Lingua piccarda

De Wikipedia
(Rimandad de Piccard)
Lumbard ucidental Quest articol chì l'è scrivuu in lombard, grafia milanesa.
{{{nom}}} ({{{nom nativ}}})
Oltre denominazion :
Parlada in :
Rejon :
Parlants :
Ranking : ?
Classifegazion jenetega : {{{fameia}}}
status ofiçal
Lengua ofiçala de : {{{nazion}}}
Regolad de : {{{regolad}}}
codex de la lengua
ISO 639-1 -
ISO 639-2 roa
ISO 639-3 {{{iso3}}}
SIL pcd
varda anca: lengua


El Piccard a l'è ona lingoa d'oïl compagna del frances parlada in dò region frances, Picardia e Nòrd-Pass de Calais, e in quela del Belgi de l'Hainaut. A l'è conossuu con nòmm different:

Tucc i dialett del Piccard a hinn intelegibil intra de lor. In Francia el gh'ha minga on statut offizial, inveci in Belgio l'è staa reconossuu comè lingoa regional de la Valònia insema al Valon in del 1990.

Piccard

Particolaritaa[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Piccard a l'è fonetigament assee different di lingov d'oïl centrai, quij che hann fà nass el frances del dì d'incoeu; cont el vardà i paròll pussee important, se pò vedè in del Piccard ona evoluzion marcada de men di fenòmen de palatalizzazion, che hann faa 'ndà via in di alter lingov d'oïl i sònn /k/ e /g/ davant a la /y/, /i/ e /e/ tònich, comè anca davant a /a/ e /ò/ (che eren tònich in del Frances antich ma minga in Piccard):

  • Piccard keval (cavall) ~ Frances antich cheval (parnonziaa "ceval"), de *kábal (latin vulgar cáballus): el tegn anmò el /k/ original en picard davant a /a/ e /ò/ tònich;
  • Piccard gambe (gamba)~ Frances antich jambe (parnonziaa "giamb"), de *gámbe (latin vulgar gámba) : assenza de palatalizzazion de /g/ in piccard davant a /a/ et /ò/ tònich;
  • Piccard kief(coo, crapa, capp)~ Frances antich chef, de *káf (latin cáput, che'l voeur dì "testa") : palatalizzazion men important del /k/ in piccard ;
  • Piccard cherf (cerv, parnonziaacerf) ~ Frances antich cerf (parnonziaa tzerf), de *kárf (latin cérvus) : palatalizzazion semplis in piccard, palatalizzazion pu assibilazion in Frances antich.

Differenz intra el picard del nòrd e del sud[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Nòrd: j'étos; Sud: j'étoé (mi s'eri; fr. j'étais);
  • Nòrd: Catieau; Sud: Catieu (castèll; fr. château);
  • Nòrd: Kien; Sud: Tchien (can; fr. chien);
  • Nòrd: Cat; Sud: Cot (gatt; fr. chat);
  • Nòrd Bon; Sud: Boin (bòn; fr. bon);

Coniugazion de on quaj de verb[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Vess
    • Present Indicativ: Ej su, t'es, il (ale) est, in est, os sonmes, vos ètes, is sont (fr. je suis, tu es, il (elle) est, on est, nous sommes, vous êtes, ils sont);
    • Imperfett Indicativ: j'étos, t'étos, i (ale) étot, in étot, os étoème, vos étoète, iz étoètte (fr. j'étais, tu étais, il (elle) était, on était, nous étions, vous étiez, ils étaient);
    • Futur: Ej srai, té sras, i sra, al sra, in sra, os srons, vos srez, is sront. (fr. je serai, tu seras, il sera, elle sera, on sera, nous serons, vous serez, ils seront);
    • Condizional: Ej sroais, té sroais, i sroait, al sroait, in sroait, os sroème, vos sroète, is sroètte. (fr. je serais, tu serais, il serait, elle serait, on serait, nous serions, vous seriez, ils seraient);
    • Present congiuntiv: qu'éj fuche, qu'té fuches, qu'i fuche, qu'al fuche, qu'in fuche, qu'os fuchonche, qu'vos fuchèche, qu'i fuch'te.
    • Imperativ: fus (se dis anca "so" , "seuche"), fuchons (soïons), fuchez (soïez).
  • Vegh
    • Present Indicativ: J'ai, t'as, il a, ale a, in a, os avons, vos avez, iz ont. (fr. j'ai, tu as, il a, elle a, on a, nous avons, vous avez, ils ont);
    • Imperfett Indicativ: j'avos, t'avos, i avot, al avot, in avot, os avoème, vos avoète, iz avoai'te. (fr. j'avais, tu avais, il avait, elle avait, on avait, nous avions, vous aviez, ils avaient);
    • Futur: J'érai, t'éras, il éra, al éra, in éra, os érons, vos érez, is éront. (fr. j'aurai, tu auras, il (elle, on) aura, nous aurons, vous aurez, ils auront);
    • Condizional: J'éroais, t'éroais, i éroait, al éroait, in éroait, os éroème, vos éroète, is éroai'te. (fr. j'aurais, tu aurais, il aurait, nous aurions, vous auriez, ils auraient);
    • Present Congiuntiv: qu'j'aiche, qu't'aiches, qu'i aiche, qu'al aiche, qu'in aiche, qu'os ayonches, qu'vos aiyèches, qu'iz aichent.
    • Imperativ: Aiche, aichons, aichez

El Piccard al dì d'incoeu[Modifega | modifica 'l sorgent]

El Piccard l'è insegnaa minga a scoeura (a part per iniziativ minga officiai) e l'è parlaa domà in d'on scenari privaa, minga publich. Probabilment a l'è stada la scoeura francesa a fà sparì i personn che parlaven el Piccard comè lingoa mader. A bon cunt, el Piccard a l'è studiaa in di Universitaa de Letter de Lila e d'Amiens. Comè succed ai lingov regionai in Italia, el Piccard tend a uniformàss al frances del loeugh. Ma, al contrari de quell che se pò pensà, el Piccard l'è anmò ona lingoa viva, parlada sia in di citaa che in de la campagna e el resta on element important del folklor di region del nòrd.

