Monegh de Baviera

De Wikipedia
(Rimandad de München)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà el principad, varda Principad de Monegh.
Mònaco
Comun
Mònaco - Bandera Mònaco - Stema
Weltstadt mit Herz
Mònaco - Sœmeanza
Mònaco - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal München
Stat Germania
Land Baviera
Distret
Circondari
Oltre lengue lengua todesca e Lengua bavaresa
Nassida 1158
Politega
Sindegh Dieter Reiter
(1º magg 2014)
Territore
Coordinade 48°08′15″N 11°34′30″E / 48.1375°N 11.575°E48.1375; 11.575
OSM 62428
Voltituden 519 m s.l.m
Superfix 310,71 km²
Abitants 1 512 491 ab.
(31 dicember 2022)
Densitaa 4867.85 ab./km²
Confin Mònaco, Dachau, Fürstenfeldbruck, Garching bei München, Neubiberg, Oberschleißheim, Ismaning, Unterföhring, Aschheim, Feldkirchen, Haar, Putzbrunn, Unterhaching, Grünwald, Pullach im Isartal, Neuried, Planegg e Gräfelfing
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Prefiss 089
Codex postal 80331–81929 e 85540
Sigla autom. M e MUC
Inn Solang der alte Peter
Sant protetor Benon de Meißen
Cl. climatega
Cl. sismega
Localizazion
Mònaco - Localizazion
Mònaco - Localizazion
Sit istituzional


Monegh (Todesch: München, Bavares: Minga/Mingga) a l'è la capital de la Bavaria e cont i so 1,45 milion de sgent a l'è anca la cità Bavaresa pussee granda, la tersa cità de la Germania, e la dodesesema cità de l'Uniun Europea. Monegh a l'è vun di center economegh, colturai e stradai pussee important de tuta la Federazzion Todesca e anca vun di sit pussee danaros de tut'Europa.

Geografia fisega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Territori[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vista satellitara de la zona de Monegh

La cità la vegn traversada de l'Isar e a sud a gh'inn bosch de conifere con lagh de grand estension, vers ovest, el lagh de Starnberg e l'Ammersee. Dista 590  de Berlin e 780  da Amburgh.

Clima[Modifega | modifica 'l sorgent]

Monegh el gh'ha ha un clima continental, influenzad fess de la posizzion geografega arenta ai Alp. La media annua di precipitazzion a l'è in sui 1 000 millimeter. I pioeuve despess riven forte e improvise, soratut in de la stagion estiva. I mes estiv a inn quei indova che a gh'inn i pussee precipitazzion atmosfereghe, grazzia anca a l'efet de la cadena alpina a sud che la fa de barrera naturala in del blocà i perturbazzion de N-NO. In estad, in di longh period anticiclonegh, Monegh el poeul rivà a temperadure elevade (de 30 grad con guzze de 35 ), soratut in di mes de luj e agost (record de massima assoluda de 37,5  el 27 de luj 1983).

El fium Isar el traversa Monegh arent al pont Wittelsbach.

Per l'oltituden (el center citadin a l'è a 530 ) e la visinanza di pendis nord do Alp, l'invern bavares a l'è relativament longh e frecc.

La fioca la vegn sgiò de frequent de november a april (in media circa 75  l'ann) e annualment se registren in media 105 dì de frecc. I temperadure medie de genar a inn de per i massime e de −4  per le minime, anca se se poeul rivà a valor pussee bass (squas ogne invern se registren valor pussee bass de −15 , ma in d cors di pussee frecc invern del passad si podeva andà anca sota i −20 ). In de l'invern i vent frecc del nord troeuven nissun ostacol e investen in pien la Baviera. El poeul fiocà per divers dì, e i temperadure se mantegnen per longh period sota del zer (record de minima assoluda −31,6  el 12 febrar 1929).

L'escursione termega in tra estad e invern, ma anca in tra dì e noeucc la poeul vesser estrema. El capita despess che el bofi el Föhn, el vent cold de crodada di Alp che el porta temperadure elevade foeura norma e valori bass fess de umidità relativa. Di voeulte in pien invern a causa de quell vent chì se riva a temperadure de 15  / 20  che in poche ore fann deslenguà la fioca in terra (de chì el nom de vent mangia-fioca). El Föhn a l'è semper sociad a cel limpid e otima visibilità, de indova el vegn el famos det todesch bloeu ciar coma el cel de la Baviera.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]