Dialett vigezzin

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El vigezzin l'è on dialett ocidental alpin del lombard.
A l'è parlaa, in di sò variant, in de la Val Vigezz, ona vall lateral oriental de l'Ossola (Provincia de Verbania, Piemont).

Variant[Modifega | modifica 'l sorgent]

Del pont de vista fonetegh a poeudom trovà tre variant principai:

  • El dialett de la banda center-ocidental de la vall, parlaa anca a Santa Maria (el paes pussee gross e important de la vall).
  • El dialett oriental, in direzzion del confin svizzer.
  • El dialett de Malesch, che 'l gh'ha di sò caratteristegh unegh, ma che l'è dree a vesinàss a quell de la zona central.

Fonetega[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • In de la banda center-ocidental, passagg de [y] a [i] in tutt i posizzion:
  • Semper in de la banda center-ocidental, passagg de [ø] a [e] (compagn de vari dialett tesines e del fassan):
    • CROTT: mil. [krɔt], Santa Maria [kret], Craveggia [krøt]
    • GIOEUBIA: mil. ['dʒø:bja], Santa Maria ['dʒebja], Dravoeugn ['ʒebja], Malesch ['zebjɛ], Craveggia ['dzøbja]
  • Lenizzion de [g] intervocalega, certi voeult sostituida de 'na [j] (compagn del dialett valmaggin e del piemontes). Quell lavorà chì però gh'è minga in de la banda ocidental de la vall:
    • GIUGÀ: mil. [dʒy'ga], Santa Maria [dʒi'a], Craveggia [dzi'a:], Malesch [zi'a], Dravoeugn [ʒi'ga:]
    • LAGH: mil. [la:k], Santa Maria [la:j]
    • MANEGH: mil. ['ma:nek], Santa Maria, Malesch ['ma:ni]
  • Lenizzion de [d] intervocalega, certi voeult sostituida de 'na [v]. Quell chì l'è on lavorà comun a tanti alter dialett ocidentai del lombard:
    • CORNADURA: mil. [kurna'dy:ra], Santa Maria [kurna'vi:ra]
    • CRODÀ: mil. [kru'da], Santa Maria [kru'a:]
    • CRUD: mil. [kry:(t)], Santa Maria [kri:], Malesch [kriw]
    • CRUDA: mil. ['kry:da], Santa Maria ['kri:va], Malesch ['kriw:ɛ]
    • MANGIADA: mil. [man'dʒa:da], Santa Maria [man'dʒaa]
  • Palatalizazzion de la [s] denanz ai consonant (compagn de tesines, comasch e ciavennasch):
    • NOST: mil. [nɔst], Santa Maria [neʃt], Craveggia [nøʃt]
  • Palatalizazzion de [s] e [z] intervocalegh e in posizzion final (compagn di dialett alpin tesines, ciavennasch e valtolitt)
    • GESA: mil. ['dʒe:za], Santa Maria ['dʒe:ʒa] (ma Malesch ['dʒe:zɛ])
    • QUATTORDES: mil. [kwa'tɔ:rdes], Santa Maria [kwa'tɔrdɐʃ] (ma Malesch [kwa'tɔ:rdɛs])
    • TOSSEGH: mil. ['tɔsek], Santa Maria ['tɔʃi] (Malesch ['tɔs:i])
  • Fenomen de sincope de vocai atonegh, ai quai se gionten inscambi di prostesi (compagn de quell che suced anca in del rest di dialett ossolan ,ma anca in paves, novares, emilian e piemontes):
    • MENÀ: mil. [me'na], Santa Maria [ɐm'na:]
  • Velarizazzion del grupp latin AL- (compagn de l'ossolan, de l'alt novares e del piemontes):
    • ALT: mil. [a:lt], Malesch ['a:u̯t]

