Indeboliment (acustica)

De Wikipedia
Salta a la navigazzion Và a cercà
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

In acustica, con indebolimént a se intend ‘na sbassada de la vastitaa d'on’onda sonòra in resón di caratteristich sò, de quèj de la sorgént e de quèj del mèzz che 'l ven intraversàa.

A la bonascia se pòden distìngu du tipi de indebolimént: on primm tipo caosàa del fenòmen de spantagada de la potenza mandada foeura de la sorgént e ‘n segónd caosàa, a livèll macroscòpich,de la stralattonaria de l’energia in forma de calor.

Spantegada[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ona sorgént sonòra l’ingenera ‘na perturbazión che la se propaga in del spazzi che ‘l ghè intorna cont ona potenza associada iniziàl Pt, o pussée in generàl ona potènza trasmìssa. In assenza de pèrdit, quèlla potenza chì la rèsta invariada e l'è la potenza associada a la perturbazión, ma la se destribuìss in manera pu o manch uniforma, a segonda di caratteristich de la sorgént, in su la superfice rappresentada del front d’onda. Sta destribuzión chì de la potenza in su ‘na superfice che va adrée a aumentà come che la distanza de la sorgént la va su, la fa de manera che la vastitàa de la perturbazión ind on cèrt pont la vaga a sbassàss manemàn con l’aumentà de la distanza de la sorgént, fin a diventà nagòtt a ‘na distanza infinida.

Indeboliment caosaa di pèrdit per assorbiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

I daa reàj i fànn vedè che ‘l fenòmen de l’indeboliment per assorbimént, caosàa de l’interazión infra la perturbazión e ‘l mèzz de propagazión, el dipénd de la freguenza, adrée a ‘na leg de potenza. In funzión de sta forma de dipendenza chì, l'onda sonòra, a càosa del fenòmen de l'assorbimént, la subìss minga domà ‘na variazión de vastitàa, ma 'na vèra e pròppia storgidura compagna de la dispersiòn ottica. Per presentà vun di modèj dopràa in manera semplificada a l’è utìl a fa riferimént al caso de l’onda piana sinusoidàl:

,

indoe el rappresenta el temp, la freguenza angolar, el spazzi e el vettor d'onda (o numer d'onda) definìi come

,

indoe el rappresenta la velocità de fase de l'onda, o velocità di propagazión.

Per quèsta sempliz applicazión l'è assée doprà on tèrmin de moltiplicazión per tirà denter in del modèll l’indebolimènt caosàa di pèrdit per assorbimènt. Quèll’espressión chì la mena a

,

indoe

.

I parameter , e a definissen i caratteristich del mèzz indoe la perturbazión la va innànz. In de la tabèlla seguènta a vegnen presentàa di valór de riferimént. generalmènt l’è assùnt a zero.

Material
Sangu 0.14 1.21
Milza 0.4 1.3
Scinivèlla 0.58 1.3
Fidegh de l’òmm 0.45 1.05
Acqua 2.17 e-3 2

Impunemanch la semplicità del modèll presentàa, chesschì a l’è comunque bon de dà ‘na primma approssimazión di pèrdit che on’onda acustica che la se propaga ind on quaisevoer mèzz la subìss.

In del grafich chì adrée a l’è rappresentada l’andana de la vastitàa d’on onda piana che la va innanz ind on mèzz genèrich in fonzión de la freguenza. Attenuation graphic.jpg

Aplicazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El fenòmen de l'indeboliment ligàa a la propagazión d’on onda acustica a l’è d’impotanza fondamentàl in del camp de la diagnosi per immagin (soratùtt in l’ecografia e in di tècnich de lee derivàa). Quèll fenòmen chì el limita defàtt la profondità de penetrazión di ond acùstich e la qualità de l’immàgin che la se riess a ingenerà conte l sfruttà la propagazión di ultrasón denter in del còrp di òmen. Per via de l’importanza fondamentàl, donca l’è essenziàl el svilùpp de modèj semper pù curàa de manera de riessì a capì quèll fenòmen chì in manera semper pussée precisa e dettagliada.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Thomas L. Szabo, Diagnostic Ultrasound Imaging.

Voci correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]