Batasg del Tesin

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda

El batasg del Tesin a l’è vun di prum batasg de la Seconda Guerra Punega, in del che l’armada cartasginesa, sota el comand de l’Annibal l’ha vensgiud contra l’armada romana, comandada dal consol Publius Cornelius Scipio.

In de l’otugn del 218 p.C. l’armada cartasginesa l’è vegnuda sgiò dai Alp in de la fertila vall del fium Padus (Pò). In del november del 218 p.C. el consol Publius Scipio l’ha scercad de fermà l’Annibal. Senza specià el ruv de l’olter consol insema a la part pussee granda de l’armada, lu l’ha dad battasg a l’Annibal aproeuv al fium Tesin, però l’è stad desconfid. Domà grazzia al so fioeul de 17 agn, anca lu Publius Cornelius, l’è riussid a salvass.

I roman inn riussicc a retirass a Placentia (Piasenza) e despoeu versa el fium Trebia. Despoeu la desconfitta di roman i gai hann tacad su de passà da la part di roman.

Foncc[Modifega | modifica 'l sorgent]

La font pussee importanta che la descriv el batasg del Tesin, l’è i “Storie” del Polibius (II secol p.C.) e la “Storia de la fondazzion de la zità” de Titus Livius (I secol p.C.). I oeuvre di autor pussee antigh, coma quelle di roman Quintus Ennius, Quintus Fabius Pictor, Lucius Cincius Alimentus, Marcus Porcius Cato, Lucius Coelius Antipater, Valerius Antias, Quintus Claudius Quadrigarius, e di storegh filocartasgines coma el Sosylus de Lacedaemon e el Philinus de Agrigentum in part s’inn conservade a tochetit piscinit e in part i s’inn conservade per nagota.

L’informazzion in su de lor l’è despess contraditoria e impiegnida de falle. Tra i presg di oeuvre del Polibius el se poeud scità la bona cognoeussenza di facc insema al metod critegh de selezzion di foncc, menter tra i falle el se poeud scità i simpatie in confront di roman e in di confront de la razza del Scipio. I oeuvre del Titus Livius, second el S. Lancel, i gh’hann de vesser credude cont atenzion desgià che l’autor el simpatizava per i roman. Coma olter lavor el Titus Livius l’ha vivud sossen pussee tard di evencc descrivud in di soe oeuvre e l’è probabel fess che el dovraмa i oeuvre del Polibius per cuntà su la guerra de l’Annibal. Per el studi di guerre puneghe el s’ha anca de remarcà el varè di oeuvre “La storia romana” de l’Appianos de Lissandria, “La geografia” del Strabon, “I vite parallele” del Plutarch, “La storia sgenerala” del Sgiustin, “I du liber di guerre romane” del Lucius Annaeus Florus “I famos condotier forester” del Cornelius Nepot.

Preistoria[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de l’otugn del 218 p.C. l’armada cartasginesa l’è vegnuda sgiò dai Alp in de la fertila Pianura Padana. L’obiettiv de la traversada di Alp l’è stad ciapad a car prezz. Se durant el prinzipi de la spedizzion l’Aniball el gh’haveva a disposizzion 80 mila soldacc de fanteria, 10 mila cavajer e 37 elefancc, in Itaja lu l’è riussid a fà ruvà domà 20 mila fancc, 6 mila cavajer e domà on quai de elefancc.

218 a.C.: la marscia de l’Annibal daNova Carthago a l'Itaja de Mezzanocc, fina al sconter cont l'armada romana del Scipio (pader de l'African) al Tessin.

El Scipio l’è partid da la boca del fium Rodan per ruvà a Pisa, despoeu de vessess mètud a comand de dò legion. Despoeu d’havegh savud che l’Annibal l’è in Itaja el consol el s’è moeuvud cont success a Placentia, per poo blocà gliò i cartasgines e per permèttegh no de reposass. Despoeu de vesser vegnud sgiò dai Alp, a causa di calcoi fallacc di roman, l’ha dad ai so soldacc on quai di de repos. I cartasgines hann conquistad la capitala de la tribù di tauritt (el futur Turin) che hann refusad la lianza cont lor, despoeu on’assada de tri di. El ruv de l’Annibal a Roma a l’era ona roba che i roman i se speciaven no. Quest chi l’ha menad al fallì del pian de guerra roman, che el considerava mìa la presenza del nemis in terra italega. Coma resultad i cartasgines inn riussicc a reciapass despoeu i perdude e a mantegnì l’inizziativa stratesgega. I senator hann subet reciamad el second consol Tiberius Sempronius Longus da Lilybaeum. El consol a soa voeulta l’ha subet deslenguad la flotta e l’ha fissad coma sit de retroeuv per i so soldacc Ariminum.

