Leet

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lombard Occidental Quel articol qì l'è scrivud in Lombard, ortografia SL.



Con d'el termen Leet (a volte scrivud l33t o 1337) el se usa indicar una forma de codífica de la lengua inglesa doperand un insem de caràter mia alfabétic al post de le normai lètere o d'un son specífic. El termen el vegn del francés "élite" (per quel el se pœl trovar-l scrivud come 3l33t o 31337) e 'l se ciama incí perqè l'è mia comprensíbel da tuts.

Stòria[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El leet al buta le soe radix end la sotacultura del Ínternet e en particolar en Internet Relay Chat. Quí i utents i scriveven messaj velocement e senza badar a error de batidura (teh en cambi de the l'era el plussé frequent). Aultre volte l'intenzion l'era quella de far comprènder certs messaj domà a una part dei utents anca en d'una stanza pública. El leet el nass anca del besogn de memorizar parole ciav que le g'habiessen sens, ma mia fàcil de recognósser.

En plu, i SysOp de le vègie BBS i faven controi sui file disponíbei per verífica qe al ve fœss mia material illegal. Per rènder velox le rebusqe, de sòlit, i esaminaven mia tuts i file, ma i faven domà rebusqe sui nòm. El l33t l'è donca un mœd vàlid per rènder el file recognossíbel a qi qe l'el cercàss, entant qe al scapava a le rebusqe dei SysOp.

En d'l'àmbit del videojœg online e de l'hacking, el termen leet l'è doperad anca come sinònim de talent fœra de l'ordinari.

L'alfabet[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

L'alfabet 1337 l'è mia un alfabet unívoc e g'è plussé variants per ogni tip de letura. Donca l'è "vert" fess. Un quai segn i pœlen indicar plussé lètere (/\/\ podarèiss vésser una M come do A), e de spess i èn mia doperads tuts i caràter speçai qui de sota, ma domà le cifre.

Now is the time
  • A: 4, /\, @, /-\, ^, ä, ª, aye, ∂, Fl, O
  • B: 8, 6, 13, |3, ß, P>, |:, !3, (3, /3, )3
  • C: [, ¢, <, (, ©
  • Ç: [z, ¢ʒ, ć, C~, ©,
  • D: |), o|, [), I>, |>, ?, T)
  • E: 3, &, £, ë, [-, €, ê, |=-
  • F: 4, |=, ƒ, |#, i=, ph, /=
  • G: 6, &, (_+, 9, C-, gee, (γ,
  • H: 4, #, /-/, [-], ]-[, )-(, (-), :-:, |~| {=}, <~>, |-|, ]~[, }{ , ]-[, ?, }-{
  • I: 1, !, |, &, eye, 3y3, ï, ][, []
  • J: _|, ;, _/, </, (/
  • K: X, |<, |{, ]{, }<, /< , |(
  • L: 1, £, 7, 1_, |, |_, #, l, i, \_
  • M: M, m, //., |v|, [V], {V}, |\/|, /\/\, (u), []V[], (V), (\/), /|\, Μ, М, м, /V\
  • N: //, ^/, |\|, |/|, /\/, [\], , <\>, {\}, []\[], И, n, /V, ₪
  • O: 0, (), ?p, [], *, ö
  • Œ: C3, CE, (3, []3, C€, O&, C[-, 03, (&, []£, cɛ, C& ...
  • P: |^, |*, |o, |º, |^(o), |>, |", 9, []D, |̊, |7 |°
  • Q: [,], (_,), ()_, 0_, <|
  • R: |2, P\, |?, /2,|^, lz, ®, [z, 12, Я, 2
  • S: 5, 2, $, z, §, ehs, es
  • T: 7, +, -|-, 1, '][', "|", †
  • U: (_), |_|,|.|, v, ü Ü
  • V: \/, \_/, \./
  • W: \/\/, vv, '//, \^/, (n), \V/, \//, \X/, \|/, \_|_/, \_:_/, \x/, I_l_I, Ш, VV
  • X: ><, Ж, }{, )(
  • Y: '-/, j, `/, \|, Ý, ÿ, ý, Ŷ, ŷ, Ÿ, Ϋ, Υ, Ψ, φ, λ, Ұ, ұ, ў, ץ ,צ, -), Ч
  • Z: 2, ~\_, ~/_,7_ %

Gramàtica[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El leet el g'ha un par de régole gramaticai qe le modifiqen mia domà l'alfabet. Queste régole i èn però doperade asquas esclusivament en d'el leet ingles (en italiàn, per esempi, i esisteissen mia parole qe le fineissen en -er, con d'l'esclusion de "per").

