Desideri

De Wikipedia
(Rimandad de Desideri de Lombardia)
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El Desideri, cognossid an'pò cont el nom de Daofer, Daoferios e el Desideris, (Bressa, entoren al 710Liégi, depœus del 774), l'è stad re dei Lombarcc del 756 al 774.

Originari de Brèsa, l'è stad fad duca de Toscia del re Astolf. Depœus de la mort de l'Astolf el g'ha mirad al tronn dei Lombarcc en oposizzion al fredell (e predezzessor) del re apena mort, Rachis, che el gh'hiva bandonad monasteri de Montcassin endove che el gh'heva reparad inanz de tornà a Pavia. El Rachis el catava un bell poo de sostegn en de l'Italia setentrionala, enveci tucc i oposidor del casad del Friol del Rachis e l'Astolf i sostigniva el Desideri, che l'era rivad a otegner el sostegn del Papa Stefen II e del re dei Franch, el Pipin el Curt, gràzzia a la promissa de respetà le condizzion de pas azzetade de l'Astolf apos che el gh'hiva perdid e de retiràs dei teretori de l'Imper Bizantin ocupacc del Liutprand (una quaj zità de l'Esarcad e de la Pentapol). El papa inscé el g'ha fad pression sul Rachis, che 'l se mostrava dubios e che l'hiva an'pò endebolid de chei entra i sò sostenidor che gh'hiva pora de nà a fà enversà i franch. En del mes de marz del 757, el Rachis el g'ha dicidid de tornà a retiràs en del sò monasteri, e inscé el g'ha dirvid la strada a l'incoronazzion del Desideri.

A la sò incoronazzion, el el Desideri l'ha promitid de restituesser al Papa diverse zità che chest el gh'hiva perdid en cambe del sò sostegn. El conflit con la Santa Sed sota el papa Stefen III l'è nassid perchè el papa el se oponiva al matrimoni del Carel Magn con la fiœula del Desideri. Inscé chest l'ha desmetud de consegnà le cità.

Per via de le sò intenzion de slargà fo' la sò enfluènsa en Italia, l'ha finid però de fà stremì el Papa e i ducacc longobarcc meridionai. El Desideri el riva però a sotameter Benevent e Spoled e a nominà come resgent de chest ultem sò fiœul Adelchi. Pussee tard, l'ha stabilid una lianza col Re Tasilon III de Baviera, che l'heva sposad la Liutperga, una fiœula del Desideri.

Desgià che el regn dei Franch el pasava una fas de debolezza, el Desideri l'è rivad a presentàss come protetor del papad, e Papa Stéfen III en sostanza el s'è trovad a depender a levell politich de lu. Stéefen III però el se oponiva en del 768 a che Carel Magn el sposess un oltra fiœula del Desideri, che gh'hiva nom Gerperga (o Bertrada), ma inanz che 'l moriss en del 772 el gh'hia fad pas col Re Lombard.

El Papa nœuv, l'Adrian I, però, l'ha domandad a Carel Magn de aidàll contra el Desideri, perchè l'union de le dinastie la s'era rompida fœura depœus che el Carel l'heva repudiad la Gerperga en del 771 e che 'l ghe l'hiv dada endree a sò pader. Entant gh'era suzzedid an'pò che, la Gerberga, la vedova de Carlomann, fredell de Carlo Magn, la g'ha zercad protezzion al Re dei Lombarcc depœus che gh'era mort el sò spos en del 771. El Desideri l'ha reconossid i fiœui de Gerberga come ered legai. El Desideri l'ha zercad de convensger el papa Adrian I perchè el coroness a Re dei Franch i fiœui de Carlomann, ma el Papa el s'è refudad, inscé el Desideri per ripica e per sforzàll a cambià ideja el g'ha ocupad una part del sò terretori.

El Papa Adrian el g'ha rispondid col domandàga sostegn ai Franch, i quai, en del'istad del 773, i ha envadid l'Italia con vint-zinch o trenta mila omen. I Lombarcc i è stacc baticc de brut a Mortara (Ara Mortis) e i Franch i ha mitid sota assedi la sò capital Pavia. El fiœul del Desideri, Adelchi, l'ha organizad un'armada a Verona per correr a aidà sò pader, ma i Franch i ha ciapad el sopravent e a Adelchi gh'è tocad de scapà a Costantinopel. L'assedi l'è finid con la conquista de Paia en del sgiugn del 774. El Desideri e sò sposa Ansa i è stacc deportacc en Franza e i g'ha passad el rest dei sò agn serracc su en de l'abazzia de Corbie. Se pensa che el Desideri el sape mort entoren al 786. El Regn dei Lombarcc inscé l'è passad sota al Carel Magn, che el s'è fad encoronà Re dei Lombarcc a Pavìa. L'era la prima vœulta che un rè sgermanegh el ciapava el titol de un regn che l'hiva conquistad.

Fameja[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Desideri l'hiva sposad Ansa, compagn de lu originaria de Bressa. Par che la gh'hape havid un'enfluenza bastansa forta en de la politega religiosa del sò spos, e ensema a lu l'ha fondad divers monasteri (el pussee emportant l'è chell de S. Mighel e S. Peder a Bresssa che pussee tard l'ha ciapad el nom de San Salvador e despœu an'mò Santa Sgiulia).

Ansa e Desideri i ha havid almanca zinch fiœui che se g'habe notizzia:

  • Anselperga, badesssa de San Salvador a Bresssa
  • Adelperga, che gh'è nad in sposa a Arechi II de Benevent
  • Liotperga (o Liotpirc), sposada con Tasilon III de Baviera.
  • Desiderada (o Gerperga?), sposada e pò refudada de Carel Magn (conossida pò an' col nom de Ermengarda per via del poema del Manzoni).
  • Adelchi, l'unegh fiœul mas'c che se gh'hape notizzia, prenzep dei Lombarcc e sociad al tronn de sò pàder Desideri

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]