Battaglia de Piasenza (1746)

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

La Battaglia de Piasenza (in todesch Schlacht bei Piacenza) l'è stada voeuna di battali de la Guerra de Succession Austriaca che in staa combattuu in Italia. L'è avvegnuda el 16 giugn del 1746 e l'ha viduu combattes vun contra l'alter l'esercit franco-Spagnaspagnoeu e quell di Austriach e Piemontes. La battaglia l'ha vist la vittòria del segond.

Finida la segonda guerra de la Slesia fra el Federich II de Prussia e 'l Francesch I de Lorena con la Pas de Dresda, l'impegn militar in Italia l'è cressuu, perchè el leaa de l'Austria, el re sardagnoeu Carl Emanuel III el combatteva contra i Spagnoeui e i Frances. I trupp di quij chì, s'ceraa a nòrd del arent a Piasenza, che cuntaven de 40.000 soldaa al comand di generai Jean-Thierry du Mont, cont de Gages (per la Spagna) e Jean-Baptiste Desmarets, marches de Millebois (per la Francia), hann taccaa i fòrz auster-piemontes, che eren sòtta el comand del princip Giusepp Venceslaa del Liechtenstein, ma n'hinn staa battuu e gh'hann avuu de retiràss in su la riva de dritta del fiumm.

Dòpo questa battaglia, che l'ha azzeraa i vantasg ottegnuu di franco-spagnoeu con la vittòria de l'ann prima a Bassignana in sul Taner, l'Austria l'è riessida gradualment a mandà foeura i Frances e i Spagnoeui de l'Italia del nòrd, cont el finì la guerra in Italia. El success de Piasenza l'ha faa el para cont i vittòri contemporani de la Francia in Belgi, a Lauffeldt e a Roucoux. I ducaa de Parma, Piasenza e Guastalla, conquistaa di Austriach dòpo quella battaglia chì, hinn staa restituii in cambi di terr olandes rioccupaa di trupp frances.

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]