Apostuj Capitel Vündes

De Wikipedia

Lombard Occidental

Quel articul chì l'è scrivüü in Lumbard, cun l'urtugrafia insübrica ünificada.

Apostuj[Modifega | modifica 'l sorgent]

La Parola de'l nost Signur ciapada inscí cuma l'è de'l Növ Testament e vultada adess del test uriginal grech in del nost parlà Insübregh del didincö.

Capitel Vündes[Modifega | modifica 'l sorgent]

1E i apostuj e i fradèj che eren in de la Giüdea hann sentii che anca i naziún hann ricevüü la parola de Diu.
2E quand Peder l'è naa sü a Gerüsalèmm, quij de la circuncisiún raculaven cun lü, 3disend che l'era naa denter cun omen che gh'aveven incircuncisiún e l'ha mangiaa cun lü.
4E despö che l'ha cumenzaa, Peder el ghe spiegava in d'urdin, disend: 5 «Mì seri dree a pregà a la citaa de Giafa e huu vedüü in d'un stüpúr[1] una visiún che un quaj atrèzz vegnend giò cuma un grand lenzöö, mandaa giò del cél a i quater cantún, e l'è vegnüü fin a mì. 6Despö che en huu fissaa i ögg, la vardava, e huu vedüü i animaj de quater sciamp de la tèra, i besti, i retij e i üsèj del cél. 7E huu sentii una vús che la m'ha dii: Despö che te se see levaa sü, Peder, maza e mangia! 8E huu dii: Per nagott, Signúr, perchè nissüna roba prufana o impüra l'è mai naa denter a la mia buca. 9E una vús del cél l'ha respundüü una segund völta[2]: I robb che Diu l'ha faa pür, fee no tì prufànn. 10E chèst l'è sücèss per trè völt, tüsscoss hinn staa ciapaa de növ al cél. 11E varda, sübit trii omen s'hinn presentaa a la cà in de la qual serum, mandaa a mì de Cesarea. 12E 'l Spirit el m'ha dii de nà cun lur, giüdegand nagott. E anca ses di chèst fradèj hinn naa cun mì, e sèmm naa denter a la cà de l'omm. 13E 'l m'ha cüntaa sü[3] cuma l'aveva vedüü l'angiul in de la sua cà che 'l s'è staa in pee e l'aveva dii: Manda quij personn[4] a Giafa e invida[5] Simún, che l'è suranuminaa Peder, 14che 'l te dirà paroll per i quij te saree salvaa, tì e la tua cà. 15E quand avevi cumenzaa a parlà, el Spirit Sant l'ha burlaa giò sü lur propi cuma sü nümm in del prenzipi! 16E me sun regurdaa la parola del Signúr cuma l'ha dii: Menter Giüann l'ha batezaa cunt aqua, vialter sarii batezaa cunt el Spirit Sant. 17Dunca, se Diu 'l gh'ha daa 'l medemm regall propi cuma a nümm che èmm credüü in del Signúr Gesü Crist, chi seri mì, capaz d'impedì Diu?».
18E despö che hann sentii chèstcoss, hinn staa quiètt e hann daa gloria a Diu, disend: «Dunca, anca a i naziún Diu l'ha daa revedimént a la vida!».
19Dunca, quij che hinn staa sperdüü de la tribulaziún che l'era sücess a Stefan hinn passaa fin a la Fenicia[6], Ciper e Antiochia, parland la parola a nissün se no dumà a i Giüdee.
20E gh'eren quij di omen de Ciper e di Cirene, che despö che eren vegnüü a Antiochia, parlaven, predicand el Signúr Gesü, anca a i Elenist. 21E la man del Signúr l'era cun lur, e un grand nümer che l'ha credüü l'ha giraa al Signúr.
22E la parola[7] l'è stada sentida a i urègg de la gésa che l'era a Gerüsalèmm sü lur, e hann mandaa föra Barnaba fin a Antiochia. 23Lü, despö che l'era staa riaa e l'aveva vedüü la grazia che l'era de Diu, la gh'ha avüü letizia e l'ha incuragiaa tücc in del pruposit del cör a restà in del Signúr, 24perchè l'era un bun omm e pièn del Spirit Sant e de la féd e una fola tant assee l'è staa giüntaa al Signúr. 25E l'è naa föra a Tars per cercà Saul, 26e quand el l'aveva truaa, l'ha menaa a Antiochia. E 'l gh'è sücess che vegniven insèma in de la gésa anca per un ann intrégh e hann insegnaa una fola tant assee, e hann ciamaa[8] prima a Antiochia i discepuj «Cristian».
27E in di quij dì, prufètt hinn vegnüü giò de Gerüsalèmm a Antiochia. 28E despö che 'l s'è staa levaa sü, vün de lur, de nomm Agab, l'ha daa un sègn per mèzz del Spirit che la ghe sarìa staa una granda carestia in de l'intrégh impéri[9], che l'è sücess suta Claudi. 29E i discepuj, cuma quajdün el gh'aveva di mèzz, ognidün de lur, hann determinaa[10] in del servizi de mandà quajcossa[11] a i fradèj che staven de cà a Gerüsalèmm; 30e anca hann faa chèst, avendula mandaa a i anziann per la man de Barnaba e Saul.

  1. o estasi
  2. leteralamént, de segund
  3. o nunziaa
  4. el test grech el manca quij personn
  5. o fa ciamà
  6. el mudèrn Liban
  7. o nutizia
  8. o hinn staa ciamaa
  9. leteralamént, mund
  10. o decidüü
  11. el test grech el manca quajcossa

Navigaziun[Modifega | modifica 'l sorgent]