Contrappass

De Wikipedia
(Rimandad de Contrapass)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
On contrappass dantesch

El contrappass l'è on principi che 'l castigh daa per on pecaa l'è o l'invers del pecaa o vergòtt in analogia. L'è present in tanc liber de religion antiga, comé el Liber di Tre Scricciur e la Divina Commedia.

In Seneca[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Seneca, in del sò Apokolokyntosis, el mostra on contrappass per l'Imperator Claudi, che l'è affidaa, in l'oltretomba, a vun di sò liberti e l'è condanaa a giugà ai dadi cont on bussolott sbusaa. El Claudi a l'éra famos per giugà ai dadi e barà despess per vincc.

In Bonvesin[Modifega | modifica 'l sorgent]

«respondano a tug li soi peccai»

In di oeuver del Bonvesin de la Riva a l'è present el contrappass.

Per esempi, sia per i lussurios che per i avar el gh'era el foeugh, per quej che rodeven i alter la pena l'éra vess mangiaa in etern di vermen, per i golos a ghe sarìa staa fam e set. Per l'ateism a l'éra inveci prevista la disperazion totala dòpo de la mort.

In Dante[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per Dante el contrappass el pò vèss faa in dò maner:

  • Per analogia: La pena a l'è el peccaa: Per esempi i ingord han de mangià finna a s'cioppà
  • Per contrast, ossia l'invers del peccaa faa: Per esempi i ignav, quej che s'hinn mai s'ceraa in la vita, han de seguii per semper on'insegna seguii di insett

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]