Dialet de Comacchio

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

El dialet de Comacchio l'è un dialet emilian parlaa in 'stu cumün de la Pruvincia de Ferara e in d'un para de paes là arent (per esempi, Lagosanto e Codigoro). A l'è impurtant perchè, a causa de la pusiziun de Comacchio, l'è una parlada isulada de quela del rest de la pruvincia, e dunca l'è un dialet che 'l furma un sotagrüp indeperlü.

Carateristigh[Modifega | modifica 'l sorgent]

La carateristiga che la salta sübit a l'ögg l'è che in del dialet de Comacchio i terminaziun feminil di nom finissen minga cun la A, ma cun la E (e l'istess el süced a la püpart di A atonigh), e giamò di temp andaa:

«Invece di a, quei di Codigoro e dei contorni di Comacchio scrivono e, perchè la pronunzia dell' a è tanto larga da somigliare a quella dell' e

Inultra, cumpagn de l'Emilian central e meridiunal (e al cuntrari inveci del Ferares) el gh'ha una mota de ditungh.
El Biondelli le meteva dent al grüp ferares de l'Emilian, anca se ghe recunusseva una certa indipendenza:

«Fra le varie favelle racchiuse in questo gruppo, la sola che serba vestigia originali ed antiche, si è quella del pescatore di Comacchio, di quella prisca Comacula, che molto prima della fondazione di Ferrara sovrastava alle paludi ond'era attorniata, e per le quali ebbe sempre difficile e scarso commercio coi pòpoli circostanti. Di questo dialetto parlato appena da qualche milliajo di rozzi valligiani, sarebbe molto ùtile impresa il raccorre le più distinte radici e le forme primitive, ciò che invano abbiamo chiesto ad alcuni dotti corrispondenti, non avendo noi potuto fermar qualche dimora in quelle lagune.»
(Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 204)

Al dì d'incö, cume em giamò dit, i lenguista (cumpagn del bulugnes Daniele Vitali) disen che i parlad de la zona de Comacchio (Cmacc in dialet) hin vün di grüp dialetai de l'Emilian, e dunca el va minga assimilaa al Ferares o al Bulugnes (al cuntrari de la visina Argenta, per esempi).

Esempi de dialet[Modifega | modifica 'l sorgent]

La parabula del Fiö Trasun[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bernardino Biondelli Saggio sui dialetti gallo-italici, p. 237

Un om aveva du fiù.
'D questi, el più picul diss a sue päder: "Papà, dem le mie purzion che 'm toca!" e 'l päder fé le division tra lur dle sue robe.
Passaa puech giorn, el più pznin miss assiem quel ch'l'aveva e 'l partì per un paes luntan, dove 'l dissipè 'l sue in donn.
E quand el n'avè più nient e vins une grande carestie, cminsipiè a fàregh sentir la miserie.
Alora l'andè e 'l s' miss äl servizzi d'un 'd chel paes, che 'l mandè int una sue campagne a där da magnär ai porch.
E menter l'era là, l'avrie pur vluu magnär 'd chil scors ch'magnäva i porch; ma än jere ensun gh'in dässen.
'Gnuu in lù, el diss: "Quant servitur e jera in cà 'd mie päder ch'aveven del pan in abundanza, e mì e son chì che muer 'd fam!
E 'm muvrò, anderò de mie päder e 'gh dirò: Papà, e i ho pcaa contre 'l siel e contre 'd vù;
E 'n son degn d'esser ciamaa voster fiol; fèm com un di voster servitur".
Pue 'l s'tols sù e 'l vins de sue päder. Quand l'era ancor luntan, el päder el vist e, moss de cumpassion, el gh'cors incontre e 'l gh' saltè al col e l'el basè.
El fiol egh diss: "Papà, e i ho pcaa contre 'l siel e contre 'd vù; e 'n merit più d'esser ciamaa voster fiol".
Alor el päder diss ai sò servitur: "Subit purtèj el sue abit e vstìl; metìgh el sue anel in dide, e il sue scarpe in pie.
Pue condusì un videl grass, mazzàl, magnämel e stèn alegher;
perchè 'stel mie fiol l'era mort e l'è rsuscitaa; el aveva pers, e l'ho truvä". E i cminzè a far feste.
Ere mò int el camp el fiol più grand, e menter el gniva a cà e 'l s'evzinava, el sentì a sunär e a balär.
E 'l ciamè un di servitur e 'l gh' dmandè cosa l'era.
E 'stu rispos "Sue fradel", ch'l'era vgnuu, e che sue päder aveva mazzaa un videl grass, perchè 'l aveva avuu salv.
'Sta cosa el fè muntär in colera, e 'n vleva più endär in cà; ma sue päder, essend vegnuu fuere, l'el preghè.
E 'l fiol e 'gh rispos: "Ech, dop tant an ch'e 'v e ch'e 'n v'ho mai disubdii 'n quel ch'm'avì cmandaa, e 'n m'avì mai daa un cavret per stär in alegrie coi mie amigh".
Ma subit che 'stel voster fiol, ch'ha consumaa quel che ghe avì daa cun dil donn, l'è 'gnuu, avì mazzaa un grass videl".
Ma el päder e 'gh diss: "Fiol, tì ti è semper cun mì, e quel ch'ho l'è tue.
Ma bsugnava fär feste e stär alegher, che 'stel tue fradel l'era mort e l'è rsuscitaa; l'era pers e l'avenn truvaa".
Bernardino Biondelli, Saggio sui dialetti gallo-italici, 1853, pag. 237

