Rit ambrosian

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
El Dom de Milan, gesa mader de tucc i ambrosian

El rit ambrosian a l'è un rit liturgegh de la Gesa latina, doperad ofizzialment in la pupart de l'arcidiocesi de Milan e in d'una quaj banda che un temp ne catava part. Al dì d'incoeu se trata de l'unegh rit doperad comunement in ocident a vesser diferent del rit roman e a vesser doperad in del so areal storegh, e l'è stad reformad in bas ai disposizzion del Concili Vatican II: el gh'ha donca anca una soa version de la messa vetus ordo, ciamad rit ambrosian antigh. A l'arcivescov de Milan ghe speta el titol de capo del rit ambrosian.

Origin e storia[Modifega | modifica 'l sorgent]

La messa in rit ambrosian antigh a Sant Ambroeus a Legnan

El ciapa el nom del Sant Ambroeus, che el gh'ha havud un gran roeull in del desvilup de quell rit chi, che però el gh'ha anca di alter element dent de prima e l'è stad formalizad de l'Eusebi de Milan. Quand che el papa Grigoeu I, vers la fin del secol VI, l'ha ordenad a tuta la gesa latina de doperà la liturgia romana, l'è stad bon de resister, insema a di rit compagn de quell mozarabegh. Pussee inanz, el papa Adrian I ghe conferma el dirit de l'arcidiocesi a tegnì el so rit, contra i pretese del Carlo Magn de unifegà a nivell de liturgia el Sacher Roman Imperi. Segond la tradizzion el Papa el saria stad a favor de toeull via, ma inscì de s'cepà no la gesa l'ha tirad arent un concili, indova che l'Eugeni de Milan, inluminad dopo havé visitad la tomba de l'Ambroeus, l'ha difendud el rit e, quand che i do messai roman e ambrosian s'inn dervid miracolosament innanz ai vescov, hann scernud de tegnìi tucc e du.

In del concili de Trent, indova che inn stad scassad di alter rit compagn de quell patriarchin, doperad fina a Monscia, l'è stad bon de resister, se pensa anca perchè el Papa Pio IV a l'era milanes e 'l Carlo Borromee, anema del concili, l'era l'arcivescov ambrosian. In la bolla pontificia Quo primum tempore el Papa Pio V ghe garantiss a tute i gese locai che doperen un rit de pussee de 200 agn el dirit de tegnìll, roba che la consacra ofizzialment el rit ambrosian e 'l so dirit a vességh.

Cont el Concili Vatican II l'arcidiocesi de Milan la se met lì a adatà el rit ai noeuve indicazzion e a la lengua volgar, e l'è stad un unicum in del panorama di rit diferent de quell roman che, anca se autorizad del Concili, despess gh'hann havud no i risorse o la volontà de vesser adatad. Del 1984 el Carlo Maria Martini gh'ha dad el permess a quei che preferissen la messa vetus ordo de fàlla in la Gesa de San Roch al Gentilin e l'Angelo Scola gh'ha dad a 'sta comunità la Gesa de la Consolazzion a Milan, ghe n'è anca vuna che la fa a Legnan, del 2008 al 2015 in la Gesa de Sant Ambroeus, del 2015 al 2020 a la Gesa de la Madonina e del 2020 inanz in la Gesa de Sant Erasm.

Spantegament[Modifega | modifica 'l sorgent]

Mapa del rit ambrosian

Un temp el rit ambrosian l'era spantegad per la pupart de l'Altitalia, tant de rivà fina a sud de Bologna, ma cont el temp varie comunità che 'l praticaven inn passade al rit roman.

Al dì d'incoeu a l'è prategad in l'arcidiocesi de Milan, foeura che in di parochie del decanad de Monscia (Monscia, Brughee e La Santa), in del decanad de Trevij, in di parochie del decanad de Trezz foeura de quella de Pozz, che el doperava fina al 2002, o ben Busnagh, Colnagh, Concesa, Cornaa, Gresciagh, Port, Roncell, Trescian, Vavar e Trezz midem, oltra ai parochie de Civaa e Varena, i gese in man a orden religios e a l'Università Catolega del Sacher Coeur.

Prateghen quell rit chi anca i parochie bergamasche de Calolz, Cavril, Carenn, Cisan, Valderv, San Paol, Torr de Bus, Vercuragh, Vrera, Bruman, Cassej, Cus, Oeurniga, Santa Brigida, Tavegg, Valtorta e Vedeseta, i parochie lodesane de Colturan e Balbian, tute i parochie noarese de la vall Canobina, indova che l'è stad metud per intregh del 1990 del sinod de la diocesi, e in la diocesi de Lugan i piev de Cavriasca, de Brissagh e di Trè vai ambrosiane.

