Antisemitism

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El nas ebraich, tipegh del stereotip sgiudee: despess l'è doperad di antisemita ma l'è doperad anca domà per scherzà o di sgiudee midem 'me element de identità

L'antisemitism (anca ciamad sgiudeefobia o antiebraism, desgià che i sgiudee inn minga i unegh popoi semitegh) a l'è el pregiudizzi, la pagura o l'oeudi per i sgiudee, sia in sens etnegh che religios.

La parolla l'è stada inventada del nazzionalista todesch Wilhelm Marr, 'me sinonem de oeudi per i sgiudee in d'un test indova che 'l sostegniva che 'l germanism l'havaria batud el sgiudaism. A bon cunt, de oeudi per i sgiudee, despess acusad de cospirà contra i alter, se 'n ved in tuta la storia di omen: vari ram del cristianesim e l'Islam hann mostrad, e despess mostren, antisemitism in di so scrit e tesi, a partì del 1800 in Europa a gh'è stad propi tant de 'sto sentiment chi, con pogrom che capitaven despess e, infin, l'Olocaust di nazista. Al dì d'incoeu el gh'è propi tant de antisemitism in del mond islamegh, menter in quell ocidental, dopo del Terz Reich, a l'è men spantegad, anca se l'è dree a cresser.

In del Ducad de Milan el Galeazz Maria Sforza gh'haveva mitud l'oblegh per i sgiudee de meter un quajcoss che i identificava 'me tai.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vos corelade[Modifega | modifica 'l sorgent]