Lengua gallica

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Evoluzzion storega di lengov galliche

El gallich a l'è staa ona lengua celtega (incoeu descomparida), che l'era parlada in di territori che incoeu corresponden a la Francia e a l'Italia del nord, prima de vess sostituida del latin.
A cognossom quaicoss de quella lengua chì grazzie a vari iscrizzion in su la preja, vas de ceramega, moned e in sul metall. Inoltra a poeudom trovà testimonianz del gallich in de la toponomastega di paes indè che l'era parlada, oltra che a on quai termen che l'è resistii in di lengov locai (frances, ocitan, catalan, lombard...).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

El gallich a l'è consideraa vuna di variant del celtegh continental (diferent de quell insular), insema al celtiberich, el lepontegh e 'l galata.
I primm iscrizzion che cognossom a hinn del VI secol a.C. e hinn in lepontegh (che despess l'è consideraa on dialett del gallich). L'è staa scrivuu cont i abecee italich, gregh e latin.
A daggh a trà al San Grigoeu de Tours, a gh'era anmò on quaivun che 'l parlava quella lengua chì invers a la fin del VI secol.

Lessegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

Confront cont i olter lengov indoeuropei[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • epos, cavall (cf. latin equus, irlandes each)
  • mapos, fioeu (cf. irlandes mac, todesch mädchen)
  • touta, tribù (cf. irlandes tuath, galles tud, latin totus, anglosasson théod)

Paroll de origin gallica[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Storia de la lengua lombarda.

Come emm giamò scrivuu, a gh'è on bell rosc de paroll gallich che, a travers del latin, hinn passaa anca in d'ona quai lengua moderna: per esempi el frances, el lombard, ma anca l'ingles.

  • beccos (cf. latin buca) -> lat. beccum -> becch (it. becco, fr. bec, ingl. beak)
  • brennos -> brenn (fr. bren, pms. bren, lig. brénno, ingl. bran)
  • bulga -> bolgiott (fr. bouge, it. bolgia, ingl. bulge)
  • karros -> lat. carrus -> carr (it. carro, fr. ant. carre, ingl. car)
  • kramon -> lat. cramum -> crema (fr. crème, it. crema, ingl. cream)
  • pettia -> it. pezza, fr. pièce

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]