La Gallia cisalpina, teater di operazzion de l'otugn del 218 p.C.: da la rebejon di Boii con l'assada di Mutina, ai vensgiude de l'Annibal al Tessin e al Trebia.

On quai de tribù galleghe i hann tacad su de passà da la banda di cartasgines, però la presenza di roman la dava fastidi ai oltre tribù de liass cont lu. El Scipio l’ha traversad el Tessin, grazzia al pont che ai temp l’è stad trad in pè de recent, despoeu d’havegh lassad ona division mìa granda per fagh la vardia. Intratant l’Annibal el se moeuveva longh i rive del Padus.

Pruma del battasg[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Scipio l’è passad a la riva de manzina del Padus per poo fermass arent al sit in del che el ghe se tra denter el Tessin. Da quell moment gliò la soa armada la controllava i strade a Mezzanocc del Padus dai che el gh’haveva de passà l’Annibal, el che se l’havress voeurud traversal inscambi, da ona part el s’havress retroeuvad denacc a Placentia, menter da l’oltra i roman havressen poeudud menassal da la banda laterala e da dedree. Nepunemanch el Scipio l’ha preferid de lassà la soa posizzion comeda, forsi per fà inscì che l’Annibal el poeudeva no traversà el fium. Coma olter lavor, intratant l’era adree a vegnigh l’armada del Sempronius, motiv del che el Scipio el poeudeva mìa permètegh de ciapass tuta la gloria. Per quest el Scipio l’ha ordenad de traversà el Tessin per poo tegnì on descor a la soa armada. Lu l’ha fad notà che i cartasgines sgiamò in passad inn stacc desconficc dai roman e che a part quest, in quell moment gliò i eren anca strach e decimacc a causa de la traversada di Alp e che donca el battasg contra el condotier cartasgines el poeud fornì domà cont ona vensgiuda romana. Quest descor chi l’haveva fad el so effet, motiv del che i lesgioner hann tacad su de scercà battasg cont entusiasm.

In questa situazzion chi l’Annibal l’ha sotalinead in d’ona manera particolera l’importanza de la preparazzion psicolosgega di soldacc. Per questa reson chi, tra i prisoner montagner che inn stacc ciapacc durant la traversada di Alp, inn stacc selezzionacc quei pussee sgiovin e resistencc. Pruma de questa soa dezision chi, lor i vegniven tratacc in d’ona manera sossen dura. L’Annibal l’haveva ordenad de menà di cavai, di arm e di mantei. Poeu an’mò travers i voltador el s’è revolt ai prisoner per demandagh de partezipà ad on duell, el vensgidor del che l’havress poeu ciapad i materiai che inn stacc mètud in mostra, menter el perdent, grazzie a la mort el se sariss liberad dal tratament crudel. La proposta l’è stada acetada da tucc, e desgià che i prisoner i eren in sossen, hann dezidud de tirà a sort.

Despoeu la fin del duel l’Annibal l’ha fad an’mò on olter descor a la soa armada, el contenud del che l’è scrivud in manera sintetizada in di lavor del Polibius e in d’ona manera pussee detajada dal Livius. Lu el diseva che lor i haveven apena vidud la materializazzion del lor medem destin, ciovè el vensger opura el fornì da viv in di magn del nemis. A part quest l’Annibal l’haveva anca sotalinead che sota el so comand i s’eren sgiontacc i veteran de l’Hispania, quand che el Scipio inscambi, al che la ghe calaria l’esperienza, l’havress menad in battasg di leve noeuve. A la fin del descor l’Annibal l’havress invidad i so omen a troeuvà dent de lor medem ona granda forza del voeurè per vensger.

