Ciciarada:El Volgar

Contegnûi da pàgina no suportæ in de âtre léngoe.
De Wikipedia
Te 'l savevet che
Te 'l savevet che
Quest articol chì l'è stad in la rubrica "Te 'l savevet che" in del period prima mità del fevrer 2022

El <Tag> de la lengua drovada in de l'articol el dis "Milanes", "grafia classega", però gh'emm on problemma e l'è che la grafia la sarà anca quela Classega Milanesa, ma la Lengua a sont minga segur se la sia proppi Milanesa de Milan: el toch "Anca se 'l sò argoment a l'è quell de la lengua volgar" el me da on poo de pensà perchè quella "a" li in "el so argument a l'è quell..." l'è minga proppi Milanes gh'hoo pagura che 'n quejvun el disa "Eh no, chinsci a Milan, sota 'l Domm el se dis minga insci" ... Se femm allora "disom "Lombard Ocidental, Grafia Classega Milanesa", scancellom quella "a" li, o lassom tutt insci coma l'è e ghe pensom pu?

Mi (a) sont
Ti te seet
Lu/lee l'è
Numm semm
Violter sii
Lor hinn

Cordiaj Salud, --Mondschein (ciciarade) 21:41, 15 Nuv 2013 (CET)

Partissi col dì che per mì dialett milanes el voeur dì tutt quell che l'è parlaa in di provincc de Milan, Monscia, Comm, Lecch, Vares, a Verbania, in del Mendrisiott, in del Luganes e a Belinzona. Ma anca se voressom limità el milanes domà a la provincia de Milan, ghe saria negott de mal: in ogni cas, poeudom minga pensà che 'l milanes el sia domà quell che 'l vegn parlaa sotta el Domm (anca perchè sotta el Domm a gh'è pu quasi nissun che 'l parla Milanes) o dent i Bastion. Personalment, pensi che per on a l'è el morirà mai nissun. Per de pù, el me someja autorizzaa de quella canzon chì, che de sicur a l'è in milanes: [1].
Cordiai salud a tì! --Eldomm (ciciarade) 00:59, 16 Nuv 2013 (CET)
(gnanca coma l'è proppi milanes de sotta el Domm, neh...)


Allora, se per ti dì dialett milanes l'è compagn de dì Lombard Occidental, allora basta, parlemmen pu perchè chella vos chi ti te l'heet scivuda de segur in dialett milanes, però allora mi disaria, 'ncamò 'n'oltra voeulta, che 'l saria mej mettegh Lombard Occidental e minga Milanes, e te disi, ancamò 'n'oltra voeulta, 'l perchè: mi 'l me fa negott, l'è l'istess, ma la gent comun, soratutt i nost amaa Ambrositt, ciovè i nost amaa Milanes, se veden l'argoment a l'è..", a disen "E no, chess chi l'è minga Milanes, chella Wikipedia chi l'è 'l sollet lavorà de scicolattee compagn del 'Reverend' de Monscia, o sa'l Signor d'indovalè". T'heet capii? Poeu, l'esempi che te m'heet portaa ti 'l gh'ha minga i gamb, cara 'l me fioeu, perchè 'l dì "a l'era Sabet sera" l'è Milanes, de Milan, spetasciaa! La "a" a la terza personna, quand che la scusa de soggett, ciovè quand che la reciama on soggett menzionaa in del passaa (El Volgar, on trattaa lenguistegh del Dante Aleghieri, a l'è vun di primm scritt in Italian, blah, blah, blah), o quand che "Lu/Lee" 'l se po minga doperà ("a l'era Sabet sera") 'l va benon anch a Milan. Quell che l'è minga Milanes de Milan l'è dì "Lu a l'è". Chess chi l'è minga Milanes de Milan, e pensi che 'l sia gnanca Milanes de la Provincia, ma de quist en sont minga segur.

E perchè scriv "coma" 'l saria minga Milanes? A l'è 'na quistion de translitterazion (pensi che la parolla giusta la sia quella ma sont minga segur): mi disi /'cumə/, /nə'gɔt/, /pər'chæ/, e /'ɒltər/ che l'è Milanes de Milan, e mi chi paroll chi i scrivi 'coma', 'negott', 'perchè', e 'olter'. Se ti però t'i voeuret scriv 'come', 'nagott', 'parchè', 'alter' mi 'l me urta no...

