Matteo Renzi
Matteo Renzi (Firenz, 11 de febrar del 1975) a l'è on politigh italian, sindigh de Firenz (del 2009).
[Mudifega] Biografia
L'è cressuu a Rignano sull'Arno, indove i genitor abiten ancamò e indove 'l pader Tiziano l'è semper staa impegnaa politigament (con la DC).
El studia a Firenz, prima al Licee classigh Dant e poeu a l'Università de Firenz, indove 'l ciappa la laurea in Legg in del 1999, cont ona tesi sora el sindigh fiorentin Giorgio La Pira. L'ha faa i scout e l'ha lavoraa con vari compit in la CHIL srl, de proppietà de la soa familia.
A partì del 1999 l'è sposaa cont Agnese, ona professoressa de licee, e 'l gh'ha trii fioeu.
[Mudifega] Carrera politiga
El scomincia la soa attività politiga duranta i agn del licee. In del 1996 el contribuiss a la nassida di Comitad Prodi e 'l s'iscriv al Partii Popolar Italian, del qual el vegn, in del 1999, segretari provincial. In del 2001 el vegn coordinador de La Margherita fiorentina e, in del 2003, segretari provincial.
In del 2004 l'è eleggiuu president de la Provincia de Firenz, votaa in d'ona coalizion de center-sinistra e cont el 58,8% di preferenz. In ligna cont i sò idei de lotta a la casta e al trasà via, in del sò mandad l'ha sminuii i tass provinciai, el numer del personal e i dirigent.
El 29 settember del 2008 el dis che 'l ghe piasaria candidàss ai primari del Partii Democratigh per vegnì sindigh de Firenz: a sorpresa, je vincc. L'ann dopo el vegn eleggiuu sindigh cont el 59,96 (al ballottasg) contra el candidaa del center-destra Giovanni Galli.
El fa part de la direzion nazional del Partii Democratigh, che però lù el tacca a critigà semper pussee per i maner cont i quai el fronta la situazion politiga. In del 2010 l'è staa, per vari sondasg, el sindigh italian pussee amaa.
El ses de dicember del 2010 el Matteo Renzi el va a Villa San Martin a Arcor (la cà de Silvio Berluscon), per discut de robb che gh'entren con la ministrazion de Firenz; ma la notizzia, vegnuda foeura quand che l'inconter l'era giamò finii, la gh'è minga piasuda a quei de la sinistra, e nanca tant a on quai sò sostenidor.
Sotta la soa ministrazion, Firenz l'è stada la primma granda città italiana in la qual l'è staa provaa on Pian struttural a zero volumm, cont ona maggioranza in consili comunal bella granda. El pian el preved inoltra che in futur ghe poden vessegh in di ZTL fiorentinn domà macchinn elettrigh. In del giugn del 2011 l'è 'ntrada in vigor ona pedonalizzazion noeuva, che la catta dent, tra i alter, zonn important de Firenz, compagn de Piazza Pitti.
El Renzi inoltra l'è impegnaa in d'ona campagna contra i mort in sù la strada, a favor de penn pussee dur per quei che fann i incident e la creazion del reatt de "omicidi stradal".
El s'è distint per ona battalia interna al Partii per sveggià la direzion e fàggh pussee post ai giovin; tra i alter robb, insema al Pippo Civaa l'ha organizzaa on convegn a la stazion Leopolda de Firenz, cont el nomm de "Prossima Fermada: Italia". Quella robba chì l'ha fada anca l'ann dopo, anca se quella voeulta chì el gh'era minga el Civaa (che l'è 'ntraa in contrast con lù) e 'l convegn el se ciamava "Big Bang".
Per quei sò posizion e azion, l'è despess critigaa de alter leader de la sinistra, compagn del segretari del PD Pierluigi Bersani o quell de SeL, Nichi Vendola.