I roman i haveven fornid de trà in pè el pont in sul Tessin, cont el fin de passà a l’oltra riva del fium. L’Annibal da part soa l’ha mandad zinchzent de numidegh capitanacc dal Maharbal a sachesgià i terre di liacc di roman, cont la proibizzion però de fà inscì in di i terre di gai. Quand che da lu inn ruvade i notizzie del vesinass di roman, l’Annibal che el se troeuvava aproeuv al sit de Victumul, l’ha dezidud de reciamà el Maharbal per poo tegnì on descor a lu e ai so omen, in del che el gh’haveva impromètud di premi per el varè guerrer. A ciaschedun di so guerrer l’Annibal l’haveva impromètud di toch de terra, l’esenzion dal pagament di tasse sia per lor che per i lor descendencc, la zitadinanza de Cartasgin per chi l’havress did de voeurella, ai s’ciav la libertà, e ai padron du s’ciav coma compensazzion. Despoeu, seconda el Titus Livius, poo d’havegh ciapad cont la soa man de manzina on bessot, e cont la man de drecia ona preja, l’Annibal l’ha invocad i Dee per fà inscì che i sibien testimon del fad che se lu el mantegnarà no la soa impromètuda, cont lu la sucedarà l’istessa roba che la sucedarà al bessot. Subet despoeu de quest l’ha colpid el nimal cont la preja e el gh’ha s’cepad el coo.

In del terz di despoeu che i roman i hann traversad el Tessin e inn ruvacc in su l’oltra riva, el Scipio insema a la soa cavalleria e i velites l’è andad ad ispezzionà i posizzion di cartasgines. Pussee o manch in de l’istess moment el gh’è vegnud incontra l’Annibal insema a la soa cavalleria apò lu.

I forze di bande[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tucc i du i condotier i dubedaven in manera seria in su i qualità belleghe di proeupi guerrer. Del franch per questa reson chi, l’è probabel che tucc du i hann mìa ciapad cont lor la fanteria (el Scipio l’ha reclutad domà i velites). Quella in su la che lor i cuntaven pussee a l’era la cavalleria, el poeud vesser per el fad che del franch lee a l’era la division de l’armada, pussee in forma.

I cartasgines[Modifega | modifica 'l sorgent]

Da quell che el diseva el Polibius, tucc i cavajer che el gh’haveva a disposizzion l’Annibal i eren particc per on’ispezzion. El se tratava prinzipalment de 6 mila guerrer ispanegh e numidegh che i hann traversad i Alp. Inn stade mìa retroeuvade i foncc che parlen de la cavalleria gallega, nepunemanch l’è probabel che l’Annibal medem l’era insema a di cavajer gallegh. A sgiudegà dal fad che l’Annibal l’è riussid a mandà 500 cavajer numidegh per el forasg, el se poeudariss dì che la soa cavalleria l’era numerosa. Nepunemanch i forze del Scipio, a nivell numeregh i superaven quelle del condotier cartasgines coma minem de trè voeulte.

Durant el vesinass di nemis l’Annibal l’ha ordenad ai so soldacc de mètess in posizzion de combater. El Zenter de l’armada cartasginesa l’era ocupad dai cavajer iberegh armacc in d’ona manera pesanta, menter in di fasce i gh’eren i cavajer numidegh, la mission di che l’era quella de colpì l’armada romana in di retrovardie.

I roman[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Scipio el gh’haveva on’armada de 15 mila fancc (i che i partescipaven in del battasg domà in part), 600 cavajer roman, 900 cavajer di liacc e pussee o manch du mila cavajer gallegh. In di prume file del so regiment el Scipio l’ha mètud i tirador del giavellott (i velites) e la liada cavalleria gallega, apos di che i gh’eren i cavajer roman e i olter liacc.

El batasg[Modifega | modifica 'l sorgent]

I do armade i s’inn incontrade de stich e ciascheduna de lor l’ha savud del vesinass del nemis dai dense nigole de polver, despoeu de che i hann tacad su de mètess in posizzion di combater. El battasg el gh’ha havud sit a Mezzanocc de la riva manzina del Padus, tra i so fluencc Tessin e Sesia, pussee o manch a la medema distanza tra lor du. El se pensa che el battasg el saria sucedud aproeuv a Lomell.

I verser i segutaven a vesinass el vun a l’olter. I tirador di preje roman inn riussicc amalastant a tiralle vuna voeulta, poeu de che i gh’hann havud nissuna oltra scernida che retirass in di “corridor” tra i lor division cavalleresche, desgià che i hann tacad su a vesinass i cavajer cartasgines armacc in manera pesanta. Da quell moment gliò in del batasg l’ha tacad su de agì la cavalleria romana che la s’è mètuda a combater contra la cavalleria di cartasgines. Sossen cavajer cartasgines i se mes’ciaven tra de lor, per combater contra i velites e da quell moment gliò a poeugh, el battasg el s’è trasformad in d’on sconter tra cavajer e fancc de tute i do i bande.

