Gerarchia di font

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

La gerarchia di font a l'è un principi del dirit che 'l met in raport de superiorità e inferiorità vari tipi de font del dirit, a dì che una font che l'è vista 'me inferior la po minga andà contra a 'na font che l'è sora de lee e che, se la va contra, la po vesser scassada de 'n tribunal, de solet de la Cort Suprema o Costituzzional de 'n Pais ma, in d'una quaj banda, anca de 'n tribunal pussee in bass, domà in di cas che 'l revarden.

In la pupart di ordenament la gerarchia la scomincia o con la costituzzion o cont el dirit internazzional, despess messedad, e gh'è poeu i vari tipi di lesg, i regolament e, infin, i us e consuetuden. In di sistema de common law i precedent gh'hann valor de lesg, l'è no inscì inveci in di sistema de civil law.

Gerarchia per ordenament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Italia[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Italia a l'è 'n poo controversa la strutura de la gerarchia, soratut per quell che 'l revarda el raport in tra el dirit europee, quell internazzional e la costituzzion, che l'è el nivell di font costituzzional. De sota gh'inn, al midem nivell, tucc font primarie, o ben i at che gh'hann la forza de lesg, donca i lesg ordinarie, i decret lesg e i lesg regionai. Gh'è poeu i font segondarie, o ben i vari regolament, che inn fad di publeghe ministrazzion, del governo, di region e di ent locai.

Franza[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Franza la gerarchia l'è inscì:

  • Bloch costituzzional, con dent la costituzzion, la deciarazzion di dirit de l'om e del citadin e la carta de l'ambient
  • Bloch convenzional, con dent el dirit europee, internazzional e i tratad
  • Bloch legislativ, con dent lesg ordinarie, organeghe e ordenanze
  • Principi generai del dirit
  • Bloch regolamentar: ordenanze, regolament, circolar

Stat Unid[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di Stat Unid, a norma de la clausola de supremazzia de l'articol quell de ses de la Costituzzion, la lesg federala che la respeta la Costituzzion a l'è la "lesg suprema de la terra" e istess el val per i tratad. Poeu gh'è el dirit di Stat federad.

Svizzera[Modifega | modifica 'l sorgent]

In Svizzera la gerarchia l'è inscì:

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]