A Revell, in provincia de Cuni e diocesi de Saluzz, a gh'è un monester di romite ambrosiane de l'orden de Sant Ambroeus ad Nemus che 'l pratega el rit ambrosian.

Prateghe perdude[Modifega | modifica 'l sorgent]

In la diocesi de Com i parochie de Lomazz e Montorfan hann doperad quell rit chi fina, rispetivament, al 1981 e al 1982, in quella de Lod a Riozz el s'è doperad fina al 1978 e in quella de Pavia a Torrveggia, Vigonzon e Zibid al Lamber a l'è stad doperad fina al 2006.

Rit particolar[Modifega | modifica 'l sorgent]

A Frassinee, in la diocesi de Casal, el vescov Germano Zaccheo gh'ha dad el permess de doperà el rit ambrosian in del celebrà i sant patron Ambroeus, Giorgg e l'Assonta. La piev de Frassinee, prima del Napoleon, la partegniva a l'arcidiocesi ambrosiana e ghe stava adree al so rìt.

In del monester de Sant Ambroeus a Praga, volud del Carlo IV, se celebrava in rit ambrosian, cont un permess del Papa Inocenzi VI.

In del comun abruzzes de Pescocostanzo se fa el batesim a l'ambrosiana, tradizzion portada di architet lombard.

Carateristeghe[Modifega | modifica 'l sorgent]

I carateristeghe del rit ambrosian vegnen soratut de 'n fort cristocentrism, volud de l'Ambroeus per lotà contra l'eresia ariana, e un svesinàss ai rit orientai, in del tegnì comunque a ment el rit roman 'me gran font normativa.

La messa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rispet al rit roman, che l'è vesin a quell ambrosian, se poden tegnì a ment 'sti diferenze chi:

Rit de penitenza[Modifega | modifica 'l sorgent]

In di rit al principi, la penitenza la se fà a dì trè voeulte el Kyrie eleison (Signor, pietà), senza mai dì el Christe eleison (Crist, pietà), e l'è semper dida in gregh.

Liturgia de la parolla[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che i letor vann a lensger el so toch in la liturgia de la parolla, ghe domanden una benedizzion al sazzerdot e lu, a trascià el segn de la cros, ghe la dà e 'l dis:

  • "Che la letura profetega ne inlumina e ne jut a la salvezza" se l'è de un liber de l'Antigh Testament
  • "Che la letura apostolega ne inlumina e ne jut a la salvezza" se l'è de un liber del Noeuv Testament
  • "La parolla de Dio ne inlumina e ne jut a la salvezza" se 'l lensg tute e do
  • "La parolla de la Gesa ne inlumina e ne jut a la salvezza" se l'è un test de religion, tant 'me la biografia de un sant
  • "Lesg in del nom del Signor", se el lensg sia la Bibia che di alter test o se se voeul una benedizzion pussee curta

Se in del rit roman a ricever quella benedizzion chi inn domà i diacon, in quell ambrosian tucc quei che lensgen la Parolla de Dio deven havéghela.

Alter rit de la messa[Modifega | modifica 'l sorgent]

Rispet al rit roman, el cred se dis no dopo l'omelia ma dopo l'ofertori: dopo del Vangeli, o de l'omelia se la se dis, gh'è 'n antifona aposta intant che se prepara el corporal e se met sora el calis. La liturgia de la Parolla la finiss semper cont un'orazzion del sacerdott, menter in del rit roman, se gh'è minga l'orazzion di fedei, se passa a l'ofertori. In tra la Parolla e l'ofertori a gh'è anca el scambi del segn de pas, che in del rit roman a l'è apena prima de la comenion: quella roba chi la svesina el rit milanes a quei orientai.

Quand che la forniss la preparazzion di don, el sacerdot ghe domanda no ai fedei de orà inscì che el sacrifizzi che inn dree a fà l'è acetad, e anca la netada di man del pret a l'è facoltativa e, a bon cunt, fada domà in di messe pussee important.

Comenion[Modifega | modifica 'l sorgent]

In del rit ambrosian el prefazzi l'è part del propi, donca in ogni celebrazzion a gh'è un prefazzi diferent, e ghe capita che in d'una quaj ocasion, per esempi in Quaresma, quell che 'l celebra el po scernìnn de diferent.

