Blaise Pascal

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Scultura de l'Augustin Pajou (1730–1809) — Musee del Louvre. El Pascal che 'l studia la cicloid: ai so pè i pagine di Penser, a drizza el liber vert di Letere provinciai.

El Blaise Pascal (Clermont-Fermand, 19 sgiugn 1623Paris, 19 avost 1662) a l'è stad un matemategh, fisegh, filosof e teologh frances.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Nassud in de la region francesa de l'Alvernia el resta indree de mader a l'età de tri agn e el vegn educad del pader Étienne Pascal, magistrad e matemategh stimad. Quand che se trasferissen a Paris el Blaise el poeul partecipà ai ruinion matemateghe, fiseghe e filosofeghe del Marin Marsenne. El gh'haveva gnanca sedes agn quand che el publega el so "sagg in sui coneghe" (Essai pour les coniques) e in del 1644 el costruiss la so prima machina calcoladora, la Pascalina.

La Pascalina (1652)

In del 1646 el se svesina al giansenism e donca a l'interess per l'étude de l'homme. In de l'istess ann el proeuva a trovà di soluzzion ai problema de l'esperiment del Torricelli, con dei important studi in sul voeuj e in sui fluid con Expériences nouvelles touchant le vide (Noeuv esperiment intorna al voeuj, 1647), che vann contra ai afermazzion de impossibilità de esistenza del voeuj del Cartesi. In tra 1653 e 1654 el scriv di important tratad in sul calcol combinatori e in su problem del calcol infinitesimal e calcol di probabilità. In del 1653, el scriv el Traité du triangle arithmétique, in sul triangol aritmetegh. Dop de un incident in del 1654 in sul pont de Neuilly, indova che el se salva per miracol, el Pascal el bandona el studi de la matematega e de la fisega per lavorà in su la filosofia e la teologia. In del 1655, el Pascal el fà part a Port-Royal de un grup de persone che se dedeghen a la meditazzion e al studi. In tra 1656 e 1657 el scriv i "Provinciai" (Les provinciales), desdot letere per la difesa del giansenism e de l'Antoine Arnauld, poeu condanade e destrugade in del 1660 per la volontà del rè Luis XIV. In del 1658 el porta inanz el so ultem lavorà scentifegh, i studi in su la cicliod, el scomincia un'oeuvra apologetega del cristianesim, che però la restarà domà un sbozz desgià che el moeur in del 1662 e la vegnarà publegada in del 1670 di so amis cont el titol de Penser. El ven soterrad in de la gesa de Saint-Étienne-du-Mont.

La gesa de Saint-Étienne-du-Mont

El penser filosofegh[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Blaise Pascal el se ocupa per la pupart di question esistenziai: el studi de l'om, de e de l'anima inn i unegh bon per i uman, el rest a l'è esercizzi intelletual, libido sciendi (piasé de cognosser). La fed a l'è per lu l'unega manera de podé dà una resposta a l'enigma de l'om e de la vita, né la scenza, né la filosofia poden jutà a capìll; el cristianesim, inscambi, sì. Per lu a l'è defad l'unega religion vera, perchè cont el pecad original l'è bona de spiegà la grandezza e la miseria de l'om, che el par havé perdud un quaicoss che 'l gh'haveva un dì. Compagn de un re vegnud sgiò (roi déchu) che el cerca la dignità, inscì l'om, ancaben che l'habia perdud la Verità, el Ben e la Contentezza, el patìss el so calà.

El divertissement[Modifega | modifica 'l sorgent]

Segond el filosof l'atesgiament pussee comun denanz di problema esistenziai a l'è quell del divertissement, o ben un voltàss, cont una qualsessia atività, de lavorà o no. Quand che l'om el resta senza fà nagot, a l'è lì che el sent el so nient, el so voeuj de denter. Num cercom minga i robe, ma el cercà di robe; vivom minga in del present, ma in del spetà el futur. El divertissement a l'è un'illusion de contentezza, a l'è la pussee grand miseria de l'om.

Esprit de géométrie e esprit de finesse[Modifega | modifica 'l sorgent]

I limit de la scenza inn per lu l'esperienza e el podé, minga dimostrà i so principi prim. Donca, quell che 'l se troeuva cont el metod sperimental el gh'ha de vesser poeu capid con la reson, desgià che 'l se poeul mai tornà indree a l'infinit in fina ai prim definizzion e regole. El coeur, o ben l'istint, a l'è bon de rivà ai principi prim, de capì i problema de l'esister e de svesinàss al Signor. La reson scentifega la vegn ciamada del Pascal esprit de géométrie e 'l coeur esprit de finesse. La filosofia, inscambi, l'è mai stada bona de rivà a una resposta ai dubi metafisegh e esistenziai. Per el Pascal l'om l'è semper stad in d'un sit de mez, in tra el trop grand e el trop piscinin, in tra el tut e 'l nagot; l'om a l'è nagot denanz del Tut, ma el val pussee de quella materia che la poeul minga pensà e resonà.

La scomessa in su Dé[Modifega | modifica 'l sorgent]

In d'una scomessa (pari) in tra el viver 'me se 'l Signor el ghe fuss e el viver 'me se el ghe fuss no, el Pascal el dis che a gh'è de scometer in su l'esistenza de Dé, perchè chi che el fa, se el vensg, el vensg tusscoss, se el perd, el perd nagot. Defad se el perd el lassa indree domà i ben finit, o ben i piasé del mond, se el vensg el guadagna i ben infinit, el Dé e la salvazzion eterna. Impunemanch, el Pascal el ne lassa una vision minga ciara in su la fed e in su la grazzia: el filosof a l'è sostegnidor del giansenism e donca el pensa che la fed la poeul vesser domà un cadò del Signor.

Oeuvre principai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Bibliografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Enciclopedia Garzanti di Filosofia, Garzanti