La mia domanda per ti l'è: se l'è che te gh'heet contra 'l ciamall Lombard Occidental?

In ultem, per quell che 'l revarda 'l numer ben limitaa de gent che 'l parla 'l Milanes, a Milan, purtropp te gh'heet proppi reson... :-(

PS No, per on lu a l'è el moeur de segur nissun, mi voeuri domà 'l mej per la LMO.

Cordiaj Salud, --Mondschein (ciciarade) 02:47, 17 Nuv 2013 (CET)

Nò, el milanes l'è minga l'unegh dialett ocidental: a gh'è anca el Paves, el Novares, el Tisines, el Lodesan e 'l Valtolin (domà i insubrista pensen che 'l lombard ocidental a sia domà el milanes). Quii là, anca se l'è ciar che hinn compagn del milanes, gh'hann di diferenz interessant che poeuden minga vess cattaa dent in del "milanes" (l'esempi pussee gross l'è 'l plural feminil). Putost che mettom a scriv "lombard ocidental" mì passaria subet a lombard e basta, e donca doperaria gnanca on template.
Poeu, te disi ona roba: te pias nò el fatt che hoo miss lù a l'è? Va ben, toeuvel via, gh'è minga problema! La wikipedia l'è bella per quest.
Poeu, te gh'eet reson: quand el mè nonno, de la riva del Navili, l'è vegnuu insemm a mì a Vaver sabet passaa, l'ha leggiuu in d'on cartell sabat e l'ha dii che quell lì a l'era minga Milanes. Ma mì me son stufii de 'sta manera de pensà, che l'è veggia e l'è sbajada. Che pensen quell che voeuren, mì ghe doo pù a trà. Me someja on poo esageraa dì che se mì scrivi lu a l'è inveci de lu l'è ghe poeuda vess on quaivun che 'l dis che 'l mè l'è on lavorà de ciccolattee. In agn e agn de servizzi in su quella wikipedia chì pensi d'avè demostraa el contrari.
Infin: l'ortografia milanesa, veggia e noeuva, la scriv SEMPER come. Forsi te troeuvet coma in d'ona quai veggia bosinada, in d'ona poesia del Vottcent, robb inscì. Ma l'us e la standardizazion (già che semm dree a parlà anca de quest), l'ha scernii de doperà come. L'idea de E > A (e donca scriv pader, alter, liber, come, perchè, me, te, dessedà, perdonà, sabet, persutt inscambi de padar, altar, libar, coma, parchè, ma, ta, dassedà, pardonà, sabat, parsutt) l'è ona bona manera per standardizzà la grafia milanesa e lombarda, anca perchè despess la se vesina a l'etimologia. E l'è anca pussee elegant, almeno per mì.
Ciao, te saludi. Speri che prima o poeu podaremm parlà de contegnuu e minga de forma. --Eldomm (ciciarade) 09:26, 17 Nuv 2013 (CET)