Per quell che 'l revarda l'orazzion eucaristega, la prima a l'è propi diferenta de l'analoga romana, e ghe n'è do pussee che se doperen obligatoriament per la messa in cena Domini e per la veglia de Pasqua, ma poden vesser doperade anca in alter ocasion.

Ghe cala, rispet al rit roman, la ciamada a l'Agnus Dei intant che gh'è la frazzion del pan: se passa subit a la comenion, desgià che el scambi del segn de pas l'è stad sgiamò fad. Dopo che 'l pan l'è stad s'cepad, gh'è 'n antifona e se dis el Pader Noster, menter in del rit roman de dis subit l'orazzion. L'è anca diferent el salut de auguri che se fa prima de dà l'Eucaristia.

Rit finai[Modifega | modifica 'l sorgent]

Quand che la messa l'è fornida, se dis per trè voeulte el Kyrie eleison, tant 'me al principi, e quand che el pret ghe dis "Vem in pas" la sgent ghe respond "in del nom de Crist" e minga "che rendom grazzie a Dia" tant 'me in del rit roman.

Parament, ared e color[Modifega | modifica 'l sorgent]

El vestì di pret ambrosian l'è minga trop deslongh de quell di pret roman, e 'l capita che i particolarità sien nanca respetad:

  • El diacon el met la stola sora la dalmatega
  • L'amit l'è mitud sora el cames e minga sota
  • Cames, dalmatega, pianeta e casula poden vesser decorade in bas ai color liturgegh, roba che 'l svesina el rit ambrosian a quei orientai
  • La cros petoral l'è tegnuda sora el cames ma sota la pianeta o la casula, inscì de fà minga vedé el cordon che 'l tegn
  • La sotana l'è tegnuda insema de cinch boton e de la fascia, e l'è minga botonada fina in fond 'me in del rit roman
  • La berreta l'è pussee volta de quella romana e 'l fioch ghe l'hann domà i prevost

Per i color liturgegh a gh'è 'sti carateristeghe chi:

  • El ross l'è el color de la celebrazzion del Santissim Sacrament, inveci del bianch: l'è doperad donca el ross in la messa in cena Domini, in del Corpus Domini e in del dì del Sacher Coeur de Gesù
  • In del temp dopo la Pentecost e dopo el martiri del Giovann Batista se dopera el ross, menter in del rit roman se dopera el verd
  • Inveci del vioeula classegh se dopera el color morell
  • In di ferie de Quaresma, foeura del sabet - che l'è minga considerad inscì -, se po doperà el negher
  • L'è minga doperad el roeusa

I campane[Modifega | modifica 'l sorgent]


El cant ambrosian[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per savenn pussee, varda l'articol Cant ambrosian.

El cant ambrosian a l'è ben carateristegh de la liturgia milanesa e 'l gh'ha origin del volé de l'Ambroeus midem, che in la soa gesa l'haveva scernud del 386 de cantà no domà i salmi, come se faseva al temp, roba che la s'è spantegada poeu a la svelta anca in di alter rit.

L'Ambroeus a l'è stad ciamad el pussee musegal di pader, desgià che 'l scriveva lu i test e i museghe di inn e gh'ha mitud una melodia classega, diferenta de quella de la salmodia de origin ebraica, e l'ha scernud el dimeter giambegh e l'antifonia, inscì de fà partecipà pussee i fedei a la celebrazzion eucaristega, cont el cant fad de una banda mascolina e de 'n oltra feminina cont i fiolit, e per fà inscì che 'l fuss debon vert l'ha tolt via i solista e i vocalizzi e l'ha scernud di test sempliss de intender e dì.

Inscì de guarnà la tradizzion ambrosiana de cant, che in di agn la s'è evoluda tant 'me quella gregoriana, a gh'è el Pontifizzi Istitut Ambrosian de Musega Sacra, consociad al Pontifizzi Istitut de Musega Sacra de Roma, che el sinod de l'arcidiocesi gh'ha dad del 1994 el roeull de insegnà el cant e la musega.

El canon del cant ambrosian l'è dent ai volum Antiphonale Missarum iuxta ritum Sanctae Ecclesiae Mediolanensis e Liber Vesperalis, tut e du di agn '30 e dad foeura del benedetin musicolegh Gregorio Maria Suñol.

Rit specifegh[Modifega | modifica 'l sorgent]


Calendari liturgegh[Modifega | modifica 'l sorgent]


Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

Alter proget[Modifega | modifica 'l sorgent]