Filipes Capitel Quater

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Filipes[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Quater[Modifega | modifica 'l sorgent]

1Per chèst, mè fradèj predilètt e desideraa, la mia letizia e curona, inscì stee sald in del Signúr, predilètt.
2Esorti Euodia e anca Sintíche a pensà la medema cossa in de Crist. 3Sì, dumandi anca a tì, cumpagn sincer, jüta lur, i quij cumbaten insèma in del vangel cun mì, Clement, e 'l rest di mè cumpagn, di quij i nomm gh'hinn in del liber de la vita.
4Gh'avarìuv letizia in del Signúr semper; de növ disaruu, gh'avarìv letizia! 5La sarìa cugnussüü la vostra mansüetüdin a tücc i omen. El Signúr l'è vesin! 6Sarìuv anziús per nagott, ma in de tütt travèrs la preghiera e la süplega cun gratitüdin faree savüü i voster dumand a Diu. 7E la pas de Diu, che la süpera ogni ménte, la farà la vardia sura i voster cör e i voster pensee in de Crist Gesü.
8Finalmént, fradèj, tücc i coss che hinn ver, tütt che hinn unurabij, tütt che hinn giüst, tütt che hinn pür, tütt che hinn piasèvul[1], tütt che hinn de bona fama, se gh'è un quaj virtü e se gh'è un quaj lod, pensee a chèst; 9Chèll che avii imparaa, ricevüü, sentii e vedüü in de mì, feej; e 'l Diu de la pas el sarà cun vialter.
10E gh'avevi tant letizia in del Signúr perchè avii una völta già faa növ el pensà a mì, sül qual pensavuv, ma mancavuv l'upurtunitaa. 11No perchè disi sü i besogn, già che mì huu imparaa a vèss cuntent in di coss che sun. 12Mì suu anca vèss ümil, suu anca bundà: in d'ogni cossa huu imparaa el segrett sia de vèss impienii, sia d'avègh famm, sia de bundà che d'avègh besogn: 13A sun capaz de tüsscoss in de lü che 'l me da la forza. 14Ma avii faa bén perchè avii smezaa cun mì la tribulaziún. 15E savii anca vialter filipes che al prenzipi del vangel, due sun naa via de la Macedonia, nigüna gésa l'ha smezaa cun mì la cossa del dà e del ricév, se no vialter dumà, 16perchè anca a Tessalonica sia una völta che dò völt avii mandaa la cossa che gh'huu avüü besogn. 17No che dumandi un regall, ma dumandi el frütt che 'l cress al voster cunt. 18E gh'huu tüsscoss e bundi: sun faa pien, perchè huu ricevüü d'Epafrodit chèll che l'è de vialter, perfümm fragrant, un sacrifizi acetabil, piasèvul a Diu. 19E 'l mè Diu l'impienarà el voster ogni besogn segund i sò richéz in de la gloria in del Crist Gesü. 20E al noster Diu e Pader sia la gloria per semper[2], amén.
21Salüdee tücc i sant in de Crist Gesü. I fradèj che hinn cun mì ve salüden. 22I sant salüden tücc vialter, e spezialamént lur che hinn de la cà de Cesar. 23Sia la grazia del Signúr Gesü Crist cunt el voster spirit.

  1. It. piacevole, anca in de 18
  2. o in di secul di secul

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]