Vedet allora che la pensom a l'istessa manera? Se te 'l diset anca ti che 'l Lombard Occidental l'è minga domà 'l Milanes de Milan, mi me par che l'unega sia proppi quella de ciamall Lombard (Occidental), o no? Se poeu ti, com' al sollet, te voeuret fà 'l bastian contrari, fall pur... :-)
Per quell che 'l revarda 'l giontass tucc insemma e 'l slontanass del moeud de pensà d'ona vouelta ch' a la primma diffarenza, anca la pu piscininna, vun el dis "Eh no, me spias cara la mia gent, ma chess chi l'è minga 'l me dialett e l'è na baggianada!", semm d'accord anca chinsci, però besogna anca de dì che semm numm che gh'emm besogn di vegg, e minga 'l contrari. L'è pacifegh che la sostanza la muda no anca se disom "Lu a l'è", l'è pur semper Milanes, e 'l cambia negott, però numm, se semm furb, di controversi ghe stemm ben delonsg e 'l ciamom Lombard (Occidantal) a manch che 'l sia proppi Milanes de Milan senza gnanch on ombria de dubbi, o no?
In ultem: adess sont me quell che 'l parla de forma e minga de contegnuu? "Perchè" o "Parchè", la parnonzia l'è semper la medemma, o no? Poeu perchè allora ti te scrivet "come" ma "nagott"?
Cordiaj salud, --Mondschein (ciciarade) 18:58, 17 Nuv 2013 (CET) PS T'hoo scrivuu 'na mail la settemana passada e sont ancamò chi specci la resposta, e la mia l'era ona mail impinidaa de "contegnuu" e minga de "forma"
  1. Mì me par che 'l lombard ocidental el sia spartii in quei dialett chì: milanes (+ bustocch), novares, tesines (+ ossolan), paves, vogheres (+ tortones), valtolin, lodesan. Donca gnanca el milanes slargaa l'è representativ, per mì, de tutt el lombard ocidental. Quand che la saltarà foeura ona manera de scriv ben TUCC i dialett ocidentai, podarissom parlà de mett el template lombard ocidental unegh. Ma quella chì l'è la mia opinion.
  2. In ogni cas, se voeurom cambià i template, se pò anca fà.
  3. Mì scrivi negott, con la E.
  4. Proppi perchè la toa mail l'è piena de contegnuu, ghe voeur on poo per pensàggh su e respondegh ben.

--Eldomm (ciciarade) 20:00, 17 Nuv 2013 (CET)


Mi ad esempi disi "Sabot", miga "Sabet" o "Sabat", epür la mè parlada, quei de Piasensa, Cremuna o Pavia, i disun che l'è milanes. Par i milanes l'è "milanes arius". Me se ricordi d'una volta che sun andai a fà di rilevament in Zona Buvisa, quand che stüdievi a l'Üniversità, e un vecc del post el m'ha dì: "ma che bela parlada ariusa che te ghè". El discurs l'è che par el milanes del Carlo Porta ghè de la literadüra, par i alter dialet ghe ne nò. Donca el Milanes classich, cume el ciamem adess, l'è püssè prestigius e el pudaress diventà una lengua standardizada. L'è però quest che sem adré a cercà? Pö, cume se fa cun quei che i parlun un dialet uriental? --Grifter72 (ciciarade) 11:17, 17 Nuv 2013 (CET)
De bun Milanes mi te disi che la pensi anca mi insci: se 'na parlada la partegn al scioch milanes, mi la me sumeja semper un "parlà milanes arius". :-) Ti te seet Ludesan, nè?
Per quel che 'l revarda 'l "standardizzà", mi e 'l Peder semm dree a parlà de "grafia", minga de "lengua": vün e gh'ha minga de standardizzà 'l so parlà, ma dumà la sua grafia. Prövi a spigàm: la nosta mira, 'l nost büt, el nost intent, l'è quela de scrif tüt i vus de la LMO cunt l'istessa grafia, u, al massem, cunt do grafii, vüna per tücc ij articuj i Lumbard Ucidental, e vüna per tücc ij articuj in Lumbard Uriental, punt e che la sia finida. Mi sunt de l'ideja che, almanch al mument, de grafii en pòdum druà dumà tre: la Classega Milanesa, quela del Dügaa de Berghem, e pö quela süper funetega del CLL del Prof Busun perchè, semper al mument, hinn ij ünegh a vess "atestaa". Insci, se mi duaria scrif quel che t'hett scrivüü ti chi de sura, mi, cunt la grafia Classega Milanesa, 'l scrivaria insci:
Mi ad esempi disi "Sabbot", miga "Sabet" o "Sabat", eppur la mè parlada, quei de Piazenza, Cremona o Pavia, i dison che l'è milanes. Par i milanes l'è "milanes arios". Me se ricordi d'ona volta che son andai a fà di rilevament in Zonna Bovisa, quand che studievi a l'Universitaa, e on vegg del post el m'ha dìi: "ma che bella parlada ariosa che te ghè".
Se inscambi, la vöri scrif cunt la grafia del CLL, a faria insci:
Mì ad esempi disi "Sabot", miga "Sabët" o "Sabat", epür la mè parláda, quei dë Piasensa, Cremuna o Pavia, i disun chë l'è milanéss. Par i milanées l'è "milanées ariùus". Më së ricordi d'una vòlta chë sun andái a fà di rilevaméent in Zòna Buvisa, quand chë stüdievi a l'Üniversità, e un vecc dël post ël m'ha díi: "ma chë bèla parláda ariùsa chë të ghè".
Gh'è pö quela de la Vus de l'insübria, ma de quela, cumpagna de quela del Dügaa, en sunt minga prategh.
T'heet capii?
Ciau e curdiaj salüd,
--Mondschein (ciciarade) 19:20, 17 Nuv 2013 (CET)