Morfologia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La formazzion del plural[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • I plurai feminitt che finissen in A se formen de norma a l'istessa manera del rest del lombard ocidental, cioè cont el toeu via la -a final:
    • morta, pl. mort
  • Inscambi, i plurai mascolitt e quei feminitt che finissen in consonant hinn sogett a l'apofonia, con di regol bei precis:
    • [a] -> [e]/[ɛ]
      • CALD: ['kau̯l], pl. ['keu̯l]
      • CAMP: [ka:mp], pl. [ke:mp]/[kɛ:mp]
      • LADER: ['la:dɐr], pl. ['le:dɐr]
      • GATT: [gat], pl. [get]/[gɛt]
      • GRAMM: [gram], pl. [grem]
      • GUDAZZ: [gwats], pl. [gwets]
      • CAP: [ka:mp], pl. [ke:mp]
    • [e]/[ɛ] -> [i]
      • FREGG: [fretʃ]/[frɛtʃ], pl. [fritʃ]
      • QUEST: [kweʃt], pl. [kwiʃti]
    • [u] -> [i]/[y]
      • COLP: [ku:lp], pl. [ki:lp]/[ky:lp]
      • COLOR: [ku'lu:r], pl. [ku'li:r]/[ku'ly:r]
      • NEVOD: [nɛ'vu:t], pl. [nɛ'vi:t]
      • SPOS: [spu:s], pl. [spi:s]/[spy:s]
  • I nomm che finissen in -in muden el sò plural in -itt, tant 'me in milanes
  • I nomm che finissen in -on, -an muden el sò plural in -ogn, -agn
  • Certi nomm che finissen in -d muden el sò plural in -cc, tant 'me in del lombard oriental:
    • GRAND: [grant], pl. [grentʃ]

I pronomm[Modifega | modifica 'l sorgent]

Pronomm personai[Modifega | modifica 'l sorgent]

I pronomm hinn i istess del rest del lombard:

  • lu ([li:]), feminin lee ([le:j])
  • noi
  • voiacc ([vu'jɛtʃ], fem. [vu'jatʃ])
  • lor

Per quell che 'l resguarda i pronomm clitegh verbai, a gh'emm:

  • a (es. mì a son)
  • i (es. tì i sevet)
  • o (es. lu o va)
  • a (es. noi a seven)
  • i (es. voiacc i podarii)
  • i (es. lor i volarissen)

Inoltra gh'è ona distinzion tra voiacc, doperaa 'me persona verbal, e voi, doperaa 'me forma de cortesia.

I verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

La coniugazion di verb la ghe va dree ai stess regol di alter dialett lombard. In ogni cas, gh'è di particolarità che meriten de vess regordaa:

  • Despess, al futur se preferiss la costruzzion indicativ present de "vorè" + ben + infinii:
    • mì faroo = mì a voeuj ben fà
  • Anca in alter cas se preferissen di formi de perifrasi:
    • che mì voeura = che abbia voeuja

Lessegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

I paroll doperaa in del vigezzin hinn de radis lombarda, e hinn pu o manch compagn de quei che hinn parlaa in del rest de l'Ossola, con di comunanz anca con quei di alter parlà alpin del Tesin e de la Valtolina. Ma gh'è anca di paroll de origin milanesa, compagn de magutt ([ma'git]) per "murador" e senavra ([sa'nau̯ra]) per "manicomi".
In del vigezzin a gh'è anca ona quai parolla francesa, portada de quei gent che eren andaa in Francia (soratutt a Paris) per lavorà e poeu eren tornaa cà.
Chì de sotta ona lista de francesism:

  • camarga: sit desert e paludos (fr. Camargue)
  • copà ([ku'pa:]): tajà i cart (fr. couper)
  • cotizà ([kuti'za:]): castigà (fr. cotiser)
  • craion ([kra'juŋ]): lapis (fr. crayon)
  • infottàss ([anfu'ta:s]): impipàssen, infàssen (fr. s'enfouter)
  • intamnà ([antam'na:]): scomincià (fr. entamner)
  • signà ([si'ɲa:]): firmà, marcà (fr. signer)
  • suranza ([si'rantsa]): sicurazzion per i malatii (fr. assurance)
  • surnomm ([sir'num]): soranomm (fr. surnom)

El taron de rusca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Taron de rusca.

La Val Vigezz, in passaa, l'era cognossuda per vess la vall di spazzacamitt, perchè i sò abitant d'inverna andaven foeura de la vall a fà 'sto mestee. Compagn de tanti alter comunità de lavorador stagionai, anca i spazzacamitt de la Val Vigezz aveven faa su ona manera de parlà in codes soa de lor, per fàss minga capì di alter. Ona quai parolla del taron de rusca vigezzin l'è passada anca in de la parlada "normal" de tucc i dì.

Bibliografia e font[Modifega | modifica 'l sorgent]

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligamm de foeura[Modifega | modifica 'l sorgent]