Ravena
| Chest artícol a l'è scricc in Lumbàrt Orientàl, ortograféa unificàda |
| Ravenna | |
|---|---|
| Stàto | Itàlia |
| Regiù | Emìlia-Romàgna |
| Pruvincia | Ravenna |
| Cuurdinàde | 12°11′59″ E 44°25′04″ N |
| Abitàncc | 158 739 ab. |
| Superfìce | 652,9 km² |
| Densità | 243 ab/km² |
| Altèsa | 4 m s.l.m. |
| Cumu tacàcc | Alfonsine, Argenta (FE), Bagnacavallo, Bertinoro (FC), Cervia, Cesena (FC), Comacchio (FE), Forlì (FC), Russi |
| CAP | IT-48100 |
| Còdes ISTAT | 039014 |
| Prefìs tel. | 0544 |
Ravenna (endèla parlàda locàl: Ravêna; en todèsch stòrich: Raben; en fransés: Ravenne; en spagnöl: Rávena) l'è'na cità italiàna capolöch de la pruvìncia omònima, endèl'Emìlia Romàgna. La g'ha 158 739 abitàncc (dàto del Dicember 2010 [1]), 'na superfìce de 652 km² e 'na densità de popolasiù de 243 ab./km². El teretóre del cümü de Ravenna 'l cunfìna con chèl de Alfonsine, Argenta (FE), Bagnacavallo, Bertinoro (FC), Cervia, Cesena (FC), Comacchio (FE), Forlì (FC), Russi.
Ravenna l'è stàda la tèrsa cità a ìga i unùr de éser la capitàla de l'Impér Romano de Ucidènt (402-476), dòpo de Roma e Milà (286-402). A Ravenna vegnarà detrunizàt l'öltem imperadùr romàno, Romolo Augusto, per mà de Odoacre, che 'l l'ha ümiliàt deànti a töt el pòpol, al ubligàl a sfilà, istìt de cuntadì, prìma de urdenà la sò ezecusiù a Roma.
Ravenna l'è restàda 'na cità de 'mportànsa primària amò per divèrsi sècoi. Carlo Magno el vignìa a polsà 'n chèsta cità quan che l'ìa 'n campàgna de guèra 'n Itàlia. El stès rè dei Franch, el g'ha urdinàt la custrusiù de 'na catedràl, bazàda söndèn giöna che izistìa zamò e 'l consacrarà la cità col tìtol de capìtal pulìtica del sò impér prìm de nà a stabilìs co la sò córt a Aquisgràna.
Riferimèncc [Mudifega]
- ↑ Statistiche demografiche ISTAT. Informasiù demogràfiche del Istituto Nasiunàl de Statistica agiurnàde al 31 de Dezember del 2010.