In del 2008 el film commedia frances Bienvenue chez les Ch'tis del Danny Boon, parlaa anca in ch'timi, el gh'ha avuu in Francia on success enòrm, tanto che l'è diventaa vun di pussee gròss success de tutta la stòria del cinema frances.

Studi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Esisten on bon numer de publicazion (su bas frances) per studià el Piccard:

  • René Debrie, Le cours de picard pour tous - Eche pikar, bèl é rade (le Picard vite et bien). Parlers de l'Amiénois. Paris, Omnivox, 1983 (+ 2 cassettes), 208p.
  • Alain Dawson, Le picard de poche. Paris : Assimil, 2003, 192p.
  • Alain Dawson, Le "chtimi" de poche, parler du Nord et du Pas-de-Calais. Paris : Assimil, 2002, 194p.
  • Armel Depoilly (A.D. d'Dérgny), Contes éd no forni, et pi Ramintuvries (avec lexique picard-français). Abbeville : Ch'Lanchron, 1998, 150p.
  • Jacques Dulphy, Ches diseux d'achteure : diries 1989. Amiens : Picardies d'Achteure, 1992, 71p. + cassette
  • Gaston Vasseur, Dictionnaire des parlers picards du Vimeu (Somme), avec index français-picard (par l'équipe de Ch'Lanchron d'Abbeville). Fontenay-sous-Bois : SIDES, 1998 (rééd. augmentée), 816p. (11.800 termes)
  • Gaston Vasseur, Grammaire des parlers picards du Vimeu (Somme) - morphologie, syntaxe, anthropologie et toponymie. 1996, 144p.

Esempi de lengua[Modifega | modifica 'l sorgent]

La deciarazion di diritt de l'òmm (art. 1)[Modifega | modifica 'l sorgent]

Tous chés ètes humains is sont nés libes et égals in dignité et pi in drouots. Is sont dotés ed raison et d' conschienche et pi is doétte agir les uns invèrs les eutes din un ésprit ed fratérnité.

El Pader Nòster in Piccard Rouchi[Modifega | modifica 'l sorgent]

Vous no Pa, qu' vos ètes ô Cièl,
Qu' vo nom sunche sanctifieu,
Qu' vo rin.gne ariviche,
Qu' tout chô qu' vos voleuz sunche fét
Dôchi, come é ôt.
Douneuz-nous ôjordwî eùl pin
qu' nos d' avons danjeu tous lès joûs.
Pardouneuz-nous chô qu' nos avons fét d' mô
dë l' min.me maniêre quë nos pardounons
à lès ciuns qui nos ont fét du tôrt.
Èt fètes quë nos n' sunche gneu ratireus pô djâle,
mès dèlèbèreuz-nous dou mô.
Âmèn.

La parabola del Fioeu Trason in d'un quai dialett del Vottcent[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Cambrai (Quimbré): In homme avot deux fius. El pus josne dî à sin père: "Min père, donez-me chon qui peut me revnir ed vos bins!" et che père lieus a fé el partage 'd sins bins. Deux trau jours après, el pus josne ed chés deux inféns, après avoir rassenné tout chon qu'il avot, s'in alla tout bin long, d'ù qui dissipa tout sin bin à faire ribotte.
  • Arras (Aro): Ain homme avoüait déeux garchéons. Le pus jône dît à sain père: "Main père, baillez.me chou qui doüo me revnir ed vous bien!" et le père leur partît sain bien. Ain sais yur, tro, quate, chéon jours après le pus tiò ed chés déeux éfoans, oyant rcueillé tout sen héritmain, s'ot ainvoye dains n'ain pahis gramain loüon, d'ù qu'il échilla tout sen argint ain fageant le brahigand dains chés cabarets.
  • Cavin (Carvin): Un homme avot deux fius.e El pus jônne dit à sén père: "Donez me part de mén ben!" et sén père la partagié. Pau ed tems après, éche pus jônne a emporté aveu ly tout chon qu'il avot, et s'en d'alla roulé ben lon, il a tout mis en fricasse.
  • Saint-Omer: Eun homme avouoit deux éfans. Don el pus jeune dî à sin pére: "Min pére, donnez-me éche qui douoit m'arvenir ed vous bien!". El pére leu za fait el partage ed sin ben. Peu ed jours aprés el pus jeune ed chés deux éfans, aayant prins tout che qu'il avouoit, s'in alla dins un paays étringer fort éloigné, ù y mingea tout sin bien in ribotes et in bamboches.

Mémoires des antiquaires de France, 1821, de pag. 466

Ligamm in su la red[Modifega | modifica 'l sorgent]

Audio[Modifega | modifica 'l sorgent]

  • Audio Lingua piccarda =
http://ches.diseux.free.fr/sons/d85.mp3
http://ches.diseux.free.fr/diri/dir85.htm
Centre de Ressources pour la Description de l'Oral (CRDO) ( http://www.language-archives.org/language/pcd )