Largo desolato

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Havel in del 1989, pocch dopo avè scrivuu l'oeuvra

Largo desolato (Largh desolaa in lombard) a l'è 'n dramma semi-autobiografich del Václav Havel che 'l parla del Leopold Kopřiva, dissident in del sò Paes e perseguitaa del governo oltra che de la pression di sò collega, fans e amis che voeuren salvàll, e mandaa poeu in preson del governo, che l'ha mittuu in paranoia e l'ha impedii de scriv anmò. Scritt in del 1984 pocch dopo de la sortida de galera de l'Havel, l'è staa voltaa del Tom Stoppard in ingles e publegaa in del 1986.

Personagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Leopold Kopřiva: Protagonista principal, professor e filosof, deventaa eroe popolar deventaa neurotich dopo de la sorvelianza costanta del Stat e 'l ris'c de finì in galera
  • Edward e Bertram: Collega e amis del Leopold, hinn preoccupaa per el degrad fisich e mental sò
  • Suzana: Coinquilina de Leopold, forsi la soa miee, vist che l'è mai specificaa. A l'è probabilment sentimentalment itrigada cont Edward
  • Lucy: Amanta de Leopold, l'è frustrada perchè lu el riess minga a dervìss sentimentalment e a recognoss publegament la soa relazion
  • Marguerite: Studentessa de filosofia che la va del Leopold per fàss consilià
  • I dò Tizzi: Agent de la polizia governativa che voeuren fà rennegà al Leopold i sò oeuver in cambi de la libertà, che lavoren cont dò esecutor che tasen
  • I dò Sydney: Lavorator a la latteria, reppresenten l'opinion de l'omm comun

Trama[Modifega | modifica 'l sorgent]

Leopold Kopřiva, in la version inglesa Nettles, professor e dissident, el viv in la costanta tema de vess menaa via e l'è spionaa costantement de la polizia secreta, el deventa semper pussee inabil de scriv e dependent de l'alcol e de la droeuga. I sò collega se preoccupen de 'sto fatt, la soa coinquilina Suzana l'ha perduu tutta la soa pazienza per lu e la soa amanta, Lucy, a l'è semper pussee frustrada per l'inabilità del Leopold a mostrà i sò emozion e i lavorator de la latteria ghe porten di robb e di test robaa perchè pensaven, ingenuament, che l'avaria juttaa a scriv.

Ona nott a l'è visitaa di agent de la polizia che ghe disen che se l'avaria renonziaa a la parernità di oeuver l'avarien minga accusaa ma, intant che 'l limonava goffament cont ona studenta interessata, Marguerite, tornen e 'l decid de dìgh che 'l voeur minga rennegà i sò oeuver, ma la polizia la decid de mollàl lì, perchè la soa problematega mentala l'ha fermaa giamò 'me dissident e l'éra pu pericolos per el governo.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Havel, Václav. Largo Desolato. Faber and Faber, 1989.

Vos corelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]