Brėst

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
El stemma de la città
Archivi:Brest Kirche.jpg
On geson ortodoss

Brėst (anca conossuda 'me Beras'ce; Брэст o Берасьце in abecee cirilligh; Brześć nad Bugiem in polacch; Брест/Brest o Брест-Литовск/Brest Litovsk in russ; Brestas o Lietuvos Brasta in lituan; בריסק/Brisk in yiddish; Берестя/Berestja in ucrain) l'è ona città de la Bielorussia meridional, cont ona popolazion de circa 300.000 abitant.

Geografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Brest la se troeuva in del voblast' omonim, minga lontan del confin con la Polonia.
La città l'è traversada in sul fiumm Bug, che le divid de la città polacca de Terespol.

Storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La città l'è stada fondada di Slav e l'è voeuna di città pussee vegg de la Bielorussia. L'è stada nominada per la primma voeulta (cont el nomm de Berest'e) in d'ona croniga del 1019, in de la qual se dis che quei de Kiev l'hann tolta via ai Polacch. I Russ e i Polacch se l'hinn combattuda per on bell poo de temp, fina a quand hinn rivaa i Mongol in del 1241, che l'hann trada giò. L'è stada recostruida domà in del 1275; poeu l'ha faa part del Granducaa de Lituania (de quest el vegn el nomm Brest-Litovsk, che 'l voeur dì "Brest Lituana").
In del 1390 l'ha ciappaa i Diritt de Mageburgh, che ghe daven on poo de autonomia rispett al poder central. El sò circondari l'è staa brusaa in Cavalier Teutonigh in del 1379, inscì 'me l'è success anca in del 1500 (però quella voeulta lì hinn staa i Tater de Crimea).
L'è semper partegnuda a l'area polacca e lituana, de la qual l'è stada ona città bella importanta.
L'è stada conquistada di Svedes in del 1657 e in del 1706; in del 1794 l'è stada teater de ona battalia tra i Polacch e i Russ del Suvorov. L'ann dopo l'è finida denter al domini russ, che in del Vottcent hann costruii ona granda fortezza.

In del 1915 l'è stada occupada di Todesch; in del 1918 a Brest l'è stada fada la Pas de Brest-Litovsk, che l'ha viduu sortì foeura de la Prima Guerra Mondial la noeuva Russia bolscevica.
In del 1919 l'è passada a la Polonia, cosa confermada in del Trattaa de Riga del 1921.
In del 1939 l'è stada conquistada di Todesch (battalia de Brest) comandaa de l'Heinz Guderian, per poeu passà al domini sovietigh. In del period de occupazion sovietiga (1939-1941) on fracch de Polacch hinn staa deportaa in Kazakistan.
El 22 de giugn 1941 hinn tornaa i Todesch, che aveven deciaraa guerra a l'URSS; la città l'è crodada dopo ses dì de battalia. Sotta i Todesch, i Giudee de Brest hinn staa coppaa quasi tucc (e lor eren la granda maggioranza de la popolazion: 21.000 sora 50.000 in del 1931). L'Armada Rossa l'è tornada e l'ha liberaa la città el 28 de luj 1944. Restada sotta l'URSS, Brest l'ha vist andàssen via la soa popolazion polacca, dopo 1000 ann de storia, tant che adess ormai de Polacch ghe n'è quasi pù.

Personn nassuu a Brest[Modifega | modifica 'l sorgent]

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]