Arras

De Wikipedia
Va a: navegá, truvá
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scritt in milanes, ortografia classega.
El stemma de Arras

Arras (Aro in Piccard; Atrecht in Olandes; Nemetacum in Latin) a l'è on città de la Francia cont ona popolazion de 46.193 abitant. L'è 'l capploeugh del departiment del Pass de Calais, in de la region amministrativa del Nòrd-Pass de Calais e in quella stòrica de l'Artois.

[Mudifega] Stòria

Duranta i guerr condòtt del Giuli Ceser in Gallia, Arras l'era conossuda cont el nòmm de Nemetocenna e l'era la capital de la tribù di Atrebaa. El nòmm de incoeu el ven de la paròla arazz, perchè ghe 'n vegniva prodòtta on grand numer, duranta el Medioev. L'era anca vun di pont de passagg de la Via Francigena, la via di pellegrinagg che la pòrta de Canterbury a Ròma segnada del vescov ingles Sigerich (che le ciama cont el nòmm de Atherats). L'è in man a la Francia del 1654, e l'ha vist nass el rivoluzionari Maximilien de Robespierre (1758-1794).

[Mudifega] Gemellagg

Istrüment persunaj
Namespace

Variant
Azión
Navegazión
Arnes
Alter lenguv