Cantà magg

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

El cantà magg l'è vuna di tradizzion popolar pussee tipegh de quei ligaa a Carendemasg e, a la lontana, ai vegg usanz pre-cristiann che pertocchen el passagg in tra l'inverna e la primavera.
A l'è spantegaa soratutt in Toscana, Liguria, Piemont, Emilia, Umbria e in de la zona di Quatter Provincc.

Usanz[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Casal (VB)[1][Modifega | modifica 'l sorgent]

In di paes arent al Lagh d'Orta el cantà magg l'era ona manera de rengrazzià el Signor de vess scampaa a l'invern e de ciamàggh che la campagna la dass de viv anca per quell ann lì. L'usanza, a segonda del paes, la se articolava in vari tradizzion.
Per esempi, se portava di ramm fiorii, se grattava ona pianta per andà a drizzàlla in piazza e ballàggh intorna, se scerniva la "regina" (ona tosa minga maridada che la faseva la part de la primavera), se cantava per tutta la nocc. L'ultima manera l'è quella ancamò in us a Casal: in su la nocc del 30 d'april, ona squadra de omen (ma incoeu anca donn), la va in gir per el paes indormentaa e la canta, semper con l'istessa melodia, ona serie de paroll, che poeuden vess fiss o cambià, inventaa lì in sul moment. Se tacca cont el fà i compliment ai padroni de cà, se tiren in gir per el sò lavor o i sò difett, e invers a la fin a se ghe ciama la bonaman per la riverenza, de norma con vin o robba de mangià (quella usanza la se vesina anca al cristee brianzoeu). Poeu se canten di rengrazziament o di maledizzion, a segonda de quell che 'l gh'è rivaa. La prima stroffa la vegna cantada domà de vun, per via che ghe voeul dessedà el padron de cà: i olter i canten tucc insemma e ghe gionten el ritornell.

Varda anca[Modifega | modifica 'l sorgent]

Referiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. dialettando.com