L'è vera, semm dree a parlà de grafia, e minga de lengua. Ma, comè che hoo dii semper, me someja che sia minga el cas de mettes a parlà de 'sti robb chichinscì in su la wikipedia. --Eldomm (ciciarade) 20:00, 17 Nuv 2013 (CET)

Però gh'em besogn de netàla sü ben la "nosta" Wikipedia e pruà a druà tücc l'istessa grafia. Mi 'dess huu tacaa sü de nöf a druà la classega milanesa e a mètegh dent un audiofle de la parnunsia, insci che 'l sia ciar cumalè ch'hin i sun del Lumbard. A proposet, ve pias la vus in sü la Randula? Sii unest, per piasè, se la ve fa schivi diseemel pür. La mira l'è propi quela de sluntanass del duè spigà la parnunsia de chi e de la: ghe metum dent in de l'articul un link che 'l mena a la vus che la fa ciar in sü la grafia e pö un audiofile del sun e s'ciau. Ve salüdi, --Mondschein (ciciarade) 20:48, 17 Nuv 2013 (CET)

Come te seet ben, mì ormai scrivi domà con la grafia milanesa, e che despess riscrivi di pagin con quella grafia chì. Te seet anca che la mia idea de grafia lombarda la se basa in su 'na version modifegada de la grafia milanesa, ma de quest l'è mej parlàss in privaa. Donca con la coscienza sont a post. La politega del dì d'incoeu de la nostra wikipedia l'è quella de lassà libertà ai gent de scriv comè che voeuren, basta che ghe sia ona norma adree - emm lassaa de foeura domà la Scriver Lombard per via del sò caratter "esclusiv", ma poeudom anca cambià idea. Poeu l'è vera che in tra de numm poeudom mettes d'acordi per scriv tucc compagn, basta che la sia nò 'na ricerca original. Mì son dree a rusà in del Comitaa per rivàggh a 'na soluzion per la grafia pussee prest che se pò. Donca, se tì te voeuret scriv con la grafia milanesa mì son bell content. L'invid el var anca per tucc i alter utent ocidentai.
La vos in su la randola la va ben, e hoo vist che t'eet miss anca i categorii (e donca son content, ehehe). --Eldomm (ciciarade) 09:23, 18 Nuv 2013 (CET)

E si i categurij hin la roba la pü impurtanta!!! :-D No, mi parlavi de l'audiofile, perchè pernsi che se ghe metum dent un audiofile cunt la parnunsia, la grafia la gh'ha pü besogn de vegh di qualidaa funetegh. Però 'l link per l'adiofile mi 'l me pias no perchè l'è trop grand... Pòdum minga fàl un cicinin püssee piscinin? Mi me piasaria vegh dumà un simbulin piscinin d'un gegafunin che vün el schicia e 'l sent la parnunsia... Ciau, --Mondschein (ciciarade) 20:25, 18 Nuv 2013 (CET)

PS #2 De qual "Cumitaa" seet dree a parlà?? --Mondschein (ciciarade) 20:27, 18 Nuv 2013 (CET)

I audiofiles son minga staa bon de scoltài perchè 'l mè computer l'è on poo farlocch, ma prima o poeu ghe riessiroo. Per el Comitaa, te 'n parli via mail. Però, Mond, se te voeuret scriv in grafia milanesa, scriv in grafia milanesa. Sta' nò a scriv con quella fonetega ;-) !!