Ortografia piemontesa

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.

L'ortografia standardizzada piemontesa l'è minga troppa differenta de quella milanesa o quella genovesa.
La trà foeura i sò fondament de la litteradura piemontesa e in sù la parlada de Turin e, in del cors del temp, la gh'ha 'vuu ona quai modifiga (come l'è natural).

I letter e la soa pronuncia[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • A: compagna de la a lombarda.
  • Ä: doperada domà per on quai dialett oriental (compagn del Lissandrin), la reppresenta quell sonn intermedi tra la A e la Ò tipigh de on bell poo de dialett gall-italigh (tanto l'è che l'è doperada per l'istessa robba anca in d'ona quai ortografia di dialett lombard de la bassa).
  • B: compagna de la b lombarda.
  • C: compagna de la c lombarda.
  • D: compagna de la d lombarda.
  • DZ: doperada per pronuncià ben i paroll di dialett pussee settentrionai (ma anca in paroll del Piemontes comun compagn de dzora, cioè "sora"), la sona 'me la z dolza del Comasch (come in mezz).
  • E: compagna de la e lombarda. La pò 'vèggh duu accent: o quell sguzz (é) o quell grav (è).
  • Ë: l'è ciamada terza vocal piemontesa e 'l reppresenta el sonn de la schwa (ə). In di dialett occidentai l'è pronunciada 'me la E muta francesa, menter pussee a est la sona on poo 'me 'na A.
  • EU: compagna del trittongh oeu del lombard.
  • F: compagna de la f lombarda.
  • G: compagna de la g lombarda.
  • H: compagna de la h lombarda.
  • I: compagna de la i lombarda.
  • J: compagna de la j lombarda, cioè cont on sonn semiconsonantigh.
  • L: compagna de la l lombarda.
  • M: compagna de la m lombarda.
  • N: compagna de la n lombarda.
  • N-: compagna de la n- genovesa, cioè 'l sonn /ŋ/, che troeuvom anca in di terminazion de squasi tucc i dialett lombard occidentai foeura del Milanes (per esempi in azion, man...).
  • O: compagna de la o lombarda. Proppi 'me quella, la pò vess o 'na /u/ italiana o anca ona /ó/ (quest ultim sonn a l'esist minga in del Piemontes comun, ma domà in d'on quai parlà arios).
    • On temp se faseva distinzion tra i duu sonn, col scriv la /u/ 'me on ou, ma 'dess l'è stada semplificada.
  • Ò: compagna de la ò milanesa. Proppi 'me quella, la pò vess o 'na /ò/ o 'na /ó/ italiana.
  • P: compagna de la p lombarda.
  • Q: compagna de la q lombarda.
  • R: compagna de la r lombarda. In d'on quai dialett l'è pronunciada proppi 'me quella francesa, e allora el pò succed de vedèlla scrivuda 'me ona ř.
  • S: compagna de la s lombarda.
  • T: compagna de la t lombarda.
  • TS: doperada per pronuncià ben i paroll di dialett pussee settentrionai, l'è pronunciada 'me la z del Comasch (come in stremizzi o giazz).
  • U: compagna de la u lombarda. Proppi 'me quella la pò voeuri dì o el sonn /ü/ del Todesch o, in di dittongh, quell italian de la /u/.
  • V: compagna de la v lombarda. In di dialett del Canavesan, se la se troeuva denanz a on'altra consonant (come in canavzan), l'è pronunciada 'me ona /w/ inglesa. Istess el succed anca in del Piemontes comun se la se troeuva in fin de parolla (in ativ, euv ecc.), proppi istess de quell che 'l succed in del Lodesan.
  • Z: compagna de la z milanesa.

Alter caratteristigh[Modifega | modifica 'l sorgent]

In de l'ortografia piemontesa gh'è minga spazzi per i vocai o i consonant doppi, al contrari de quella genovesa o milanesa. L'uniga consonant doppia che la ven doperada l'è la ss.
I accent vegnen miss:

  • In sù i paroll tronch (compagn di verb: andé, finì).
  • In di dittongh (àut, làit, Piemontèis, quàder).
  • In di paroll che podarien vess pronunciaa mal (sarìa).
    • Gh'è minga besogn de fàll in neuit perchè la EU l'è semper accentada (el var anca se la se troeuva in posizion tronca, compagn de Arbeu).
  • Per fà differenza tra la O dervida e quella sarrada (bòsch).
  • In sui E finai e tonigh, per fà differenz tra quei dervii e quei sarraa (dialèt, podèj).
  • Se 'l se troeuva in sù la terza sillaba (sìlaba).

Vos correlaa[Modifega | modifica 'l sorgent]