Frascon

De Wikipedia
(Rimandad de Aspidistra)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Aspidistra
occ.: Frascon
or.: ?
Aspidistra eliator
Aspidistra eliator
Classifigazion sientífiga
Regn: Plantae
Division: Magnoliophyta
Clas: Liliopsida
Ùrden: Asparagales
Famìa: [[Convallariaceae]]
Zèner: Aspidistra

El frascon (in la classificazzion scientifica "Aspidistra", de la lengua greca antiga ασπίς, aspís, per dì scud, per via de l'aspètt di foeuj) a l’è ona pianta ornamentàl originaria de l'Asia orientàl (Giappon, Cina e Himalaya) e de l'Africa. I speci pussée sèpantegàa hinn l'Aspidistra elatior, l'Aspidistra typica, l'Aspidistra caespitosa, l'Aspidistra linearifolia, l'Aspidistra tonkinensis e l'Asèpidistra lurida. L’è on géner de la famiglia di Convallariacei (in precedenza ciamàz Liliacei); l'era pòch apprezzada in di temp indrée, de recént l’è stada rivalutada per la soa robustèzza e la soa adattabilitàa a ògni tipo de clima e situazión, la soa altèzza la po’ raggióng pressappòch i 70 cm e la pò vèss coltivada tant in di vas quant ind la piena tèrra, in di zòn del clima minga tròpp frècc riparada de l’ombrìa di alber o di arbust con la giontada de torba, sabbia e de materiàl inért bon per el drenagg.

La pianta de l’Aspidistra la gh’hà on rizòma carnós, di foeuj largh e dur de color verd fòrt, lùster e sempervérd; di varietàa gh’hànn di foeuj con di scannelladùr bianch (Aspidistra lurida). I fior, che cressen quasi taccàa a la tèrra, hinn nò vistós, e despèss scondùu per via del fojàmm (per quèst gh’è quajvun che ‘l cred che la butta minga di fior), de color pórpora-brunéngh, di vòlt con di smaggettìn ciàr, sboggen d’estaa e generen ‘n borlin negraster.

I aspidìster hinn di piant molto veggión che pòden viv pussée de cent agn[1]. El sò nòmm l’è diventàa famós per el scricciàtt George Orwell in del romanz L'aspidistra la fiorirà (Keep the aspidistra flying, 1936).

Coltivazion[Modifega | modifica 'l sorgent]

L’è ‘na pianta molto rùstega e veggióna, la se adatta a qualsesia tipo de terrén o esposizión e mai al sol dirètt, la sopòrta di clima con di escursión tèrmich (da -5° a +40°C) anca se la gh’hà paura di fòrt gelàa. A se pò doprà del terrùsc universàl drenàa de bon [2]. L'Aspidistra la gh’hà besògn d’on'ingrassaudra mensìl d’estaa con de l’ingrass mineràl slongàa in de l’acqua di dacquàd. La domanda pòch de acqua, la resìst ben a di perìod curt de siccità, i dacquàd d’estaa gh’hànn de vèss effettuàd quand che ‘l terrén l’è succ, e poeu srarìd d’invèrna.

I trapiànt d'on vas a ‘n’àlter gh’hànn de vèss eseguìi a la fin de l’autun domà se i radìs hànn occupà tutt l spazi disponìbil. La moltiplicazion l’è per división di scèpp in primavera, cont el piantà sùbit i noeuv piant, se gh’en è de frutt frèsch se pò sominà in autun.

Disgrazi[Modifega | modifica 'l sorgent]

I ragg del sol tròpp fòrt pròvochen on rallentamént sensìbel de la créscita e ona scoloridùra di soeuj.

In condizion de l’ambient sfavorévol i aspidister pòden subì di attàch di coccinili e di àfide; in di terrén pòch drenàa pòden vèssegh di marsciùr per via di attàch di fung.

In di appartament hinn frquent i attach di vérmen.

Note[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Aspidistra - Piante da appartamento - Caratteristiche e Colt. URL consultad in data 26 maggio 2020.
  2. Rita. it-IT Aspidistra: Consigli, Coltivazione e Cura. 2019-03-07. URL consultad in data 2019-03-07.