Parole qe le fineissen en -ed[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La desinenza -ed de le parole inglese la vegn sostituïda da la lettera -t o a volte la e la vegn apostrofada e la deventa -'d.

Esempi: pwned -> pwnt o pwn'd

Parole qe le le fineissen en -er e -cker[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

La desinenza -er de le parole inglese la vegn sostituïda da la desinenza -or, solitament scrivuda -0r. En d'le parole qe le tèrminen en -cker, el son ck el vegn sostituïd d'una x.

Esempi: hacker -> h4x0r (haxor)

El sufiss -ness[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

El sufiss -ness el vegn semplicement sostituïd da -age.

Esempi: speakness -> 5p34k4g3 (speakage)

Síngole parole[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Un quaic parole precise le g'han un so corrispondent leet:

  • owned -> pwnd. La trasformazion de la o en p l'è dovuda a la soa posizion en d'la tastera.
  • I (pronom) -> eye o 3y3.
  • you (pronom) -> joo o j00 o plussé rarament y3w.
  • the -> teh. Un àulter cambiament derivad d'un error de batidura frequent.

Esempi[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

Un quaic trasliterazion leet plussé comun i èn:

  • 31337 (Eleet, çoè Elite)
  • 1 rUL3 7h1z w0rLd (I rule this world, sareiss a dir Mi dòmine en quel mond qui o Qui comande mi)
  • c140 (ciao)
  • h4xor (hacker)
  • j00 suXx0rz, my 5w0rD 1s uB3r-l33t!!!!1!!!111!! Y3573Rd4y 1 r34lLy pwnz0r3d j00, n00b!!!11!!!!11111 (You suckers, my sword is uber-leet! Yesterday I really defeated you, noob!, val a dir Siv s·ciape, la mea spada l'è potentíssima! Ier t'ho batud a la grand, bócia!)
  • h4xX0r r0XxOr, n00bz 5uXX0rZ!!!!11 Ey3 4m teh k3wl d00d!!!1 (Hacker rocker, noobs suckers! I am the cool dude!, çoè I Hacker i regnen, i novellín i fan schifi! Mi sont el plussé bel!!!)
  • |_4/\/\3r (Lamer)
  • Qu357 qu1 1'è un 353mp1 d3 5(r17ur4, (_+3 £@ |#37 4 (4p1r |'157355? (Quest qui l'è un esempi de scritura, ge la fet capir l'istess?)

Curiosità[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Anca el Google el parla el leet: l'esisteiss de fait una soa version en lengua xx-hacker.
  • En d'el webcomic Megatokyo un quai personaj (soratut Largo e el Tipo l33t) a volte i parlen en leet.
  • Gantz, personaj de l'omònim manga, el s'esprim en leet.
  • nmap, el port scanner, el pœl utilizar l'output en leet
  • Facebook, el popolar social network, el g'ha la possibilità di selezionar come lengua la "Leet Speak".
  • En d'el videojœg Mario & Luigi: Fradei en d'el Temp, g'è do nemix qe i parlen en Leet (defait el so cervel l'è controllad da un'antenna. Normalment i se ciamen Martelkoopa, nonostant lor i se defineissen M4r73lk00p4)
  • Apple, el còdex produxud de la prima jenerazion di iPad l'è A1337
  • Per un cert períod, se 'l se dijitava su la tastera 1337 su un qualsessia vídeo de YouTube, tuts i coments i compariven en leet.
  • Tants alién en d'el webcomic Homestuck i parlen e scriven normalment en tante forme de leet, qe varien da personaj a personaj.

Allaç estern[Mudifega | mudìfica 'l sorgènt]