I cavajer numidegh inn andacc intorna ai roman in su i fasce per poo atacai de stich in di lore retrovardie, indova i gh’eren i velites. Tra i file di roman l’è tacad su el panegh. Per on poo de temp la cavalleria romana la riussiva a trategnì l’atach di numidegh, però a la fin i hann cedud apò lor e hann dezidud de retirass. Durant quest panegh chi el Scipio l’è stad ferid, però l’è stad salvad dal so fioeul. Seconda el Celius Antipatrus, el consol l’è stad salvad da on s’ciav ligur. El Polibius el dis anca lu che el consol l’è stad salvad dal so fioeul, in de la soa descrizzion di evencc storegh del 210 p.C. e el spescifega d’havegh sentud questa storia chi da part de l’amis del fioeul del Scipio, Gaius Lealius.

Consequenze[Modifega | modifica 'l sorgent]

I se cognoeussen mìa di informazzion prescise in su i perdude de tute i do i fazzion. L’afermazzion del Polibius per el che i roman i havressen danesad i cartasgines in manera pussee greva de quell che inn stacc danesacc lor, seconda l’opinion del storegh E.Rodionov, in d’ona manera palesa la correspond no a la realtà.

L’Annibal el se speciava che el Scipio insema a la soa fanteria, el sarà a brev pront a combater contra de lu. Desgià che l’Annibal el gh’haveva a disposizzion domà la cavalleria, lu l’ha dezidud de renunzià de ciapà d’atach l’accampament roman. La cavalleria a disposizzion de l’Annibal a l’era poeuga e per questa reson chi l’ha dezidud de retirass. De nocc l’armada romana l’ha lassad el so accampament per dirisgess, seconda el Polibius, versa l’oltra riva del Padus cont el traversà el pont. El poeud vesser che i roman, pruma i hann traversad el Tessin grazzia al pont per poo dirisgess cont on pont de barche versa l’oltra riva del Padus. Menter i roman i se vesinaven a Placentia, l’Annibal l’è vegnud a savè che lor inn andacc via. Despoeu che lu el s’è vesinad al Tessin i roman i eren sgiamò assee lontan, menter el pont inscambi a l’era sgiamò destrugad. I cartasgines inn riussicc a imprisonà domà 600 roman ai che l’è stad ordenad de restà a fà la vardia al sit de traversà el fium. L’Annibal el s’è dirisgiud a Matena desgià che el gh’haveva intenzion de traversà el Padus. Per du di i cartasgines i naven su el fium fina a quand che hann dezidud de troeuvà on sit comed per trà in pè on pont de barche. Intratant, da l’Annibal inn vegnud i embassador di tribù galleghe cont di proposte de amiscizzia, de iut e de sgiontà i forze contra Roma. El so pian donca l’è tacad su a realizass desgià che i tribù vassalle de Roma i haveven comenzad de passà da la part de Cartasgin. Durant el traversà, la cavalleria cont pass celerad la s’è vesinada fess a Placentia. In del terz di despoeu el traversà, a Placentia la s’è vesinada tuta l’armada cartasginesa, la che intratant la s’era mètuda in posizzion de combater. Nepunemanch el Scipio l’ha dezidud de responder no, motiv per che l’ha mìa ordenad ai so soldacc de sortì da l’accampament. De nocc i gai, cont intenzion de passà da la part de l’Annibal i hann fad on massacher in d’on canton de l’accampament roman e inn scapacc.

Desgià che el Scipio el gh’haveva scagg che i gai i havressen organizad ona rebejon de massa, el consol roman l’haveva dezidud de retirass an’mò pussee. L’Annibal a quell punt gliò l’ha ordenad a la soa cavalleria numidega de tegnill adree, però i numidegh che i haveven trasad trop temp a bercamenass in de l’accampament roman bandonad, inn mìa riussicc a ciapà i roman i che a lora voeulta, intratant i s’eren fermacc cont l’havegh formad on accampament noeuv, aproeuv al fium Trebbia per specià el vesinass de l’armada del Tiberius Sempronius Longus.