Arras

De Wikipedia
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.


Arras
Comun
Arras - Stema
Arras - Sœmeanza
Arras - Sœmeanza
Dats aministrativ
Nom ofiçal Arras
Stat Frància
Region Nord-Pas-de-Calais
Dipartiment Pas-de-Calais (prefetüra)
Arrondissement Arras (capolöch)
Canton Chef-lieu de trois cantons : Nord, Ouest et Sud
Politega
Sindegh
Territore
Coordinade 50°17′21″N 2°46′48″E / 50.289167°N 2.78°E50.289167; 2.78
OSM 1121015
Voltituden 72 m s.l.m
Superfix 11,63 km²
Abitants 42 600 ab.
(1º genar 2021)
Densitaa 3662.94 ab./km²
Confin Saint-Laurent-Blangy, Achicourt, Sainte-Catherine-lès-Arras, Saint-Nicolas-lez-Arras, Tilloy-lès-Mofflaines, Anzin-Saint-Aubin, Beaurains, Dainville e Duisans
Fus orari UTC+01:00 e UTC+02:00
Varie
Codex postal 62000
Codex INSEE 62041
Localizazion
Arras - Localizazion
Arras - Localizazion
Sit istituzional


Arras (Aro in Piccard; Atrecht in Olandes; Nemetacum in Latin) a l'è ona città de la Francia cont ona popolazion de 41 322 abitant[1], dato agiurnaa al sginer 2011.

L'è 'l capploeugh del departiment del Pass de Calais, in de la region amministrativa del Nòrd-Pass de Calais e in quella stòrica de l'Artois.

Stòria[Modifega | modifica 'l sorgent]

Duranta i guerr condòtt del Giuli Ceser in Gallia, Arras l'era conossuda cont el nòmm de Nemetocenna e l'era la capital de la tribù di Atrebaa. El nòmm de incoeu el ven de la paròla arazz, perchè ghe 'n vegniva prodòtta on grand numer, duranta el Medioev. L'era anca vun di pont de passagg de la Via Francigena, la via di pellegrinagg che la pòrta de Canterbury a Ròma segnada del vescov ingles Sigerich (che le ciama cont el nòmm de Atherats). L'è in man a la Francia del 1654, e l'ha vist nass el rivoluzionari Maximilien de Robespierre (1758-1794).

Gemellagg[Modifega | modifica 'l sorgent]

Riferiment[Modifega | modifica 'l sorgent]

  1. Französisches Statistikinstitut (www.insee.fr)