Contrappass

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On contrappass dantesch

El contrappass l'è on principi che 'l castigh daa per on pecaa l'è o l'invers del pecaa o vergòtt in analogia. L'è present in tanc liber de religion antiga, comé el Liber di Tre Scricciur e la Divina Commedia.

In Seneca[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Seneca, in del sò Apokolokyntosis, el mostra on contrappass per l'Imperator Claudi, che l'è affidaa, in l'oltretomba, a vun di sò liberti e l'è condanaa a giugà ai dadi cont on bussolott sbusaa. El Claudi a l'éra famos per giugà ai dadi e barà despess per vincc.

In Bonvesin[Modifega | modifica 'l sorgent]

«respondano a tug li soi peccai»

In di oeuver del Bonvesin de la Riva a l'è present el contrappass.

Per esempi, sia per i lussurios che per i avar el gh'era el foeugh, per quej che rodeven i alter la pena l'éra vess mangiaa in etern di vermen, per i golos a ghe sarìa staa fam e set. Per l'ateism a l'éra inveci prevista la disperazion totala dòpo de la mort.

In Dante[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per Dante el contrappass el pò vèss faa in dò maner:

  • Per analogia: La pena a l'è el peccaa: Per esempi i ingord han de mangià finna a s'cioppà
  • Per contrast, ossia l'invers del peccaa faa: Per esempi i ignav, quej che s'hinn mai s'ceraa in la vita, han de seguii per semper on'insegna seguii di insett

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]