla Bernini, che l'è tacada al castèl e ghe cór in banda i müre.
  • Éla Bottona, che la sömèa ü castèl medioèvàl.
  • Éla Bazzoli.
  • Éla di Cedri, di bande de la frasiù de Colà, l'è öa éla éneta facia sö tra 'l sécol XVIII e 'l sécol XIX söl progèt del architèt Luigi Canonica. In de la éla gh'è ü parch termàl e 'n de la Segónda Guèra Mondiàl l'à ospitàt ol maresciàl Erwin Rommel, la ólp del dezèrt.