Una nuvela del Bucasc[Modifega | modifica 'l sorgent]

Dialet de Comacchio[Modifega | modifica 'l sorgent]

Giovanni Papanti I parlari italiani in Certaldo p. 210

Donche e digh che int i temp del prim re 'd Sipri, dop le cunquiste dle Tere Sänte fate de Gutifré 'd Buglion, ä suzzess che une gentil done 'd Guescogne l'endé in pelegrinagg äl Sepoulcher e che, turnand indrie, erivaa ch'le fu in Sipri, le fu ultregiaa vilenement de di omin scelerät; mutiv per cui eile, doulendes senze endsune cunsulezion, le pensé d'endär ä ricorer del re; ma ägh fu dit de quelcun ch'l'erev pers le fedighe, perchéi el re l'iere d'une vite ecsì fiache e 'csì bone de puech che non soul e 'n vedicäve, metend sote prusess igli ufeis fat äi äter, ma änzi el supurtäve con une viltà vituperevole chigli infinit ingiuri 'ch gh'iere fat ä lù. Tänt che quelunque ch'l'ess une quälche räbie 'd denter, el le sfugäve fegandegh ä lù une quälche ingiurie o un quälch scoren. Le done, sentend 'ste cosse, dspraa d'en pseres vendicär, per ever pur un quälch sfogh dle sue pession, le stebilì 'd vrer punzer la viltà 'd stel re. E, pienzend, l'endé devänti al re, e le 'gh diss: "Sgnor mie, mi e 'n vien ä le sue presenze perchéi ä m'espete vendete per l'ingiurie ch'm'è staa fate; ma per sfogh ed quele e 't pregh t'm'insign com tì 't sofer queli ch'e sent ch'i 't fa ä tì perchéi, imperand de tì, mì e puesse supurtär pezientement le mie; le quäl, el sa Idiu se, quänd el psess fär, e le dunerev vluntiere ä tì, del mument che tì t'il sa supurtär ecsì ben".
El re, che fin ä chel punt l'iere staa lent e pigher, quäsi che 'l s'edsiäss elore, cuminziand de l'ingiurie fate ä 'ste done, che lù el vendiché fourtement, el dventé persecutour rigourosissim d'ugnun che de chel gioren el coumetess quälche cosse contr'ä l'ounour dle sò couroune.
Giovanni Papanti, Parlari italiani in Certaldo, pag. 210

Dialet de Codigoro[Modifega | modifica 'l sorgent]

E dich dünche che int i temp del prim re 'd Sipro, dop le cunquiste fate dle Tere Sänte de Gutifré 'd Buglion, è sussest che une gentil done 'd Guescogne l'endé in pelegrinagg äl Sepülcher e, turnand indrie, erivaa in Sipro, le fu vilenement ultregiaa de sert selerät; e per quest dulendes eile senze cunsulezion, le pensé d'endär ä ricorer al re. Ma i 'gh diss che 's perdrev le fedighe, perchéi lü l'iere un om sì trescuraa e tänt péch 'd bon che non sül e 'n vendicäve con giustizie l'ünte fate äi äter, ma con vituperi e viltà el supurtäve queli ch'i ch'feve ä lü stess; sichè chiunque eive dle stisse, el le sfugäve col färegh spet e scoren. Sentend quest le done, en n'evend speränze 'd vendicäres, pr'ever un péch 'd cunsulezion del sé dëspieser, le 's risulvé d'ureir punzer le viltà 'd chel re; e, pienzend devänti ä lü, le 'gh diss: "El mie sgnür, mì e 'n vien devänti a le tue presenze perchéi mi espete vendete dl'ingiurie ch'm'è staa fat; ma, in sudisfezion 'd quele, el pregh che tì 'd m'insign com tì 't sofer queli che mi e sent che 't vien fat perchéi, emiestraa de tì, mì e pésse pesientement supurtär le mie che, el sa el Signür, se mì el pess färel, vuluntiere et dunerev, perchéi tì t'il sa ecsì ben supurtäril"
El re, che fin elüre l'iere staa instupidii, come 'l se tëssiess del son, el cuminsié de le ingiurie fate a 'ste done, che 'l vendiché terribilmente, e 'l dventé un teribil persecutür 'd chiunque de lì evänti el cumetess quelcose cüntre l'unür dle sé curüne.
ibidem, pag. 209-210

Vus curelaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Ligam de föra[Modifega | modifica 'l sorgent]