Bargniff

De Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Quell articol qì l'è scrivud in Lombard, ortografia SL.
Imajen de fantasia del Bargniff

El Bargniff l’è un esser lejendare de la tradizion lombarda. Se dix qe al viv vixin a l’aqua, specialment ai pantan arent al Po. De solit al se scond sota ai ponts, e al salta fœra a l’improvisa quand qe vargun al ge passa vixin, de sira o de noit.

I dix qe al someia a un çat grand e gross come un tor, con la pell virda, duu œgg come do brasqe luxente, qe al fa stremir doma a vardar-l. Vargun però el cunta sœ qe al g’ha la forma de un ors.

El Bargniff l’è istruid come un dotor, ma l’è dispetos e a volte anca cativ. Quand qe al riess a fermar vargun qe al passa vixin a l’aqua o al traversa un quai pont, ge piax far-g un indovinell. Qi l’è bon de responder-g jœst, el Bargniff al la lassa passar, qi invece al sa miga la risposta, al la sbat jo dal pont, dent ind l’aqua, al ge salta adoss e al taca a gignar, col ris’c de far-l negar.

Prima de far l’indovinell, el Bargniff al dix sœ una filastroca. Ge n’è diverse version, tipo qesta qé:

“Sota el pont de s’ciff e s’ciaff
g’è ‘l Bargniff Bargniff Bargnaff
g’ha la vesta virdisina
grand dotor qi l’indovina!”

Dopo al començava a dir sœ el so indovinell, e de solit i era ben poqi qei qe i reussiva a responder.

Per qella rexon qé, la jent del Po la circava de traversar miga i ponts e i pantan de noit, e quand propes ge tocava far-l, i la fava de fressa, e i se la dava a gambe levade quand qe i sentiva un romor sospet. Defat se i sentiva l’aqua qe la se muviva, l’era mei cambiar strada, perqè podiva dar-s qe el Bargniff l’era lé vixin, e se al saltava fœra, i podiva far una brœta fin.

Bibliografia[Modifega | mudìfica 'l sorgènt]

  • Alberta Dalbosco e Carla Brughi, Entità Fatate della Padania, Edizioni della Terra di Mezzo, Milano, 1995