Gurgunzöla (furmai)

De Wikipedia
(Rimandad de Gorgonzoeula (formai))
bussola Disambiguazión – Se te see dree a cercà el pais, varda Gorgonzoeula (MI).

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.
Gorgonzoeula
Origen
Pòst d'origenItalia Italia
RegionLombardia
Piemont
Area de produzionNovara, Vercej, Cüni, Biela, Verbania, teritori de Casale Monferrato, Berghem, Bressa, Com, Cremuna, Lecch, Lod, Milan, Pavia e Vares
Dettaj
Categoriaformai
ReconossimentD.O.P.
SettorFormai
Consorzi de protezzionconsorzio Gorgonzola
Alter informazionReg.CE n. 1107/96
 

El gurgunzöla (in lombard uriental anca: strachitù) l'è un furmài fai dal lat intrégh de vaca, uriginàri d’la pruìncia de Milàn.

Le so zone de prudüsión storìche i en le pruìnce de Milàn, Cum, Pavìa e Nuàra. Quést'ültima l'è diventàda ind el ültim sécul el principàl prudutùr. El furmài l’è nasüd ala fin dal X sécul ind la umònima cità arént a Milàn. El gurgunzöla l'è vüna di variànt dal strachìn: el num uriginàl l'è Strachìn de Gurgunzöla.

Gurgunzöla l'era n'impurtànta tapa de polsà per i vache de ritùrn de l'alp estìu. El strachìn de Milàn l'è el Quartiröl, ménter quel de Talég l'è el Talég.

El gurgunzöla l'è un furmài a pasta crüda de culùr biànch pàia, cun venadüre vérd che dipéndun dal prucès de erburinadüra, cun la furmasión d'le müfe (Penicillium glaucum).

Incö el furmài l'è ricunusüd dala Cumünità Européa e registràd néla lista di prudùt DOP cun Reg. Cee n° 1107/96.

La furma, dal pez de 12 chilo circa, la gh’ha sü tüte le face el marchi de urìgin e la végn cuèrta da föi de alümìni che i gh’han stampàd el cuntraségn caraterìstich d'la denuminasión prutegìda "Gorgonzola".

Zone de prudusión[Modifega | modifica 'l sorgent]

Incö el gurgunzöla l'è fai in dü región dal nord Itàlia, e püsè precizamént ind'le pruìnce de Berghem, Brésa, Bièla, Cum, Cremùna, Cüni, Lech, Lod, Milàn, Nuàra, Pavìa, Varéz, Verbània, Vercèi e in qual cumün d'la pruìncia de Lisàndria.

Tipulugìe[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ghe n’è de dü principài laurasión:

  • Duls, che’l se prezénta cremùz e morbid cun savùr legermént picànt.
  • Picànt, cun un savùr püsè decìz e fort e cun la pasta püsè düra ma friàbil.

Laurasión[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’è fai cun lat pasturizàd che’l végn dai stal vizìne ala zona de urìgin cun la giùnta de fermént de lat e müfe selesiunàde che ghe dan le venadüre tìpiche. El prucès de pasturizasión l'è fai par fa calà el nümor de batér e’l végn fai a 'na temperadüra de 72° Celsius par 22 scund.

La stagiunadüra la düra almén 2 méz par quél duls e püsè de 3 méz par quél picànt.

Cüzìna[Modifega | modifica 'l sorgent]

In cüzìna el va 'cumpagnàd cun del vin negher, rubüst e curpùz, ma el pöd anca es abinàd cun un vin morbid biànch o ruzàd. Il picànt el va bén anca cun un vin da desèrt o licurùz cume el Marsàla vérgin o’l Porto.

'Na clàsica asuciasión, cunsümàda specialmént ind la pruìncia de Berghem, l'è pulénta e gurgunzöla.

Par cunservàl, l'è assee levà la rusca e incartà la féta in föi de alümìni da mét ind el frigo. Par punservà grand quantità, el va taiàd a féte e incartàd sémpor in föi de alümìni par és cungelàd e scungelàd di volta in volta, quànd necesàri. El furmài scungelàd el va cunsümàd in poch témp.

Valùr de nütrisión (médi par 100 gram)[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Energìa 330 Kcal/KJ 1375
  • Pruteìn 19 gram
  • Gras 26 gram
  • Fosfor 360 gram
  • Calcio 420 gram
  • Vitamìn A, B1, B2, B6, B12, Pp.

Ligàm de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]