Aljaksandar Lukašenka

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
Lukašenka in del 2023

Aljaksandar Ryhoravič Lukašenka (Аляксандар Рыгоравіч Лукашэнка), mej conossuu col nomm russ de Aleskandr Grigor'evič Lukašenko (Александр Григорьевич Лукашенко; Kopys', 30 d'agost del 1954) l'è on politegh bieloruss, president del sò paes a partì del 1994.

Biografia[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lukašenka l'è nassuu a Kopys', on paes arent a Vicebsk. L'ha studiaa e 'l s'è laureaa a Mahilëŭ a vint ann (in del 1974) e l'è staa soldaa de l'esercit sovietegh (ai temp gh'era anmò l'URSS) in del 1975-1977 e in del 1980-1982. Lassaa l'esercit, in del 1985 l'è staa eleggiuu direttor de la Sovchoz, la granda fattoria del Statt. In del 1990 l'è staa eleggiuu deputaa del Soviet bieloruss. L'ha fondaa el partii Comunista per la Democrazia. El sostegn de vess staa l'unegh a votà contra l'accordi che 'l vedeva la fin de l'URSS e la nassida de la CSI.

In del 1994, a la prima votazion democratega de la Bielorussia l'ha ottegnuu al primm turno el 46% di vot; al ballotagg (el des de luj) el gh'ha 'vuu el 80% e inscì l'è vegnuu president.

Come president, l'ha faa ona gran lotta contra la corruzion e l'ha provaa a fermà la crisi economega del paes, che 'l pativa per el passagg al capitalismo. Ma già che la Bielorussia la gh'aveva minga di bei resors economegh, Lukašenka l'è tornaa a ligàss a la Russia.
In del 1996, settanta di 110 deputaa del Parlament hann provaa a accusà Lukašenka de vess andaa contra la Costituzion: per resposta, lù l'ha faa sù on referendum col qual el s'è faa slongà el mandatt de president de quatter a sett ann. L'ha vinciuu cont el 70% di sì, ma i organizzazion internazionai disen che la votazion l'è stada truccada de bon. Coi sò noeuv poder l'è riessii a scascià via vottantanoeuv deputaa di quai el se fidava nò. I Statt Unii e l'Europa hann refudaa de recognoss l'esit del referendum.

In del 1998 la Banca Central Russa (l'unega a trattà anmò con la Bielorussia per i quistion economegh, perchè 'l paes el gh'aveva pù i finanziament del Fond Monetari Internazional e de la Banca Mondial) l'ha desmettuu de trattà col rublo bieloruss, e inscì el paes l'è finii in bancarotta. Allora el Lukašenka l'ha ciappaa lù el controll de la Banca Central Bielorussa e 'l s'è miss a controllà l'economia pussee personalment. In del 1998 l'ha scasciaa via del Paes i ambassador de Francia, Italia, Regn Unii, Statt Unii, Germania, Grecia e Giappon. In 'sta manera chì, la Bielorussia a l'è stada isolada anmò pussee del rest del mond.

In del 2001, a la fin del sò primm mandatt presidenzial, Lukašenka el s'è candidaa anmò, e l'ha vinciuu al primm turno. L'OCSE l'ha ditt che però l'era minga stada ona votazion corretta. Lukašenka l'è staa però sostegnuu del governa russ del Vladimir Putin.
In del 2004 l'ha propost on referendum per toeu via la regola che on president el pò fà domà duu mandatt: l'ha vinciuu cont el 79%, ma anca in 'sto cas ona motta de organizzazion internazionai l'ha ditt che gh'è minga stada tanta democrazia in de la votazion. Inscì però Lukašenka l'ha poduu candidàss ancamò in del 2006, per la terza voeulta: l'ha vinciuu cont el 82% e, compagn di alter voeult, in Occident hann ditt che l'era minga stada on'elezion onesta. I oppositor hann protestaa, ma gh'è staa nient de fà.

Lukašenka l'è staa eleggiuu anmò 'na voeulta in di elezion anticipaa del 2010, semper cont i stess polemegh.

Ligna politega[Modifega | modifica 'l sorgent]

Lukašenka e Putin

Lukašenka a l'è staa ciamaa "l'ultem dittador de l'Europa": tucc i paes occidentai (denanz a tucc i Statt Unii) gh'hann minga di bei rapport con lù. L'ha faa eccezion el president del Consili italian Silvio Berlusconi, che l'è andaa a trovàll in del 2009 e 'l n'ha parlaa ben. Istess el var per la Russia, che la gh'ha semper avuu on bon rapport cont el paes vesin.

Quei che 'l sostegn disen che l'ha salvaa l'economia bielorussa de la crisi che la gh'era stada dopo la fin del comunismo: el PIL el saria cressuu de brutt, anca se l'è cressuda l'inflazion.