Gervas e Protas

De Wikipedia
Lombard Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda
Miniadura del martiri del Gervas e del Protas

Gervas e Protas (... - Milan, III secol) inn stad du fredei milanes, copad 'me marter e per quella reson chi venerad 'me sant de la Gesa ortodossa e de quella catolega.

Storia e tradizzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

Per la tradizzion inn i fioeui del San Vital e de la Santa Valeria, e inn stad convertid al cristianesim del Caio de Milan al temp del Neron, ma a l'è pussee probabel che sien stad copad sota el Dioclezzian o sota el Deci. Quand che hann savud de la mort di so sgent havarien vendud tusscoss per predicà e jutà i pover e l'havarien fad per des agn, prima de vesser martirizad: el Protas el saria mort perchè gh'han tajad el coo, mente el Gervas perchè l'hann frustad.

I so corp inn stad trovad el 17 de sgiugn 386 in del vegg fopon, grazzia a un scav volud de l'Ambroeus de Milan. El Paolin de Milan, biograf de l'Ambroeus, el diseva che i ha recognossud grazzia a una rivelazzion, ma in d'una letera a la sorella Marcellina el vescov gh'ha did che l'era pussee una roba che se sentiva, e inn trasferid in la Basilica martyrum arent a quell fopon chi, indova che inn deciarad sant. Quand che l'Angilbert el fa su ancamò la basilega el met insema i so oss con quei de l'Ambroeus, e del 1874 inn mitud in d'un'urna ancamò pussee bella e fada pussee sciora con or e arsgent. In del 2018 una ricognozzion di rest, fada de la Cristina Cattaneo, la mostra che gh'hann di segn compagn de quei dad del martiri che havarien passad.

Venerazzion[Modifega | modifica 'l sorgent]

El so cult l'è scominciad a Milan, e poeu el se spantega prima a Bressa e Ravena e poeu in tuta la cristianità, per rivà anca a Roma, indova che ghe dedichen una gesa, che incoeu l'è intitolada al Vital. In del cristianesim ocidental inn regordad el 19 de sgiugn, dì che i so relique inn stad mitud in la basilega, menter in quell oriental el 24 de otover (col calendari gregorian), dì che se dis che inn mort.

I so atribut inn la frusta, la mazza e la spada, e inn patron de quei che fann el fen e che cerchen un lader: l'inn anca de vari sit, tant 'me Milan, Breisach, indova che se cunta che el Barbarossa gh'ha menad i so rest dopo de la destruzzion de Milan, Cadempin, Casso, Parabiaa, Novaa, Mombell, Malee, Osem, Spiran, San Gervas, Machee, Villaricca, Campagnoeula, Gorgonzoeula e Città della Pieve.

In Veneto a eren ciamad Trovas, e gh'è sia una frazzion de Preganziol che la se ciama inscì, e anca una gesa a Venezzia.

Gh'è de tirà a man anca la Gesa di Sant Gervas e Protas a Pavia, che l'è la pussee antiga de la cità, la prevostural de Parabiaa e de Gorgonzoeula, i parochiai de Chivioeul, Spiran, Tabian e Dom e i gese de Casso, Paris e Cadempin.

La catedral de Soissons, che per la legenda la gh'ha part di oss de quelle che inn rivade del Barbarossa, l'è dedicada a lor.

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]