Facciada ventilada

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Ventilazión d’ona facciada con di pannèj ceràmich (25x50x3 cm.), graffàa per mèzz di giontadùr de alumini. In ross el mur de 20 cm; in giald l’isolánt de foeura (10 cm)

La facciata ventilada (o paréd ventilada) a l’ è ‘n particolár tipo de rivestiménto del perimetro di mur che prevéd de montà insèma a sècch, in su la superfice de foeura de l’edifizzi, di pannèj d’on spessór oppportùn, minga taccàa a la struttura. La facciada ventilada a l’è caratterizzada soratùtt de la posizión del strat de rivestimént de foeura, che ‘l combacia nò con la paréd de tamponamènt, ma la ghe stàa a distanza a fa su on spazzi de mèzz. In quèlla manera chì, a se ottén la circolazión naturál de l’aria in del spazzi de mèzz, per l’effètt di mòti convettìv prodòtt de la presenza de avertùr miss a la base a la sommitàa de la facciada.

La nòrma UNI 11018[Modifega | modifica 'l sorgent]

La nòrma UNI 11018 la definìss la facciada ventilada come "on tipo de facciada a schèrmo avanzàa che ‘l spazzi de mèzz intra el rivestimént e ‘l mur l’è progettàa de manera che l’aria che la gh’è denter la corra via per effètt camìn in manera naturál o controllada artificialmént a segonda di bisògn stagionàj e/o d’ògni dì, al fin de migliorànn el servizzi tèrmoenergétich complessìv ".

Caratteristich[Modifega | modifica 'l sorgent]

El mumok de Vienna, de Ortner & Ortner Baukunst

I facciàd ventilàd i offrissen di svariàa vantàgg compàgn de:

  • el fàa che el strat de isolament tèrmich l’è protegiùu de l’umidità che la ven del de foeura,
  • el fàa che el movimént de l'aria in del spazzi de mèzz el contribuìss in del sugà di possìbil infiltrazión e in del slontanà el calór mucciàa su in del strat de rivestimént per via de la radiazión solàr, de manera de migliorà anca l’isolamént tèrmich del mur.

Sicurezza contra 'l foeugh[Modifega | modifica 'l sorgent]

D’altra part, i facciàd ventilàa i compòrten on "aggravi del ris’c" per l’edifizzi intrégh in del cas de l'incendi, on problema che s'hinn miss adrée con di studi e di ricérch per la soa soluzión [1]. La stèssa conformazión, de fàtt, la riprodùss quèlla de on camin verticál, che ‘l per via del sò effètt in su la circolazión di gass el fà trà innanz el foeugh vèrs i pián de sora pussée facilment [2]. A l’aumént del ris’c de propagazión, la pò ancasì fàa la soa part anca la natura minga giusta o nò adatta di materìàj doperàa de fà su el rivestimènt [3]

Progettazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L'aplicazión di facciàd ventilàd la compòrta 'na progettazión che la considera con attenzión i scambi de calór e la realizzazión di dettali de la costruzión al fin de sicurà el giust fonzionamént.

Per el rivestimént di facciàd ventilàd a se pò doperàa 'na ampia gamma de materiàj che infra de lor gh'è:

La prèja naturál: materiàl nòbil e che l’è de durada, impiegàa de tradizión per mila e passa ann e in séguit per el rivestimènt di facciàd, che de divèrsi desènn el ven dopràa per rivestì i edifizzi, con l’adottà el sistèma de la paréd ventilada. Minga tucc i prèj hinn bònn per quèll ‘utilizzazión chì e l’è necessari a valutà minga domà l’aspètt e 'l colór del materiál, importánt del punt de vista estétich e architettònich de la facciada, ma anca i aspètt tècnich, cont el cattàa foeura el materiàl che adrée al temp l’hà resistìi al gel, ai agént atmosferegh e inquinánt e cont el rimèttes ai professionsiat del settór, ch’i hànn maduràa 'na esperienza in del cors del temp, second conforma a la nòrma UNI EN 1469:2015 (Prodòtt de prèja naturál - Laster per rivestimént - Requisii). A l’è ancasì possìbil de slingerì e rinforzà i prèj con di pannèj porós o con di àlter materiáj, per di aplicazión particolár, come 'l rivestimént di controsoffìtt, inscì come l’è stàa realizzàa prèss la noeuva sede de l’Università Luigi Bocconi a Milàn.

Grès: de spessór ridòtt, de durada, contra el gel, a l’è disponìbil de vari colór e aspètt.

Metall: laminàa metàllich a strat miss vun sora l’alter fàa de legh de zinch, titanio, alumini, ramm e azzàl.

Còtt: el ven doperàa in laster de spessór ridòtt de forma e grandèzza svariada.

Quarz: per i facciàd ventilàd el ven propòst in di làster realizzàa cont on impást de natura silicea, dotàd de bon caratteristich meccànich e fìsich.

Lègn: el lègn, doperàa ind la bioedilizia, el ghe ven miss su ai facciàd ventilàd in manera divèrsa a segonda del produttór. Voeuna di manér pussée spantegàd a l’è quèlla de realizzà ona sottostruttura con di listèj de abièzz, 'na maglia micro-sbusada contra i insètt, e di listèj de làres dàa su sora 'l primm strat in manera meccanica.

La scèrna de progètt di materiàj specifich cont i quàj realizzà la struttura a pannèj ventilada (per esempi: pannèj compòsit de allumini, laminà plàstegh, pannèj de ceràmica o de laterizzi, veder, pannèj de metàll), el ghe permètt ancasì al progettista de raggióng di risultàa estétich particolár.

Esempi de realizzazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • La Cité Internationale a Lione, progètt del Renzo Piano.
  • mumok (MUseum MOderner Kunst, Museo d'Arte Moderna) in del Museumsquartier de Vienna, progètt del Ortner & Ortner Baukunst.
  • Teatro alla Scala, Milano, progètt del Mario Botta[4]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Claudio Giacalone. Sicurezza antincendio nelle facciate (PDF). Comando provinciale Vigili del fuoco di Milano. URL consultad in data 1º luglio 2017.
  2. Claudio Giacalone. Sicurezza antincendio nelle facciate (PDF). Comando provinciale Vigili del fuoco di Milano. URL consultad in data 1º luglio 2017.
  3. (EN) Martin Edwards, Fire Risks From External Cladding Panels – A Perspective From The UK, in Perspective, Special Issue, Probyn Miers, febbraio 2016. URL consultato il 1º luglio 2017.
  4. by MOTTO. (IT) Fachada Ventilada - Sistema Masa. URL consultad in data 2018-10-13.

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos correlad[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]