Granda Austria

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.
Mapa de la Granda Austria

Granda Austria (in todesc: Großösterreich) l'è stait vun dei nom del projet de una confederazion dei stats todesc slargada anc ai territore miga jermanofon dominads dei Asburg, inxubida in diverse manere de l'Imper d'Austria intra ol 1849 e 'l 1851. Olter nom i è staits Imper de setanta milion (del numer dei abitants) o, del nom dei inxubidor, Pian Schwarzenberg e Pian Schwarzenberg-Bruck (in todesc: Siebzig-Millionen-Reich, Schwarzenberg-Plan e Schwarzenberg-Bruck-Plan).

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ol prim tentativ l'è stait qell del prim minister austrieg Felix de Schwarzenberg, ol 9 de marz del 1849. L'adesion del Regn d'Ungeria e del Regn Lombard-Venet l'havress renforzad l'influenza austriega in su la Confederazion Jermanega. A l'istessa manera, i considerazion del Minister del Comerç Karl Ludwig von Bruck ind el otover 1849 i projetava la creazion de un'union doganala con ambizion de ejemonia.

I pian dei agn 1849 e 1850 i era in part dei oferte reai e in part propaganda ind el conflit politeg todesc. L'Austria l'hiva refudad ol Regn Todesc sostegnid da l'Assemblea nazionala de Francofort, perqè l'era trop liberal e l'hiva miga havud ol permess de reunir tuts i territore. La s'è revoltada anc contra ol tentativ prussian del 1849/1850 de crear un stat federal plussee conservador (Union de Erfurt). Qesta union l'havress unid la plu part dei stats todesc miga austrieg.

Gna' la Prussia gna' l'Austria i è rivade a realizar i so pian: i stats centrai, compagn de la Baviera e Hannover, i g'hiva pora de un cambiar i equiliber e del dominar de vun o l'olter dei imper rivai. Insé, ind l'istad del 1851, la vegia confederazion todesca l'è staita restaurada.

Demografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • (DE) Manfred Luchterhandt: Österreich-Ungarn und die preußische Unionspolitik 1848–1851. In: Gunther Mai (Hrsg.): Die Erfurter Union und das Erfurter Unionsparlament 1850. Böhlau, Köln u. a. 2000, ISBN 3-412-02300-0, S. 81–110.

Ligam de for[Modifega | modifica 'l sorgent]