Carnaval des Animaux

De Wikipedia
Lombard Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, cond l'ortografia Scriver Lombard.

Le carnaval des animaux, in lombard "El carnoval dei animal", a l'è vun dei bran plussee cognossud in assolud del Saint-Saëns e de la mesuga francesa ed europea. Componid ind el 1866, a l'è vun dei quater poem sinfoneg del Saint-Saëns, una "fantasia zoolœjega", qe a l'era staita pensada domà per rapresentazion privade. Domà 'l Liszt, de passaj a Pariji, per intercession de 'l Pauline Viardot, al haa potud assister a un'esecuzion de la fantasia, qe a l'è staita divulgada domà despœ de la mort del Saint-Saëns.

El bran a l'è spartid in quatordex numer mesugali ognedun al dipinj musegalment olteretant animal antropomorfizzads:

  • Introduzion e marcia reala del leon:

L'imitazion la vegn travers l'intrada annunciada dei tremoli dei duu pianofort e dei terzin semper plussee affannose fin a la marcia. I ruggids inn imitads de dei ottave cressent per semiton de arc e pianofort.

  • Gaine e gall (Allegro moderato):

Ciarament un musicista frances al g'haveva de re-ciamar la celeber Poule de Rameau: i note re-batude cont la divertent aciacadura i imitan i starnaz del pollai, la cadenza conclusiva la tira el coll a una malcapitada gaina.

  • Hémiones:

Animal stra-veloc, asin del Tibet qe scatenan i duu pianofort ind una gara de scale a distanza de ottava de virtuosism.

  • Bisse scudelere:

Per contrapass i stra-lent animal (arc) cont el tema de la celeber scatenada quadriglia finala de Orphée aux Enfers (in lombard "Orfeo a l'Infern"), œvra lirega, del Offenbach.

  • L'elefant:

Per la grandeza, al stravolj el tema de la Danza dei silfidi de La Damnation de Faust del Berlioz, su un agil valzer in tri ottav.

  • Cangur:

I duu pianofort imitan l'andatura del mammifer per mez de accellerandi e ritardanti dei lor accords: l'acciacadura la sujeriss salti picinini; i accords balzi plussee long.

  • Aquarium (Aiguari):

Arpej per manera contraria dei pianoforts, arq cont sordina, note liquide del flaut, pennelade de l'harmonium.

  • Personaj dai long oregie:

Molt probabelment asin. El cucù in fond a'l bosc: la foresta a l'è intessuda sui accords legad dei duu pianofort ind i qual el clarinett al ripet el so incessant vers.

  • Voliera:

Bran de bravura per el flaut qe al imita el sgolar e el voxar dei uxell de la voliera.

  • Pianisti:

Autentic bestie, soratut se esordient e quand i eseguen scale "sfalsade".

  • Fossil:

Temi un temp popolar, adess sepolt 'me vegie melodie (Ah vous dirai-je Maman, J'ai du bon tabac, "Ma se mi pungono" del Barbiere rossinian). Cont assee auto-ironia el Saint-Saën al dovra un motiv de carillon ciapad de la soa Danse macabre (xilofon).

  • Cign:

Cant del violoncell diventad espression.

  • Final:

La lota dei animal ind una re-capitolazion (inn ben distinguibel i gaine e i ragli de l'asin) cont disinvoltura ai limit de la pochade.